En el museu del col·legi de la Trinitat de Dublin hi ha un manuscrit, fet per un monjo anomenat Kells, que conté els quatre Evangelis, i és una de les meravelles del món per les seves miniatures, pels dibuixos i per la perfecció de la lletra. Consta de 340 folis.

Aquest llibre tan admirable, el podem veure de tres maneres: tancat i mirar-ne les tapes amb els quatre evangelistes; obrir-lo i fullejar-lo, com generalment fan els turistes i, finalment, es pot fer un estudi profund, i assaborir les riqueses d'aquest manuscrit del segle IX. Els entesos hi frueixen molt en llegir-lo i estudiar-lo.

També a Jesucrist se'l pot mirar de diferents maneres. Tenir un coneixement extern: és el llibre tancat. Un coneixement molt superficial de la persona adorable de Jesús: és el llibre obert i fullejat, com fan els turistes, i un coneixement profund, com fan els savis. El nostre coneixement de Jesucrist ha de ser un coneixement profund: contemplar la persona adorable de Jesús, com a mestre, amic, redemptor, salvador etc... i aprofundir en les riqueses del seu cor.

Després d'aquesta introducció, fem un petit comentari de l'evangeli. Com que fa molta calor, solament us donaré uns punts sobre la paraula de Déu, perquè us pugui servir de reflexió durant aquesta setmana.

Qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. Jesucrist és el bon sembrador que ha vingut al món per sembrar, als nostres cors, l'amor a Déu i als germans. Jesús és el camí, la veritat i la vida (Jo 14,6).

El qui ha sembrat el jull és el diable: Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n'anà. La seva feina és sembrar la mala llavor per allunyar els homes de Déu i fer-los pecar. Un exemple el tenim en el paradís, en el pecat d'Adam i Eva (Gn 3,1 i ss).

En el cor del homes, on el Senyor ha sembrat bones llavors i desitja que fructifiquin, però també el diable ha sembrat llavors dolentes que també vol que fructifiquin i, si l'home no vigila, poden ofegar les bones.

Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "No era bona la llavor que vau sembrar? ... Voleu que anem a collir-la?" Ell els diu: "No ho feu pas; si collíeu el jull, potser arrancaríeu també el blat".

Els cristians no hem d'ésser com aquells treballadors que volien arrencar el jull tot seguit. La nostra mirada ha d'ésser com la mirada del nostre Pare, que està en el cel, una mirada esperançadora, comprensiva, de misericòrdia i tendra.

"Aquesta tendresa paternal també es pot expressar amb la imatge de la maternitat, que dóna entendre, encara més, la imminència de Déu, la intimitat entre Déu i la seva criatura" (C.E. C. núm 239).

Algunes persones solament saben veure el mal i tanquen els ulls al bé. En aquest món, és veritat, que hi ha molt de mal, però hi ha més bé que mal. Siguem bons nosaltres i treballem perquè els altres també ho siguin.

"No ho feu pas". Sembla increïble que l'amo no permeti arrencar immediatament la mala llavor i que demani que s'esperin. Déu és amo i senyor del camp i del temps. La reacció de Déu és esperar que arribi el temps de la collita. No us precipiteu. Déu espera fins al dia del judici final.

El ser bo o ser dolent passa pel cor de l'home, i nosaltres no podem veure el seu cor. El cor pot canviar. Les persones també i penedir-se'n. A vegades una mateixa acció és bona per a un, i dolenta per a l'altre.

L'home no pot anticipar el seu judici. Déu espera a la fi del món. Ell no posseeix un metre adequat per mesurar les persones. El metre, se l'ha reservat Déu.

La nostra actitud ha d'ésser una actitud de comprensió i pensar que cadascú donarà compte de les seves accions i obres a Déu, que és ric en misericòrdia.

El jull creix al mateix temps i en el mateix camp que el blat. En el regne de Déu creixen els bons i els dolents en el mateix camp. La presència del mal no representa un cas excepcional. Sempre hi haurà bons i dolents.

L'Església és santa i al mateix temps pecadora. Tots nosaltres, en començar la missa, hem demanat perdó al Senyor pels nostres pecats.

Finalment fent referència a les paraules de Jesús: El Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu regne tots els escandalosos i els qui obren el mal i els llançaran al foc encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Permeteu que us doni algunes idees sobre el foc encès, que és l'infern, ja que d'aquest no en parlem gaire.

1. L'existència de l'infern és un dogma de fe.

2. En què consisteix l'infern? En la privació de la visió de Déu i el sofriment d'aquesta privació.

3. Qui va a l'infern? Tot aquell que voluntàriament i lliurement se separa de Déu i mor amb aquesta actitud.

4. Déu no ha creat a ningú per anar a l'infern, ens ha creat a tots per anar al cel.

5. L'infern no és un lloc, és un estat d'autoexclusió definitiva de la comunió amb Déu i els benaurats .

6. Hi ha algú a l'infern? No ho sabem, la misericòrdia de Déu és infinita. Alguns diuen que a l'infern hi ha un rètol que diu: "Tancat per falta de personal". Això és molt dir!

7. La descripció de Dante en La divina comèdia és figurativa i no respon a la noció d'infern que dóna l'Església.

I acabo amb les paraules de la pregària eucarística: "Accepteu favorablement aquesta ofrena, que us presentem nosaltres els vostres ministres, feu que els nostres dies transcorrin en la vostra pau, salveu-nos de la condemnació eterna i compteu-nos en el nombre dels escollits.