1. -La resposta de Jesús a una pregunta de Pere (Mt 18,21-22).

2. -La paràbola del gran deutor i mesquí creditor (l8,23-34).

3. -La lliçó de la paràbola (18,35).

Sant Pere fa una pregunta al Senyor una mica indiscreta. Li pregunta quantes vegades ha de perdonar al seu germà, si fins a set vegades.

Li sembla molt perdonar set vegades al seu germà. Set vegades signifiquen moltes, però la resposta de Jesús és contundent: has de perdonar setanta vegades set, és a dir, sempre.

La paraula perdó ha d'estar sempre als nostres llavis. Jesús, en l'oració del parenostre, ens ensenya que, si no perdonem als nostres germans, Déu tampoc no ens perdonarà . Perdoneu les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem als qui ens ofenen (Mt 6,12).La mesura del perdó, la fem nosaltres.

Santa Teresa, en el Camí de la perfecció, comenta que el Senyor hagués pogut dir que perdona, perquè fas molta penitència, reses molt i fas dejuni, ho has deixat tot, però no diu això, sabia que ens costa molt perdonar i quan fem l'acció de perdonar de cor, aquesta agrada al Pare.

És molt probable que nosaltres no haurem de fer un acte tan heroic de perdonar com aquella mare que va perdonar de cor al qui va posar una bomba al carrer i aquesta va matar el seu fill.

Però és segur que nosaltres en tindrem moltes d'ocasions: perdonar a qui murmura de nosaltres, ens ataca injustament, interpreta amb malícia les nostres paraules; al qui ens vol desplaçar del lloc que ocupem, es burla de les nostres limitacions, ens menysprea, ens fa la traveta en el camí de la nostra professió, o en les nostres relacions socials; al qui ens ha estafat, a l'amic que ens ha traït i al que no ens ha comprès, i a d'altres.

La paràbola destaca d'una manera pedagògica el motiu del perdó.

Reflecteix el sistema d'administració pública d'un petit rei de l'època. Un gestor de la hisenda real es troba al descobert. El deute és molt gran (equivalent al rèdit anual d'un petit estat), molt per sobre de la capacitat econòmica d'un particular. El rei perdona generosament el deute, davant la suplica del mal administrador.

La paràbola vol significar que la culpa del pecador davant de Déu és quasi infinita, que l'home no pot redimir-la, i la seva esperança és la misericòrdia de Déu, que li obre els braços tan sols quan li ho demana de cor.

El rei és Déu, és bo i sempre disposat a perdonar quan ho demanem humilment. En el salm hem cantat: El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor (Sl 102,8).

El deutor perdonat apareix com a creditor d'una quantitat insignificant, una milionèsima part del que devia. Quan sortia, va trobar un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l'agafà i l'escanyava, dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li llençà als peus i li suplicava: "Tinguis paciència i ja t'ho pagaré". Ell no en va fer cas i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute" (Mt 18,28).

Jesús, imatge de Déu visible a la terra, ens ensenya, amb el seu exemple, a perdonar. Perdona l'adúltera (Jn 8,11). En la creu es dirigeix al Pare tot dient: Pare, perdona'ls, que no saben el que fan (Lc 23,34).

Els deixebles de Jesús també saben perdonar. L'exemple el tenim en sant Esteve protomàrtir: Mentre l'apedregaven, Esteve pregava dient: "Jesús, Senyor, rep la meva vida!". Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força: "Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat", i havent dit això, va morir (Ac 7,59).

Molts altres exemples podríem posar, que no són necessaris, per demostrar que Déu és bo i misericordiós. Però, seguint la paràbola, Déu exigeix que també nosaltres perdonem als nostres germans. Aquell que havia estat perdonat no volia perdonar al qui li devia molt poc, una misèria, i per una quantitat molt petita que li devia el va posar a la presó. El rei el va cridar i li digué: "Que n'ets de mal home! Quan tu em vas suplicar et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu? (Mt 18-32).

Voldria fer ressaltar que Déu és molt bo i misericordiós, però que no podem abusar de la seva paciència. A vegades, l'home abusa d'aquesta bondat de Déu i de la seva misericòrdia. Pensa interiorment: Déu no em castigarà. Faltar al tercer manament, santificar les festes; al quart manament, honrar pare i pare, i portar-los, sense necessitat, a una residència, per viure més tranquils els fills, i ja no parlem del sexe, li sembla que tot es permès. Sant Pau escriu: No us enganyeu, de Déu no se'n burla ningú (Ga 6,7).

La segona conseqüència que podríem treure és que perdonar és difícil. Algunes persones diuen: jo perdono però no oblido. Altres, que perdonen, però no es parlen. Altres que guarden rancor. Hem de perdonar amb elegància, sense passar factura, sense arxivar en el nostre ordinador personal, sense demostrar-ho paternalment quan perdonem. Jesús diu: Si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan això mateix els pagans? Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare celestial. (Mt 5,47-48) Cada nit deuríem de fer examen de consciència i demanar perdó dels nostres pecats i, si hem ofès al nostre germà, fer el propòsit de demanar-li perdó.

En la missa, en començar, diem: Senyor, tingueu pietat, en el parenostre: perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors ,i abans d'anar a combregar ens donem la pau. No hi pot haver pau sense perdonar interiorment.

RES MÉS, QUE TINGUEU UN BON DIUMENGE.