DIUMENGE VINT-I-SET DE L'ANY - A

JESÚS ESPERA MOLTS BONS FRUITS DE LA NOSTRA VIDA CRISTIANA

Jesús, per compondre aquesta paràbola que hem escoltat, va tenir present les paraules de Isaïes que hem sentit en la primera lectura: Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l'enamorat a la seva vinya (Is 5,1).

Aquesta paràbola va dirigida al poble d’Israel. Déu havia escollit aquell poble i n'esperava molt, de fruit, i quan aquest poble es desviava, Déu li enviava algun profeta perquè tornés pel bon camí. El poble reaccionava d'aquesta manera, no els escoltava, els apedregava, els pegava i matava. Diu l’ evangelista: Però aquells vinyaters els van agafar, i a un li van pegar, a un altre el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra (Mt 21,35). Finalment els envià el seu Fill, pensant-se que, almenys el seu Fill, el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agafaren i el van treure fora de la vinya i el van matar (Mt 21, 37). Van treure Jesús fora de Jerusalem i el van crucificar. La passió i mort de Jesús és una prova de l’amor de Déu: Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16).

La reacció de Déu, la trobem en aquestes paraules de l'evangeli: El regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar (Mt 21,43). Aquestes paraules no van dirigides a tots els jueus, sinó als responsables de la mort del Crist.

Per als apòstols va ser molt fort veure que el seu poble, el poble d'Israel, l'escollit, que Déu havia alliberat de l'esclavatge d'Egipte, amb el qual havia establert una aliança, la majoria del poble, no estava disposat a escoltar el missatge de Jesús. No volia acollir la Bona Nova que Jesús anunciava, el canvi de cor que Ell proposava en nom de Déu.

INTERPRETACIÓ DE LA PARÀBOLA

La interpretació és que aquest nou poble és l’Església, que és el poble de Déu al qual nosaltres pertanyem. Diu sant Pere: Vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell que us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. Vosaltres, que en altre temps no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s'ha compadit de vosaltres (1Pe 2,9-10).

La paraula de Déu, l'hem d'aplicar a la nostra vida. Cadascú de nosaltres s'ha de preguntar com la pot aplicar. Jo us donaré unes pistes que potser us poden servir.

El propietari d'aquesta vinya, com diu Isaïes (Is 5,1), és el meu estimat, el meu amic, el meu Déu. Com aquell propietari va plantar els millors ceps, el nostre Déu ens ha donat la vida. La vida, que és un do de Déu, la salut, el benestar, el do de la fe, una cultura humana i cristiana, el conèixer Jesucrist, el pare i la mare, germans i amics que ens estimen i moltes altres coses que podríem anomenar. Tot el que tenim ve de Déu.

Com deia Déu al poble d'Israel, ens ho pot dir també a nosaltres.

Litúrgia del Divendres Sant. Adoració de la santa Creu.

"Què més havia de fer per tu que no hagi fet?
Et vaig plantar com una vinya, escollida, bellíssima,
i tu t'has tornat del tot amarga;
m'has donat vinagre per a beure en la meva set
i amb la llança has obert el costat del teu Salvador".

Els vinyaters es volien fer amos de la vinya i per això volien matar l'hereu. El pecat de l'home és prescindir de Déu i fer-se amo i senyor de totes les coses creades. En altres paraules, és fer-se déu. És la temptació del dimoni: sereu com Déu, com trobem en el Gènesi: Aleshores, digué el serpent a la dona: "No morireu pas! Bé sap Déu que el dia que en menjareu, se us obriran els ulls i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal" (Gn 3,4).

QUÈ ESPERA DÉU DE NOSALTRES?

Déu espera de nosaltres que donem fruit. I quins fruits espera de nosaltres? Sant Pau n'anomena alguns: Els fruïts de l'Esperit són: caritat, alegria, pau, bondat, fe, humilitat, continència (Ga 5, 22-23).

CARITAT

Si no tenim caritat, no som cristians. Si no tenim alegria, som uns tristos sants. Sant Pau diu: Feu-ho tot amb amor (1Co 16,14). Mentrestant subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l’amor és el més gran (1 Co 13,13).

ALEGRIA

Referent a Jesucrist, sant Pere diu: Vosaltres l'estimeu sense haver-lo vist, i ara sense veure'l creieu en Ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi paraules per expressar-la (1Pe 1,8).

El cristià mai no ha de perdre l’alegria interior i la il·lusió. Sant Pau escriu: Viviu sempre contents en el Senyor, ho repeteixo, viviu contents (Fl 4,4).

PAU

Si no tenim pau interior, no hi ha Déu. El nostre Déu és el Déu de la pau. Mai no hem de perdre la pau, encara que les coses no ens surtin bé: Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! (Mt 5,9).

Sant Pau, en la segona lectura, ens ha dit que acudim a l'oració per tal de no perdre la pau. Qui resa té pau interior: Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments (Fl 4,9).

BONDAT

Que les persones que ens envolten puguin dir: "quin noi, quina noia, quin home o quina dona més bo".

El salmista diu: Jahvè és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor (Sl 103,8). L'amor de Jahvè pels seus fidels és de sempre i dura per sempre (Sl 103,17).

Fe

Jesús digué a Tomàs: Per què m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist (Jn 20, 29). Nosaltres serem feliços si tenim molta fe i estimem, de veritat, Jesucrist. La nostra pregària ha de ser: Senyor, augmenteu-nos la fe !

Diu sant Pau: Ara hi veig de manera fosca, com en un mirall poc clar, després hi veuré cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix (1Co 13,12).

Humilitat.

Jesús ens digué: Apreneu de mi, que sóc benèvol i humil de cor. (Mt 11,29).

Continència

En aquest temps que vivim és molt difícil, però recordem que hi ha un sisè manament que ens diu: "No consentiràs els pensaments impurs", i un novè que ens mana: "No desitjaràs la muller del teu proïsme". Sant Pau escriu: Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I juntament en la prova, us donarà el mitjà per sortir-ne i poder-la suportar (1Co 10,13).

El Senyor ens fa dir en el Parenostre: (...) i no permeteu que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal (Mt 5,13).

Aquests, i d'altres fruïts, espera el Senyor de nosaltres

Perquè la vinya doni fruits, s'ha de treballar. La vinya que no es treballa no donarà fruits. Per treballar necessitem eines. No podem fer-ho tot amb les mans. El pagès necessita de tractors, de camions per transportar el raïm, etc.

Nosaltres necessitem de tres eines principalment::

La nostra oració.

La paraula de Déu.

L'Eucaristia.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.