DIUMENGE TERCER DE L'ANY - Cicle A
Jesús ha deixat Natzaret, la seva vida oculta i silenciosa, i enceta la seva missió d'anunciar la Bona Nova de Déu per a tots els homes de tots els pobles i de tots els temps.
Jesús comença la seva missió. De moment la
inicia sol, però necessita qui la continuï després d’ell. Escull
els primers deixebles. Els elegeix Ell perquè estiguin amb Ell i perquè
siguin els qui anunciïn als seus germans la bona nova de l'Evangeli.
Avui, lEvangeli ens porta al llac de Galilea, on
Pere i Andreu, i Jaume i Joan tenien el seu lloc de treball, ja que eren
pescadors (Mt 4,12-23). El llac de Galilea és un gran llac. Alguns l'anomenen
el mar de Galilea, i una de les coses més boniques de Palestina és realitzar
una travessia per aquest mar, tot recordant la vida de Jesús i els miracles que
va fer-hi, i, sobretot, a la ciutat de Cafarnaüm, que està situada a la vora
del mar. En aquest llac veiem Jesús que crida els primers apòstols, i ells ho
deixen tot i el segueixen.
La
primera idea que jo us voldria donar en aquest diumenge és que Déu crida. Tota
la història de la salvació és una crida de Déu, i la nostra correspondència,
o la no correspondència, a aquesta crida.
Tots vosaltres recordeu quan Déu, des de la
bardissa, va cridar Moisès perquè fos el salvador del poble d'Israel, i ell hi
va correspondre. També va cridar Judes, que no hi va correspondre. Déu ha
creat l'home, i li ha donat llibertat.
Avui, veiem que Jesús crida quatre homes perquè
siguin pescadors d'homes. Jesús els crida, però els dóna llibertat per
seguir-lo, o per no seguir-lo.
També recordem aquell jove que volia seguir Jesús,
però, quan Jesús li va dir que vengués tot el que tenia i ho donés als
pobres, el jove l'abandonà. Era molt ric.
Avui, però, veiem que Pere i Andreu, Jaume i
Joan deixaren totes les coses i seguiren Jesús. L'evangeli ens diu que Jaume i
Joan deixaren la barca, l'eina de treball per guanyar-se la vida, i també el
seu pare, és a dir, la família, i el seguiren de veritat. S'entregaren
totalment a Jesucrist.
La resposta a la iniciativa de Jesús s'expressa
amb el verb deixar. Deixaren les xarxes, l'ofici, els llaços familiars,
el seu pare i, en el seu lloc, posaren Jesús i el seguiren. Dos verbs
fonamentals per ser deixeble de Jesús: deixar i seguir. Aquell qui
vulgui seguir Jesucrist ha de saber unir aquests dos verbs: deixart i
seguir.
Algunes vegades m'han fet aquestes preguntes: Per
què hi ha tan poques persones que es decideixen a seguir Jesucrist? Per què hi
ha moltes persones que el segueixen a mitges? Per què hi ha moltes persones que
l'han seguit, durant molt de temps, i finalment l'han abandonat?
Trobo la resposta en aquests dos verbs que suara
acabo d'esmentar. Ser cristià és deixar moltes coses i seguir Jesucrist.
La cosa no és fàcil. El mateix Jesucrist ens ho
diu amb aquestes paraules: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a
ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi" (Mc 8,34).
Agafar la creu pressuposa deixar moltes coses i renunciar a d'altres.
Déu et crida a tu que m'escoltes ara, o potser
ja t'ha cridat, a un estat de vida. Potser el Senyor et demana una entrega total
perquè ingressis al seminari, o al claustre, o vivint al mig del món. Es pot
seguir Jesucrist de moltes maneres. No tothom té la mateixa vocació. La cosa
important per a nosaltres cristians és seguir Jesucrist de veritat.
Hi ha algunes persones que voldrien seguir
Jesucrist i pensen que servirien millor el Senyor en un altre lloc d'on estan.
Dono a aquestes persones aquest pensament que m'ha agradat molt: "la flor
ha de florir on Déu ha plantat l'arbre". És a dir, has de seguir
Jesucrist on les circumstàncies, o millor dit, on la voluntat de Déu t'ha
portat o et vol portar.
Determinem-nos a seguir Jesús, de veritat, confiant totalment en Ell i establint una relació personal, amical i vital amb Aquell que ha donat la seva vida per nosaltres.