DIUMENGE DISSETÈ DE L'ANY

(Sols text per imprimir)

Molts de nosaltres, més d'una vegada, hem vist una pel·lícula amb aquest títol: "En busca del tresor amagat" i hem vist els perills i les aventures que els actors passen i l'alegria que tenen si el troben. Generalment és un cofre d'or o, en altres paraules, diners. Però tot no es pot comprar amb diners. Hi ha coses que no es poden comprar.

Amb diners podem comprar plaer, però no amor.

Amb diners podem comprar una persona, però no un amic.

Amb diners podem comprar tranquil·lizants, però no pau.

Amb diners podem comprar favors, però no perdó.

Amb diners podem comprar títols, però no honradesa.

Amb diners podem comprar benestar, però no felicitat.

Amb diners podem comprar un home o una dona, però no una esposa o un espòs.

Amb diners podem comprar una casa, però no una llar.

Amb diners podem comprar terra, però no el cel.

Només estimant les persones podem ser feliços sempre.

Avui Jesús també ens parla d'un tresor amagat. Aquest tresor, per a nosaltres és el nostre Déu. El nostre Déu és un Déu que no es manifesta obertament, sinó que l'hem de descobrir.

Dues maneres, principalment, per descobrir Déu:

Contemplant la creació i meditant la persona adorable de Jesús.

En aquest temps de vacances pots descobrir Déu a dalt d'una muntanya mirant el firmament o contemplant la immensitat del mar. Déu ha creat aquest món tan bonic per a nosaltres. Fruïm-ne.

Diu el Gènesis: Déu va fer dos grans llumeners: el llumener major perquè regís el dia, i el llumener menor perquè regís la nit, i també els estels. Déu els posà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra i regissin el dia i la nit...... Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i hagué un matí: dia quart (Gn 1,14).

Diu el Llibre de la Saviesa: (...) perquè de la bellesa i la grandesa de les coses creades es passa, per semblança, a la contemplació del seu autor (Sa 13, 5).

Sant Lleó el Gran, papa, escriu: " Sempre és ben cert, dilectíssims, que la terra és plena de l'amor del Senyor; per a cadascun dels fidels la mateixa natura és ensenyament perquè donin culte a Déu. La terra, el sol, el mar i tot el que hi ha en ells donen fe de la bondat i de l'omnipotència del seu autor, i la bellesa admirable dels elements el serveixen i exigeixen de part de la criatura intel·lectual una justa acció de gràcies" (Sermó 6 de Quinquagèsima).

Descobrir Déu per la persona de Jesús

Jo, personalment, descobreixo el meu Déu en la persona adorable de Jesús. El seu coneixement em dóna un coneixement de Déu.

Jesús diu: "El Pare tot ho ha posat en les meves mans. Ningú no coneix el Fill fora del Pare, i ningú no coneix el Pare sinó el Fill i aquells a qui el Fill el vol revelar" Li diu Felip:: "Mostra'ns el Pare, i no ens cal res més". Jesús li respon: "Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes. Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i que el Pare està en mi? (Jn 14...!!

Veure Jesucrist és veure el Pare. Conèixer Jesucrist és conèixer Déu.

Com l'home que troba el tresor està content de la troballa, nosaltres hem d'estar contentíssims d'haver trobat Jesucrist.

Desprendre's de moltes coses per tal de trobar i seguir Jesucrist.

L'altra paràbola és la de la perla preciosa. Un comerciant que troba una perla preciosa i ven tot el que té per poder-la comprar.

Per trobar i seguir Jesucrist ens hem de desprendre de moltes coses. Jesús ens diu: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i em segueixi" ( Mt 16,24).

Cadascú, segons la seva vocació, ha de seguir Jesucrist. No a tots el Senyor ens demana la mateixa resposta. A aquell jove de l'evangeli li diu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel" ( Mt 19,21). Ell no va ésser valent i no el va seguir.

"Des de l'inici de l'Església, hi ha hagut homes i dones que han renunciat al gran bé del matrimoni per tal de seguir l'Anyell allà on vagi, per tal de preocupar-se de les coses del Senyor, per tal d'intentar de ser-li plaent" (C.E.C.1618).

El que és important és que estimem de veritat Jesucrist. El qui estima renuncia a moltes coses per l'estimat. L'esposa per l'espòs, la mare pels fills i els atletes per aconseguir una corona que es marceix, com diu sant Pau: L'atleta s'absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres hem de guanyar una que mai no es marcirà (1Cor 9,25).

Val la pena renunciar moltes coses per Jesucrist.

Solament Vós, Senyor, em feu feliç, perquè la meva ànima s'ha enamorat de vós (Sl 62,9), com diu el salmista. Santa Teresa deia: "Quien a Dios tiene, nada le falta".

Cristians que m'escolteu, busqueu Jesucrist, que Ell és la perla preciosa que us farà feliç!