Sens dubte que, avui, en entrar al temple i en començar la nostra celebració eucarística, heu notat que estem en el primer diumenge de quaresma. L'altar sense flors, els cants penitencials, les lletanies al començar la Missa, el color morat de l'estola del sacerdot i l'acompanyament del cant.

Temps de quaresma, temps de reflexió, de conversió, de preparació per a la gran festa de la Pasqua.

En la primera lectura del Gènesi (Gn 2,7-9,3,1-7), amb el seu llenguatge popular, ens vol donar una resposta teològica de què és l'home: l'home és una artesania de Déu. Obra màxima de la seva creació. Matèria ennoblida pel seu alè, que és la vida. Vida a nivell d'esperit, d'intel·ligència i amor. Vida que necessita desenvolupar-se en familiaritat de comunicació amb Déu i els germans, que, per ser vida, demana felicitat per damunt de la mort. Persona humana lliure i responsable, que és temptada per un ser intel·ligent, que li encén l'orgull de fer-se igual a Déu.

L'home és temptat, moltes vegades en la seva vida i posat a prova, però tinguem present aquestes paraules de sant Pau: "Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar" (1Cor 10,13).

Jesús, el nostre model, ens dóna exemple de recolliment i de reflexió sobre la nostra vida. Jesús se'n va al desert a passar quaranta dies i quaranta nits dejunant i fent-hi penitència, no pels seus pecats, sinó pels nostres pecats.

Tenia molt poc temps per predicar el regne de Deu, i, malgrat això, ell creu que abans de començar la seva vida pública ha de passar uns dies de recolliment, parlant amb el seu Pare i fent-hi penitència.

L'exemple de Jesús ens invita a reflexionar seriosament sobre la nostra vida cristiana i quin lloc ocupa Déu en ella.

En acabar els quaranta dies i les quaranta nits de penitència, Jesús és temptat. Jesús sabia molt bé que la vida de l'home és una temptació continuada. La primera lectura ens ha explicat com els primers pares foren temptats i com varen caure en la temptació. L'evangeli ens ha narrat les temptacions de Jesús, i com Jesús no hi cau.

La gran temptació del segle actual és que l'home cregui que no és temptat o que la temptació no li pot fer cap mal. Per a mi, una de les temptacions actuals que el dimoni ens presenta és fer creure una cosa, que en si és dolenta, presentar-la com a bona o com a normal, perquè el món ha canviat. Per exemple, presentar una parella que s' ajunta, les relacions pre-matrimonials, l'avortament, faltar el diumenge a la santa Missa, etc. com la cosa més normal.

Pere ens diu que el nostre enemic, el diable, és com un lleó, donant voltes, mirant qui devorarà, i el mateix Jesús ens fa dir en la oració del Parenostre :"No permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal" (Mt 6,13)

El dimoni tempta l'home semblantment com va temptar Jesús.

En la primera temptació li diu que converteixi les pedres en pa. L'home també és temptat pels béns materials. L'home és quelcom més que l'estómac i la cartera. No pot ser que tota la vida de l'home sigui el benestar econòmic o el plaer. Mireu la televisió, i me'n donareu la raó, que la temptació és continuada sobre el benestar material i el plaer.

"Jesús li digué: Diu l'Escriptura: L'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu".

La segona temptació és que Jesús es llenci del pinacle del Temple. Hi ha molts cristians que demanen a Déu miracles, o que es faci la seva voluntat, i no la de Déu. Quantes persones diuen que han perdut la fe, perquè la mort ha visitat la seva família en un ser estimat, com el pare, la mare o el fill.

Quantes persones hi ha que es queixen de Déu, perquè Déu no els escolta. Reso, i no em serveix de res. Déu no acostuma a fer miracles per complir la nostra voluntat.

La tercera temptació és tenir altres déus que no siguin el vertader Déu. A Ell sol adoraràs. Com l'egoisme, l'enveja, l'odi, el plaer sexual, els diners, etc.

Preguntem-nos, a més a més de l'abstinència el divendres, què penso fer en aquest temps quaresmal?

QUARESMA Preparació per a la PASQUA.

El prefaci de quaresma, d'una manera molt sintetitzada, ens diu el que espera l'Església dels cristians en aquest temps de quaresma .

L'actitud del cristià durant la quaresma es defineix a esperar, cada any, la celebració de la Pasqua. És el desig i la preparació de la Pasqua. Aquesta Pasqua no és pas la pasqua històrica del Crist. Un fet passat no es prepara, ni és desitja. Aquí es tracta de la celebració de la PASQUA, de la seva actualització sacramental, sobretot en la Nit Pasqual.

Com l'hem de preparar? Amb alegria i conversió de cor.

Una nota característica del cristià és l'alegria, malgrat que reconeixem que som pecadors i hem de fer penitència per tal de convertir-nos. L'alegria mai no ha de faltar en el nostre cor.

Aquesta alegria, la tindrem si en aquest temps quaresmal, més que mai, busquem estones, curtes o llargues, per posar-nos davant de Déu en la nostra pregària i, si podem, en la participació diària de la santa Missa.

Donats, més intensament, en l'amor i el servei als germans. Aquest amor als germans, el podem concretar a visitar malalts o gent que està sola, o treballant en tasques de voluntariat, o en d'altres activitats socials o eclesials.  Recordar-nos dels pobres i necessitats en les nostres almoines, i, amb una delicadesa especial, en el tracte d'aquelles persones amb les quals convivim.

I la meta última a la qual tendeix aquest procés quaresmal-pasqual és arribar a ser "plenament fills de Déu". Diu "plenament", perquè ja ho som pel sagrament del baptisme, però no ho som plenament, com a fills que estimen el Pare i esperen fruir de la seva presència eternament en el cel.