La paràbola que hem acabat d'escoltar ens ha parlat d'un rei que vol celebrar les noces del seu fill en un banquet. Aquest rei és Déu, que vol celebrar l'aliança amb el seu poble i amb tota la humanitat, i la idea que ens dóna és celebrar-ho en un banquet.

La idea de banquet és una idea d'alegria. Ningú no hi va amb cara trista, sinó alegre. En un banquet es menja, és beu, és canta i es passa una bona estona amb els nuvis o els amics.

En la primera lectura hem llegit. El Senyor de l'univers prepararà un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis i clarificats (Is 25,6).

En l'evangeli hem escoltat: El banquet del casament és a punt, però els convidats no se'l mereixien (Mt 22,8).

Aquesta és la manera com Déu presenta el regne dels cels. És la manera com nosaltres els cristians hem de presentar el missatge de Jesús. Un missatge alegre, un missatge de pau i d'amor.

Algunes persones presenten la religió com si tot fos privacions, i en realitat la nostra fe és un signe d'alegria i de llibertat.

El regne del cels es semblant a un banquet on hi ha molta alegria.

En primer lloc crida el poble jueu. Aquest respon a la crida de Déu de diverses maneres: uns l'acceptaran, com els apòstols, i Maria, que va respondre a l’àngel: Sóc l'esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 1,38). Alguns escoltaran aquesta invitació i, preocupats de les coses materials, no correspondran; d'altres mataran els enviats: entenem per enviats els profetes, i al mateix Jesús el clavaran a la creu.

L'evangelista diu: Tot és a punt, veniu a la festa. Però ells no en feren cas, l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats , els maltractaren i els mataren (Mt 22,5-6).

Déu també invita tots els homes i dones de bona voluntat. Jesús digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat (Mc 16,15).

Sant Pau escriu: Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia (2Tm 1-9).

Déu invita a participar del banquet, no obliga. Jesús ens invita a seguir-lo, no ens força. Recordeu aquell jove de l'evangeli que volia seguir Jesús, però quan Jesús li va dir que vengués el que tenia i que ho donés als pobres, no el va seguir; Jesús, trist, el mirà i el va deixar marxar. Una de les coses més bones del cristianisme és aquesta llibertat que tenim per seguir Jesús o deixar-lo de seguir. El concili Vaticà II ens diu que l'acte de fe és un acte de llibertat. Si sóc cristià i segueixo Jesús és perquè vull: per la força del seu missatge, que és un missatge d'amor, i per la persona adorable de Jesús, que em captiva.

¿Quantes vegades en la nostra vida no hem sentit la veu de l'Esperit Sant que ens invitava a participar d'aquest banquet i nosaltres no hi hem correspost?

Hi ha moltes persones que tenen temps per a tot, menys per a Déu. Una mare em deia que el seu fill no podia continuar la catequesi que havia fet per fer la primera comunió perquè havia d'estudiar anglès, jugar a futbol, fer gimnàstica, etc. Jo li vaig contestar: el seu fill serà un bon esportista, però s'ha de preguntar si serà un bon cristià. Fa tristesa veure que la majoria dels infants que han fet la catequesi de la primera comunió, després no continuen, com aquell home que volia fer una casa i va posar els fonaments i la casa no és va acabar per deixadesa.

En una reunió de pares de nens de primera comunió, el sacerdot es queixava amargament del fet que els pares no anessin a combregar amb els seus fills i preguntava per què els seus fills feien la primera comunió i, si ells no combregaven mai, no seria millor que no la fessin?. Un pare es va aixecar i li va respondre: Jo no vaig a combregar perquè tinc els meus motius, però jo vull que el meu fill faci la primera comunió perquè jo la vaig fer, crec en Jesús i no voldria que seguís el meu exemple. Què me'n dieu, d'aquesta resposta?

La missa, a més a més de ser un sacrifici, és un banquet. Hem d'anar-hi amb alegria interior, pensant que anem a escoltar i rebre Jesucrist.

Alguns cristians vénen a missa de mala gana, per obligació, no com si anessin a un banquet, el banquet eucarístic, sinó moltes vegades com si anessin a un funeral.

Diu l'Evangelista. Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que hi eren no duia el vestit de festa, i li digué: "Company, com és que has entrat sense el vestit de festa". Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allí hi haurà els plors i cruixir de dents" (Mt 22,11-13 ).

Per participar d'un banquet s'ha d'anar ben vestit. Per participar del banquet eucarístic s’hi ha d'anar amb ganes de participar-hi, i, si pot ser, en estat de gràcia per poder combregar. Sant Pau diu Així, doncs, qui mengi el pa o begui la copa indignament serà culpable de profanar el cos i la sang del Senyor (1Co 11,27) Per anar a combregar s'ha d'estar en estat de gràcia, i aquesta solament es perd en cometre un pecat greu, el que en diem "mortal".

Algunes persones pregunten si s'han d'anar a confessar abans d'anar a combregar. La resposta és que no cal, si no tenen pecat greu, encara que l'Església aconsella la confessió freqüent, per estar millor preparat.

Alguns voldrien anar-hi, però no poden perquè estan divorciats i casats novament pel civil. El catecisme de l'Església Catòlica diu::" Si els casats es tornen a casar civilment, es troben en una situació que conculca objectivament la llei de Déu. Per això, no poden acostar-se a la comunió eucarística, mentre persisteixi aquesta situació" (Nº 1650).

Finalment, aquells bons cristians que hi van amb el vestit nupcial, amb alegria, escolten amb atenció la paraula de Déu, participen de l'Eucaristia i quan surten es proposen ser testimonis del missatge de Jesús i ajudar els germans a conèixer i estimar Jesús. Siguem d'aquests.

Que passeu un bon diumenge.