DIUMENGE VUITÈ DE L'ANY - A

(Sols text, per  imprimir)

Jesús ens diu clarament que no podem servir dos senyors: Déu i el diner.

Servir el Senyor vol dir que Déu sigui el centre de la nostra vida i poder repetir les paraules de sant Pau, que deia: Ja no sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi (Ga 2,20).

De qui hem de ser servidors, de Déu, o del diner?

La resposta és clara: hem de ser servidors de Déu. Servir Déu vol dir que Ell sigui el centre de la nostra vida, com sant Pau, que vivia per Jesucrist.

Jesús, el nostre model, és el gran servidor de Déu. Està disposat a fer la voluntat del Pare i, com ens diu sant Pau: Es va fer obedient fins a la mort, i una mort de creu (Fil 2,8).

Jesús no vol riqueses d'aquest món. Quan el dimoni li proposa de donar-li tots els reialmes del món i la seva glòria, Jesús li contesta: Vés-te'n d'aquí, Satanàs! L'Escriptura diu: Adora el Senyor el teu Déu, dóna culte a ell tot sol (Mt 4,11).

Maria, la nostra mare, també és un model. Ella es considera esclava del Senyor. Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 1,38).

Els sants són aquelles persones que s'han esforçat a servir el Senyor, malgrat les seves flaqueses. Sant Francesc d'Assís és un exemple singular del menyspreu del diner i d'amor a la pobresa.

Serviu el Senyor amb alegria (Sl 100,2), ens diu el salmista. Jo també us dic a vosaltres, cristians: Serviu el Senyor amb alegria, i servir el Senyor és fer sempre la seva voluntat.

L'evangeli ens diu que no podem servir Déu i el diner. Hi ha contradicció entre Déu i el diner. Per què això? Perquè com ens diu el llibre del Eclesiàstic: qui estima l'or és quasi impossible que no pequi. Qui estima l'or no pot anar amb justícia, qui va darrere dels interessos s'hi esgarria (Ecle 31,5).

Si nosaltres fem una mirada a la nostra societat, fàcilment veurem que la majoria de les injustícies que hi ha en el món és per causa del diner.

Si mirem la família, moltes famílies estan barallades per culpa del diner. La història de les herències.

Si ens fixem en el jovent, n'hi ha que necessiten diners per a la droga, i llavors fan barbaritats.

Si mirem els llocs de treball, el malestar ve generalment per la qüestió de sous, que vol dir diner. I així hi podríem continuar indefinidament.

1. Judes

Jesús va trair Jesús per una petita quantitat de diner. Llavors un del Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo (Mt 26,14-16). Fins aquí pot arribar l'amor al diner.

2. Els soldats que havien guardat Jesús en el sepulcre es venen per uns diners.

Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna: Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu....Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda ( Mt 28,12-15).

3. Zaqueu, que era un recaptador de contribucions, es penedeix i dret davant del Senyor, li digué: Dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més (Mt 28,8).

Vosaltres hem direu que sense diners no és pot fer res. Naturalment que necessitem els diners per a viure, però el pecat està en l'afany dels diners.

Jesús, en l'Evangeli de sant Lluc, ens diu que hi havia un home molt ric i que tenia molt bones collites. Un dia va tenir aquest pensament: Fes els graners més grans i estigues tranquil, reposa, menja, beu, diverteix-te. Aquella mateixa nit Déu li va dir: Insensat!, aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? ( Lc 12,19-20).

Recordo un home que feia moltes hores extraordinàries i guanyava molts diners i descuidava la família. Un dia li vaig dir que els diners li menjaven la vida, ell hem va contestar que això no era veritat, que ell menjava els diners. Al poc temps es va posar malalt i va morir.

Jesús no vol que visquem angoixats. Vol que posem la nostra confiança en aquest Déu, que a la vegada és Pare provident i Mare acollidora de tots, d'acord amb la bellíssima expressió d'Isaïes, que hem escoltat en la primera lectura: Creus que una mare s'oblidarà del nen que té al pit, i no s'apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l'oblidés, jo mai no t'oblidaria (Is 49,15).

Jesús vol que no ens preocupem massa de les coses materials, sinó que posem la nostra confiança en el nostre Pare del cel, que té providència de les coses creades.

Que en són de boniques aquestes paraules de l'evangeli d'avui: Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial (Mt 6,26).

I Jesús acaba dient: Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i sigueu justos tal com Déu vol, i, tot això, us ho donarà de més a més (Mt 6,33).

Cercar primer el regne de Déu és donar preferència a les coses de l'esperit.

El diumenge ens convida, per exemple, al descans, al relaxament, a gaudir de la natura, als hobbies, però també a la participació activa de l'Eucaristia i fer alguna obra de caritat, com visitar algun malalt.

Que passeu un bon diumenge. I no us en preocupeu tant, pels diners.