DIUMENGE CINC DE L'ANY - CICLE A
 

Jesucrist, que era un gran pedagog, parla d'una manera senzilla i adaptada a tots els públics i edats. Jesús ens vol dir com ha de ser un cristià, i ens ho diu amb una comparació molt bonica i intel·ligible. Ens diu que vosaltres, els meus deixebles sou, no diu heu de ser, la sal de la terra i la llum del món (Mt 5,13-16).

Parlem primer de la sal i després parlarem de la llum.

La sal és una cosa molt important, perquè la sal dóna gust al menjar, i el menjar sense sal no és massa bo. Sens dubte, el menjar amb sal és millor que sense sal. Les persones que tenen la pressió alta i han de menjar sense sal se’n lamenten contínuament.

En el món hi ha moltes persones que viuen soles, que pateixen molt, que desitgen morir-se, i això no solament els passa, a les persones ja grans, sinó també a alguna de jove, que viu avorrida, malgrat tenir moltes diversions i la vida fàcil.

Quantes vegades hem sentit a dir que la vida és molt trista, feixuga i insuportable!

¿Què els falta a aquestes persones? Jo diria que els falta la sal que dóna gust a la vida, els falta estimar i ser estimades. No solament ésser estimades, sinó també estimar.

Jesús, que per nosaltres ha d'ésser el nostre model, ens diu "mentre sóc al món, sóc la llum del món" (Jn 9,5) i abans de donar-nos el manament de l'amor, que és l'essència del cristianisme, ell el va practicar de veritat. Tota la seva vida va ésser un acte d'amor. Estimà els seus pares, els seus amics, els apòstols, els pecadors i els seus enemics. Quan Judes va a entregar-lo, Jesús li diu: "¿Judes, amb un bes entregues el Fill de l'home?" ( Lc 22,48), i quan estava a la creu, es dirigeix al Pare i li diu: "Pare, perdona’ls, que no saben el que fan"( Lc 23,34).

Si vols ser sal de la terra, estima de veritat.

Però no n'hi ha prou de posar en pràctica el que ens ha dit la primera lectura: que donem menjar al qui passa gana, allotjament al pobre, vestit al despullat, coses que hem de fer, però, a més d'aquestes coses materials, hem de demostrar el nostre amor en aquelles coses més senzilles i íntimes, encara que siguin molt petites. Posem uns exemples pràctics: La persona que estima procura estar sempre contenta, no tenir mal caràcter, no enfadar-se, suportar els defectes dels altres, saber perdonar de cor. Hi ha persones que viuen amargades, i amarguen la vida als altres. La vida és bonica, la vida és amable: sempre que hi ha amor.

Si es fes una enquesta entre les persones que se separen o es divorcien, fàcilment es veuria que la separació va començar per coses petites i, poc a poc, van fer una muntanya, fins que va desaparèixer totalment l'amor, i llavors ja no podien viure juntes. Un espòs deia a la seva esposa. "Ja sé que m'estimes, però m’ho has de demostrar". Jo crec que tenia raó. Concretant: la sal que dóna gust a la vida és l'amor, estimar i deixar-se estimar i demostrar-ho tant en les coses petites com en les grans. Si es perd l'estimar, difícilment es recupera, com la sal si perd el sabor.

Parlem ara de la llum. El mateix Jesucrist ens diu que Ell és la llum del món. "Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no camina en les tenebres". Avui, ens diu que nosaltres som la llum del món.

De la mateixa manera que us deia que la sal era l'amor que dóna gust a la vida, ara us dic que la llum és el testimoni de la nostra vida.

Nosaltres serem llum del món si som capaços de transmetre la nostra fe, de donar a conèixer Jesucrist, si sabem parlar d'Ell. No podem amagar-nos, no podem dissimular la nostre fe. Jesús ho diu ben clar: "Quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa" (Mt 5,12 ). No hem de tenir vergonya de ser cristians, de donar testimoni de la nostra fe. Sant Pau diu als romans: La nit ja és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum... Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs carnals" (Rm 12-14 ).

Jesús va passar la seva vida fent el bé. El mateix Jesús ens diu que els homes vegin les nostres bones obres i glorifiquin el Pare que està al cel (Mt 5,16 ). El nostre testimoni de fe ha de ser com la sal que no apareix, es dilueix, però dóna gust al menjar. Quan menges, no hi trobes la sal, sinó que la notes en el gust.

Les paraules volen, els exemples arrosseguen.

Acabo amb un exemple. Un pare, que era cristià de veritat, patia perquè el seu fill no freqüentava els sagraments. Ell mai no li deia que havia d'anar a confessar-se, sinó que li pregava que l'hi acompanyés. Un dia, per Pasqua, el seu fill li va dir que l'acompanyaria, i, en veure que el seu pare es confessava, ell també hi va anar. Després, el pare va manifestar que, en veure que el seu fill es confessava, aquesta va ésser una de les grans alegries que havia tingut en la seva vida.

Si hi haguessin molts pares com aquest, d'altra manera anirien les coses.

Demanem a la Mare de Déu que sempre siguem sal de la terra i llum del món.