Jesús fa una pregunta una mica indiscreta als seus deixebles: Què diu la gent que és el fill de l'home? (Mt 16,13). En aquesta pregunta, Jesús vol saber què diu la gent d'Ell. Ells li respongueren: Uns diuen que és Joan el Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies, o alguns dels profetes (Mt 16,14). Aquest era el concepte que tenia la gent de Jesús: un gran profeta, un gran home. Concepte real, però no complert. Jesús és més que Joan el Baptista,Elies ,Jeremies Per això, encara que sigui d'una manera breu, voldria presentar qui és Jesús per a mi, sacerdot i responsable d'aquesta comunitat de l'Esperit Sant.

En primer lloc, Jesús és el fill de Maria. Nasqué de Maria Verge, diem en el Credo. Maria era la seva mare, una noia senzilla del poble de Natzaret, promesa de l'artesà Josep i a qui estimava amb tot el seu cor. Jesús li va estar subjecte fins als trenta anys i, en morir a la creu, la va donar a Joan Evangelista, perquè en tingués cura..

Jesús era un home, com nosaltres, llevat del pecat. Menjava peix, com veiem després de la resurrecció: "Teniu aquí res per a menjar?" Ells li van donar un tros de peix a la brasa (Lc 24, 41-42); bevia vi, com a les noces de Canà (Jn 2,1-11), bevia aigua, la demana a la Samaritana: Una dona samaritana es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: "Dóna'm aigua" (Jn 4,7); dormia, com en la barca: Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí Mc 4,38), i es cansava, com ens cansem nosaltres.

Diu el Concili Vaticà II: "El Fill de Déu va treballar amb les seves mans humanes, va pensar amb la seva intel·ligència humana, va obrar amb voluntat humana, va estimar amb cor humà. Nascut de la Verge Maria, es va fer veritablement un de nosaltres, semblant amb tot a nosaltres, fora del pecat" (Gs 22,2).

Moltes nits, les passava resant. Ja pregava per nosaltres, pobres pecadors. Sant Agustí diu: "Prega per nosaltres, prega en nosaltres i a Ell preguem Prega per nosaltres com a sacerdot nostre que és; prega amb nosaltres en tant que és el nostre cap; a Ell preguem com a Déu nostre".

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: "Ets tu el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?" Jesús els respongué: "Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu. Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten i els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç el qui no em rebutjarà!" (Mt 11,2-6).

Jesús Fill de Déu

Com ens diu Pere

en l'evangeli que suara hem escoltat: Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu (Mt 16,16).

En la Transfiguració escoltem la veu del Pare, que diu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo (Mc 9,7).

Aquest home tan extraordinari, aquest Fill de Déu, es va deixar agafar a Getsemaní (Lc 22,39); va ser acusat pels dirigents religiosos del seu poble (Lc 22,66): recordeu Anàs i Caifàs, és condemnat a mort per l'autoritat romana, Pilat (Lc 23,1), i ell mateix va portar la creu fins al calvari (Lc 23,26), on va ser crucificat enmig de dos lladres (Lc 23,33) i va morir (Lc 23,44).

Però la meva fe no és solament en un Crist mort, sinó també ressuscitat: L'àngel digué a les dones: "No tingueu por vosaltres. Sé que busqueu Jesús el crucificat. No hi és aquí. Ha ressuscitat, tal com havia predit" (Mt 28,5-6). Sant Marc ens ho descriu d'aquesta manera: Van entrar al sepulcre (les dones) i veieren a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu: "No us espanteu, vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat; no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat" (Mc 16, 5-7).

La persona de Jesús no és solament admirable per la seva vida, sinó també pel seu missatge. Quan va néixer, els àngels cantaven: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima (Lc.2,14). En primer lloc donar glòria a Déu i després ser portadors de la pau: Benaurats els portadors de la pau, perquè d'ells és el regne del cel (Mt 5,9). I sobre tot pel seu testament: Un manament us dono: que us estimeu els uns al altres com jo us he estimat (Jn 13,34).

Jesús és el meu Senyor, el meu mestre, el meu amic, qui m'ha promès que estaré eternament amb ell si compleixo els seus manaments

S'explica que, en una taula de cafè, un home que no creia va preguntar als seus companys, que sabia que eren creients: "Vosaltres, què sou?" Un va contestar: "Jo sóc catòlic"; un altre va respondre: "Jo sóc practicant"; un altre va dir: "Jo estic batejat"; i un altre va contestar: "Jo sóc cristià i procuro reproduir la meva vida com la del Crist, de tal manera que es pugui dir de mi el que deia Sant Pau: Ja no visc jo, sinó que és Crist que viu en mi (Ga 2,28). Jo voldria poder repetir sincerament aquestes paraules de sant Pau: per a mi, viure és Crist (Fi 1,21).

Per acabar, feu-vos aquesta pregunta: Quina resposta dono jo al Senyor?

Acabem amb la definició de Jesucrist que fa sant Pau a la carta als Filipencs (Fi 2,5-11): Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no volgué gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà, i es féu obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.