En el primer diumenge de Quaresma, vèiem Jesús com feia penitència, dejunava durant quaranta dies i quaranta nits i ens invitava a fer penitència en aquest temps quaresmal.
Jo us deia que féssim penitència pels nostres pecats, pels pecats de la nostra família d'una manera especial i pels pecats de tots els homes i de la nostra comunitat de l'Esperit Sant..
Avui, segon diumenge de Quaresma, veiem Jesús que es transfigura i ens invita, en aquest temps quaresmal, a transfigurar-nos. Temps de Quaresma, de reconciliació, de deixar l'home vell per revestir-nos de l'home nou. Sant Pau deia a la comunitat de Corint: "Renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l'home vell que es va destruint rere els desigs seductors... Revestiu-vos de l'home nou creat a imatge de Déu" (Ef 4,22-23).
Per entendre l'evangeli d'avui, hem de recórrer al context. Jesús acaba d'anunciar la seva passió, mort i resurrecció, i els apòstols no reben bé aquestes paraules del Mestre, i Pere "prenent-lo a part es posà a renyar-lo dient: Déu te'n guard, Senyor! a tu això no et passarà. Però Jesús es girà i digué a Pere : Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes" (Mt 16,22-23). Són paraules molt fortes, tant les de Jesús com les de Pere. No estan conformes amb allò que ha dit. Podríem dir que les relacions entre Jesús i els apòstols són tibants i que això provoca una crisi. Era molt gros el que Jesús acabava de dir: passió, mort i resurrecció.
En aquestes circumstàncies, Jesús s'emporta Pere, Jaume i Joan a dalt de la muntanya i s'hi transfigura: "La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum" (Mt 17,2). Jesús els vol animar i desitja enfortir la seva fe. Apareix la seva divinitat. Jesús està en mig de Moisès i Elies, com el centre de la història, i se sent la veu del Pare que diu: "Aquest és el meu Fill estimat, en el qual m'he complagut; escolteu-lo" (Mt 17,5).
Després d'aquesta introducció, centrem, avui, la nostra mirada en Jesucrist, com hi estava centrada la dels apòstols i com hi ha d'estar la nostra.
Els apòstols havien vist Jesucrist moltes vegades, l'admiraven, i per això el seguien, però no havien copsat la seva divinitat, la relació de Jesús amb l'Antic Testament i la relació de Jesús amb el seu Pare.
Jesús se'ls emporta a dalt de la muntanya del Tabor i s'hi transfigura, acompanyat dels personatges més importants de l'Antic Testament, i se sent la veu del Pare. Pere, quan sigui vell i escrigui la seva segona carta, recordarà amb goig aquesta visió i la veu del Pare: "Aquesta veu que venia del cel, la vàrem sentir quan érem amb Ell a la muntanya santa" (2Pe 1,18).
En un ambient d'oració, a dalt d'una muntanya, i en el silenci, és com els tres apòstols predilectes veuen Jesús no solament com a home, sinó també com a Déu.
Després de la visió, tornen a veure Jesús, sol, però no com abans. Havien vist Jesús transfigurat, i quan el veuen després, ja no el veuen igual que abans. Veien en Jesús el Fill de Déu, a qui han d'escoltar.
Hi ha moltes maneres de mirar i de veure Jesús. Moltes persones miren Jesús amb curiositat. Saben quelcom de la seva vida i que ha tingut una gran transcendència per a la història de la humanitat, però Ell no té transcendència en la seva vida, en prescindeixen.
Altres voldrien que Jesús desaparegués. Quantes vegades han lluitat els homes per treure Jesús del món i no han pogut. Molts governs lluitaren, en nom d'una doctrina atea, per treure la religió, tancaren moltes esglésies i perseguiren cardenals, bisbes, preveres i laics. Després de molts anys veiem que es tornen a obrir les portes de les esglésies i s'estableixen relacions amb el Vaticà. A Romania, després de la caiguda del comunisme, un grup de joves cantaven, amb veu forta, a la plaça de la República de Bucarest, que Jesús havia ressuscitat i que vivia.
Altres miren Jesús com el mirava Pere. Veia Jesús com a Fill de Déu i se sentia pecador. Quan, en la passió, Jesús passà i els dos es miraren, Pere es recordà del seu pecat, de les negacions i plorà amargament. Diu l'evangelista Lluc: "Llavors Jesús va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que Jesús li havia dit: Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades. I, així que va ser fora, va plorar amargament" (Lc 22,61-62).
Nosaltres també, en aquest temps quaresmal, hem de mirar Jesús com Pere. Jesús Fill de Déu, que ens invita a penedir-nos dels nostres pecats i a una conversió de cor.
Finalment, hem de mirar Jesús com Joan l'Evangelista, el deixeble que estimava de veritat el Senyor. Aquell que mai no el va negar, que l'acompanyà fins a la creu i va ser el seu gran amic durant tota la vida.
Jesús, per a nosaltres, com ho era per a sant Joan, és el nostre gran amic, i amb aquests ulls l'hem de mirar, escoltar el que ens vol dir, dialogar amb Ell en l'oració freqüent i participar del banquet eucarístic. Els bons amics, de tant en tant, mengen plegats i es manifesten el seu amor.
Sant Pau escriu aquestes paraules, tan realistes, a la comunitat de Corint "Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre" (2Cor 4,18).
Una recomanació final: mireu Jesús amb mirada d'enamorats.