Jesús ve al món per viure com a Déu. I com a home per ensenyar-nos com hem d'estimar. Mirant la persona adorable de Jesús sabrem com hem de posar a la pràctica els dos grans amors de què ens parla l'evangeli d'avui, quan un fariseu va preguntar a Jesús: "Quin és el manament més gran de la Llei?" Jesús li contestà: "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor , amb tota l'ànima, amb tot el pensament.... Estima els altres com a tu mateix (Mt 22,36-39).

La nostra vida cristiana s'aguanta en dues columnes que no és poden separar: l'amor a Déu i l'amor als germans, encara que aquests siguin els nostres enemics. Jesús digué: Ja sabeu que és va dir: Estimeu els altres, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel que fa sortir el sol per a bons i dolents i la pluja sobre justos i injustos (Mt 5,43-45).

Malgrat que aquell fariseu volia provar Jesús, fent-li aquesta pregunta: quin és el manament més gran de la Llei?, caldria aixecar-li un monument, perquè va donar l'ocasió a Jesús d'ensenyar-nos el nucli del cristianisme: la llei de l'amor. El jueus tenien dos-cents quaranta-vuit preceptes positius i tres-cents seixanta-cinc de negatius; total, sis-cents tretze. Nosaltres potser també en tenim massa. Jesús diu que allò que és veritablement decisiu és: estima Déu i el proïsme.

Jesús era un home senzill, gens complicat i ho soluciona d'aquesta manera: estima Déu i els altres, cosa que tothom pot fer i entendre.

Per estimar, primer s'ha de conèixer; si no coneixes una cosa, no la pots estimar.

Aquesta setmana he parlat amb un senyor de carrera que deia que era gnòstic, que són els que diuen que no podem conèixer Déu. Si no el podem conèixer, no el podem estimar. Jo li vaig dir que pregaria per ell i que nosaltres podem conèixer Déu, en contemplar aquest món tan meravellós que Déu ha creat, perquè nosaltres el fruïm, per la paraula de Déu i per la gran persona de Jesucrist, que ens dóna un coneixement de Déu. Qui no el vol conèixer, no el coneixerà mai.

Déu vol ser estimat, de veritat, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu ésser. Vol ser estimat amb llibertat i ser el centre de la nostra vida.

Estimar Déu és guardar fidelitat a la tasca que Ell ens ha encomanat: en altres paraules, ser conseqüents en la nostra vocació cristiana, cadascú en el seu propi estat, sacerdotal, matrimonial o simplement com a persona. Déu té un projecte en nosaltres, que en la nostra vida hem de realitzar.

-Hem d'adorar-lo. Sant Ignasi diu que hem estat creats per donar glòria a Déu. En la missa cantem: "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor, us adorem, us beneïm, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria.

-Hem de donar-li gràcies pels molts beneficis que hem rebut de la seva generosa mà.

-Hem de pensar com Déu pensa, en altres paraules, és fer sempre la seva voluntat i voler el que Ell vol.

Estimaràs Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu ésser, era l'oració que feien els jueus al matí, al vespre, ho escrivien en els vestits i en la llinda de les portes. Que aquestes paraules de Jesús siguin la teva norma de conducta, cristians que m'escolteu.

El segon manament és semblant al primer: Estima els altres com a tu mateix ((Mt 22,39).

Tots ens estimem a nosaltres mateixos, naturalment. Jesús diu que hem d'estimar el proïsme de la mateixa manera que ens estimem a nosaltres. Aquesta és la norma de Jesús. En altres paraules: allò què no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.

Abans de morir, Jesús ens donarà als cristians una norma més concreta: que ens estimem els uns als altres com Ell ens ha estimat, i Ell ens ha estimat fins a la mort, i una mort de creu.

No diu al germà, als parents o als amics, sinó al que està al teu costat, malgrat que no el coneguis.

Sant Joan escriu: Si algú afirmava "jo estimo Déu", però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà (1Jn 4,20-21).

Jesús va dir. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres (Jn 13,35).

Jesús va preguntar a Pere si l’estimava, i aquest li va contestar: Senyor, tu ho saps tot; tu saps que t'estimo (Jn 21,17).

Quan el Senyor ens pregunti si l'estimem, que puguem contestar-li de la mateixa manera que li va contestar sant Pere. Senyor, malgrat les meves caigudes, Vós sabeu que jo us estimo.

- descobrir l'altre;

- donar-se a l'altre;

- acceptar l'altre tal com és;

- valorar a l'altre;

- obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.

Però un cristià no pot practicar aquests manaments sense l'oració. Fer oració és tenir un col·loqui amb Déu, com un fill parla amb el seu pare, un amic amb el seu amic, un deixeble amb el seu mestre. Santa Teresa diu que fer oració és dialogar amb aquella persona que sabem que ens estima.

Aniria bé que sovint ens preguntéssim: Jo, estimo? Es pot dir que estic construint la meva vida sobre l'amor? Estimo Déu i els altres de veritat? Si fem aquest examen ens preparem per a l'examen final, ja que, com diu sant Joan de la Creu, "en el ocaso de nuestra vida el Señor nos juzgarà sobre el amor".