DIUMENGE QUINZÈ DE L'ANY
Heu pensat, alguna vegada, que Jesús era d'un poble i no d'una ciutat? Quantes fàbriques hi havia a Natzaret en aquell temps? Cap. En un poble tan petit com Natzaret, la major part dels seus veïns eren agricultors i no seria temerari pensar que sant Josep, que era fuster, tingués alguna terra per cultivar. Jesús coneixia molt bé les coses del camp i se serveix de les paràboles per explicar, amb senzillesa, les del regne de Déu.
Què és una paràbola, per a Jesús? És una història, un fet explicat per Jesús per il·lustrar el seu ensenyament. Són comparacions inspirades en coses de la terra que fan pensar en les del cel. La gent senzilla que escoltava Jesús no acostumava a llegir llibres, però vivia en contacte amb la natura. Tothom coneixia, millor que jo, què era un sembrador, les diverses llavors i la manera de multiplicar-se, si la llavor queia en terra bona.
La clau d'aquesta comparació és saber traduir sembrador per Jesús, llavor per paraula de Déu i terra per cor de l'home.
L'evangelista diu: El sembrador va sortir a sembrar. Jesús és el sembrador i, com tot
sembrador, sembra amb il·lusió i espera una bona collita. Quan tu has entrat a aquest
temple, el sembrador, Jesús, t'estava esperant per sembrar en tu la llavor de la seva
paraula, en les lectures bíbliques, en la primera part de la missa, i després que
anessis a participar de l'Eucaristia.
La fe és una resposta positiva a la paraula de Déu. Fe és acceptar Jesucrist.
La paraula de Déu és un misteri de fecunditat, com la llavor ho és. Tota la ciència i la tècnica no han pogut fabricar un gra de blat que germini. L'home sap molt bé que Déu és el creador i que no hauria camps de blat, llavors, sembrador, terra, sol i pluja, si Déu no els hagués creat.
Home que m'escoltes, no et creguis omnipotent davant dels avenços de la ciència i de la tècnica. La tècnica pressuposa la creació.
El salmista diu: Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. Sortien tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d'alegria duent a coll les seves garbes (Sl 26,5-6).
Sant Pau escriu: No som res, ni el qui planta ni el qui sega; només compta Déu, que fa créixer (1Cor 3,7).
On caurà la llavor ? Diverses parts on cau la llavor:
Una part de la llavor caigué arran del camí
Són aquells que no ofereixen cap acollida interior a la paraula. Hi ha moltes persones que escolten la paraula de Déu, però no l'acullen i, moltes vegades, voluntàriament l'han menyspreada. Quants fills de famílies molt cristianes, els veiem ara molt lluny de Déu?
La llavor sembrada en un terreny rocós
Són aquells que reben la paraula amb alegria, en la superfície del sentiment, i cauen a la primera dificultat. Recordo, ara, que una noia havia perdut la fe, perquè el seu pare havia mort, encara essent molt jove. Ella em va dir que havia demanat a Déu, amb molta insistència, que el seu pare no morís, però que Déu no l'havia escoltada. Després de conversar llargament i fer-la reflexionar, ella va acabar la conversa amb aquestes paraules: "Si Déu fes sempre la nostra voluntat, seríem més que Déu".
Llavor sembrada enmig dels cards
Són aquells que pretenen compartir el seu cor entre l'Evangeli i el món. Jesús diu: Les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dóna fruit. Quantes famílies viuen malament a conseqüència de les herències, i quantes injustícies es cometen pel maleït diner. "Poderoso caballero es don dinero". Potser, tots hem d'entonar el mea culpa.
Finalment: La llavor sembrada en terra bona... dóna fruit: cent, o seixanta, o trenta per u
Són aquells que han superat els esculls precedents. La llavor es farà espiga, i la paraula de Déu fructificarà en una vida cristiana, profunda, permanent i sincera.
Acabo invocant l'Esperit Sant, perquè regui els nostres cors, a fi que tots siguem terra bona que doni el cent per u.