En l'evangeli que hem escoltat, Jesús ens ha dit: Allò que us dic a la fosca digueu-ho a plena llum; allò que us dic a cau d'orella proclameu-ho des dels terrats. Amb aquestes paraules el Crist ens indica que hem d'ésser homes i dones evangelitzadors, que hem de portar la bona nova a tots el homes de bona voluntat.

En la visita que el Sant Pare va fer a Espanya, una de les coses que ens va recomanar, amb molta insistència, és que hem d'evangelitzar. Es parla molt que Espanya s'està descristianitzant, i entre totes les regions d'Espanya, una de les més descristianitzades és Catalunya. Ens hem de preguntar: Què fem perquè el Crist sigui conegut i estimat, especialment pels nostres familiars i amics i pels immigrants?

Catalunya s'està omplint d'immigrants. Tinguem present aquestes paraules del Levític: Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte. Jo sóc el vostre Déu (Lv 19,33-34).

Si volem ser realistes, veiem que en aquest món en què vivim hi ha moltes persones que es declaren indiferents al cristianisme, sords al seu missatge, insensibles a les seves promeses. Abans potser hi havia odi a l'Església, avui hi ha indiferència, que és pitjor.

Aquest fet de la nostra societat no pot deixar d'interpel·lar-nos als qui ens considerem creients. Aquesta indiferència pot ser deguda, en gran part, al fet que els cristians actuals estem presentant -amb la nostra manera de viure, de pensar, d'estar en la societat i en la nostra forma de presentar el missatge cristià- un cristianisme insignificant, increïble i, potser, anacrònic.

La resposta a aquesta indiferència no pot ser queixar-nos només, recordant temps passats. Presentant un cristianisme descafeïnat, volent acomodar el cristianisme als gustos del moment i a les modes que corren, com aprovar les relacions prematrimonials, les parelles de fet, els anticonceptius, etc.

La resposta a aquesta indiferència, ha de ser presentar un cristianisme joiós, ple d'alegria i basat en l'amor i sobretot en la persona adorable de Jesús.

No tot és dolent en el món actual. L'Església, des dels seus inicis i en el seu camí a través dels segles, ha estat embellida amb el color de la sang de l'Anyell diví (la sang dels màrtirs), i amb l'olor de les virtuts d'innumerables cristians que, amb el martiri o amb l'exemple de la seva vida cristiana, omplen el cel.

L'altra idea que ens dóna l'evangeli del dia d'avui, és que no hem de tenir por: No tingueu por dels homes. Si obreu amb consciència recta, i procureu fer sempre la voluntat de Déu. No tingueu por que parlin mal de vosaltres, us calumniïn, posin dificultats al vostre camí, es burlin de vosaltres i d'altres coses: no tingueu por dels homes. Jesús digué: Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho perquè la vostra recompensa és gran en el cel" (Mt 5,12).

Jesús hi afegeix: No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. L'Església té una gran multitud d'homes i de dones que han donat la vida pel Crist.

Jesús recorda als qui no són valents, que han de tenir por al qui pot perdre l'ànima i el cos a l'infern. Aquesta paraula que hem tret del diccionari cristià.

- d'aquelles persones que sempre us afalaguen;

- de posar-vos en perill de pecar;

- de no ser generosos;

- de deixar-vos arrestar pel materialisme i el diner.

Jesucrist ens presenta Déu com un pare tan bo, que ens estima i que és impossible que li tinguem por. Tots sabem que Jesucrist està amb nosaltres: Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món ( Mt 28,20).

L'última idea de l'evangeli és que hem de Reconèixer Jesucrist

Reconèixer Jesús davant dels homes i no negar-lo per res. Si nosaltres el neguem, també Ell ens negarà davant del seu Pare: Tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Confessar Jesucrist obertament o negar-lo és qüestió d'estar o no estar en la vida eterna. Mireu quina importància li dóna el mateix Jesucrist.

Pere el va negar en el pati de Caifàs per por de l'ambient, però després es va penedir, donant testimoniatge de Jesucrist davant dels seus amics i enemics i donant la seva vida per Ell.

Per a molts de nosaltres, l'ambient ha estat la raó fonamental per negar Jesucrist i no demostrar que som cristians. Quantes vegades hem callat quan hi hauríem d'haver parlat?