DIUMENGE 18 DE L'ANY - A

(Sols text per imprimir)

Les primeres paraules de l'evangeli ens diuen que, en assabentar-se Jesús de la mort de Joan el Baptista, el seu cosí, va agafar una barca per retirar-se en un lloc tranquil i apartat.

Segurament, Jesús ja sabia el perquè de la mort de Joan. Aquest era a la presó per haver denunciat l'adulteri d'Herodes, que s'havia ajuntat amb la dona del seu germà, Herodies, i la seva filla, en una festa del natalici d'Herodes, va ballar tan bé que ell li va prometre tot el que li demanés, encara que fos la meitat del seu regne. La filla, després de consultar la seva mare, demanà que li portessin el cap de Joan el Baptista en una safata. Imagineu-vos l'escena. Un ambient de festa, amb copes de vi i cants, i un criat que porta el cap de Joan, regalimant de sang, a la festa, i Herodes el lliura a la filla d'Herodies. Els homes som dolents, però les dones també.

Repassem breument, com si estiguéssim present a la jornada de Jesús.

Jesús està trist i vol fugir de la multitud, descansar i passar la nit fent oració: Se n'anà en una barca cap a un lloc despoblat, diu l'evangelista.

Les persones, de vegades, necessitem estar soles i fugir de l'ambient, per això els hi calen les vacances. Distreure'ns, resar i fruir de la natura.

Però li va passar a Jesús allò què, de vegades, ens passa a nosaltres. Volia estar sol i se li presenten cinc mil persones, sense contar les dones i els infants. Quantes vegades en la nostra vida hem tingut de canviar el pla que havíem fet perquè ha vingut un amic o, senzillament, perquè allò que ens havíem proposat no plau a les persones amb qui convivim: l’espòs, l’esposa, els fills, els amics, etc.

Jesús no es posa nerviós, com nosaltres: Quan desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí i guaria els malalts.

No així els deixebles, que, veient que es feia tard, anaren a dir-li: "Som en un indret despoblat, i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar".

Jesús no ho farà, sinó que els dirà: "No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos". El Crist se serveix dels deixebles per fer el miracle. També Déu se serveix de nosaltres per ajudar els germans.

Les paraules dirigides als deixebles, des del començament de l'Església, ressonen a les oïdes dels cristians. També avui ens diu Jesús: "Doneu de menjar a qui té fam".

La reacció dels apòstols va ser: "Aquí només tenim cinc pans i dos peixos. Què és això per a tantes persones?"

Aquesta reacció, de vegades, la fem nosaltres. Què puc fer jo davant de tants milions de persones que passen fam? Sovint reaccionem pensant que ja en tenim prou amb els nostres problemes, que cadascú resolgui els seus i que no tenim cap culpa si algú es queda amb l'estómac buit o amb el pes d'una injustícia.

El Senyor els demana que portin el que tenen, els cinc pans i els dos peixos, i la resta ja ho farà Ell. Jesús, amb cinc pans i dos peixos i amb l'ajuda dels apòstols, alimenta la multitud que el seguia.

Això també ens demana a nosaltres: que portem el que tenim. No estem obligats a més.

En aquests dies, tots, més o menys, hem fet un pressupost per a les vacances: en aquest hi han d'entrar aquelles persones que passen fam, i les que necessiten del nostre ajut per la seva soledat, tristesa, malaltia, etc.

Jesús, abans de parar taula, resa, com fan els bons cristians abans de menjar, i després multiplica aquells cinc pans i dos peixos, i tots junts fan un gran sopar. Imagineu-vos l'alegria que havia en aquell sopar i quin gust tenia aquell pa i aquell peix sortits de les mans de Jesús.

Aquell sopar és semblant el que fem nosaltres quan celebrem el banquet eucarístic. És Jesús qui diu als ministres de l'Església: "Doneu-los vosaltres de menjar", i els ministres agafen el pa que surt de les mans del Crist, que és el seu propi cos i la seva pròpia sang, i el reparteixen, no a cinc mil persones, sinó a milions de persones, que com vosaltres volen participar del banquet de l'Eucaristia.