Aquesta presentació que ara comença vol ser una explicació d'aquests vitralls que hem posat a prop de l’altar amb motiu de l'any de l’Esperit Sant, 1998, com a preparació del tercer mil·leni i al mateix temps una catequesi de l'Esperit Sant.

L' Esperit Sant és la persona que adorem i glorifiquem amb el Pare i el Fill. L'església l'ha rebut del Senyor i el professa en el baptisme del seus nous fills. (Cat I.C. 691). D’acord amb la descripció que d’ell realitzen els evangelistes, artistes de tots els temps l’han representat amb un colom o amb llengües de foc, com podem contemplar al vitrall del presbiteri.

Sant Mateu ens diu que quan Jesús va ser batejat per Sant Joan Baptista " (...) sortí de l'aigua. Davant d'Ell el cel s'obrí, i Jesús veié l' Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'Ell. I una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill estimat en qui m'he complagut " ( Mat 3,16-17 ). De la mateixa forma l'Esperit Sant baixa i reposa sobre el cor purificat dels nous batejats.

D’altra banda, Sant Lluc ens assegura que el dia de la Pentecosta l'Esperit Sant baixà sobre els Apòstols i Maria en forma de llengües de foc: "Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües. " Act 2,3-4 . També Sant Pau aconsella: "No apagueu l'Esperit". (T.5,19 ?). Per la qual cosa no resulta exagerat afirmar que el foc simbolitza l'energia transformadora dels actes de l' Esperit Sant.

A més, els cristians pel baptisme som temples de l 'Esperit Sant. Sant Pau diu: "No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres?." (1Cor,6,19 )

Finalment, l'Esperit Sant és el do que ens ha donat Jesucrist ressuscitat i que l'església ens recorda en començar la missa: "(...) i el do de l'Esperit Sant sigui en tots vosaltres". Quan diem do volem significar quelcom que donem gratuïtament i sense esperar recompensa.

Com podeu veure representats als vitralls, els dons de l'Esperit Sant són set, els quals fan que els fidels siguem dòcils als impulsos de l'Esperit Sant i ens ajuden a seguir-lo. A continuació trobareu una explicació succinta de cadascú dels dons de l’Esperit Sant amb la lectura de la qual esperem que desvetlli en vosaltres l’interès per conèixer en més profunditat l’Esperit Sant i que sigui invocat més sovint a la vostra pregària.

El do de la saviesa segons Sant Tomàs consisteix en la recta contemplació de les coses divines. Es representa en un triangle, símbol de les tres persones de la Santíssima Trinitat -Pare, Fill i Esperit Sant- i al centre apareix un ull que pertany a Déu, qui ho sap tot i ho veu tot.

Sant Pau afirma que Déu és l'únic ple de saviesa (Rom.16,27) i el rei Salomó prega així: "Dóna'm la saviesa que seu al teu costat, en el teu tron i no em tinguis indigne de ser dels teus servents" ( Sa.9,4).

Per nosaltres els cristians Jesucrist és la nostra saviesa com diu Sant Pau: "Esteu units a Jesucrist ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa" (I Cor 1,30).

"Doneu-nos, Senyor, la vostra saviesa eterna perquè avui ens acompanyi i dirigeixi les nostres obres" (De les laudes del dimarts de la segona setmana).

El do de l'enteniment, que també s'anomena intel·ligència, és el que perfecciona la nostra fe, ens fa aprofundir interiorment en el coneixement de Déu, ens permet assaborir els misteris de la nostra fe i les veritats sobrenaturals i té una projecció envers l'amor als germans.

Es representa aquest do en un gresol o en una llàntia amb una llum encesa i l'oli que l'alimenta. En la seqüència de la festa de la Pentecosta, l'església anomena l'Esperit Sant llum bondadosa i l’oli ens recorda la persona de Jesús concebut per obra i gràcia de l' Esperit Sant, anomenat Crist, que vol dir en hebreu ungit.

A més, en anunciar el naixement de Jesús els àngels proclamen: "Avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador, que és el Crist, l'ungit, el Senyor" (Lc 2,11) i el mateix Jesús en la sinagoga de Natzaret s'aplica aquestes paraules d'Isaïes: "L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres" (Lc4,18 ).

Sant Pau reflexiona en veu alta: "Què he de fer ? Pregar amb l'esperit i pregar també amb l'enteniment; cantar amb l'esperit i cantar també amb l'enteniment" (1 Cor,14,15) i Sant Lluc afirma "Jesús es feia gran, avançava en enteniment i gràcia davant de Déu i dels homes" ( Lc. 2,50).

Tots creixem en edat, també hauríem de créixer en enteniment i gràcia davant de Déu i dels homes.

El do del consell ens ajuda a ser prudents, segons Sant Tomàs, ens mou a complir la voluntat de Déu i a obrar rectament en els moments difícils ja que com a fills de Déu som guiats pel seu esperit.

L' himne "Veni creator Spiritus" (`Veniu Esperit creador´) de les vespres de la Pentecosta invoca l'Esperit Sant com el "dit de la dreta del Pare". Aquesta és la raó per la qual hem gravat la mà i el dit que assenyala, volent significar que ens guiï pel camí de la santedat.

"Pel dit de Déu expulsava els dimonis" (Lc.11,20) diu de Jesús l’Evangeli.

El salmista diu: "Jo mai no em separo de Vós, em dónes la mà, em guies en el teu consell" (Salm. 73,24).

Deixeu-vos guiar per l'Esperit Sant com a fills de Déu. Sant Pau insisteix en aquesta idea: "Tots el qui són guiats per l'Esperit Sant són fills de Déu " (Rom.8,14) i en els moments difícils o dubtosos de la nostra vida sapiguem demanar consell a l’Esperit Sant.

"Per Crist, amb Ell, i en Ell, a Vós Déu Pare omnipotent en la unitat de l'Esperit Sant tot honor i tota glòria pels segles dels segles. Amén". Així acabem la pregària eucarística.

El do de fortalesa ens dóna força en les dificultats, fermesa i constància en la pràctica del bé.

Una persona valenta i coratjosa i que no té por en diem una persona forta. Al llarg de la història trobem testimoniatges de cristians que es poden qualificar com a persones fortes. Sant Ignasi d'Antioquia, per exemple, desitjava el martiri i ser devorat pels lleons i triturat per les seves dents per convertir-se en pa immaculat. També el martiri de Sant Esteve ens ha inspirat a l’hora de posar als vitralls la palma i la corona, símbols del triomf i de la victòria. Els màrtirs donant la vida per Jesucrist han triomfat sobre la mort.

En el llibre dels actes dels Apòstols llegim: "Esteve, ple de la gràcia i del poder de Deu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble. Alguns de la sinagoga... com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava, subordinaren uns homes que diguessin: hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes" (Ac.6,8-11 ).

D’altra banda, el llibre de l’Èxode ens diu: "La meva força i el meu cant és Javheh. Ell ha estat la meva salvació. Aquest és el meu Déu i el vull lloar". (Ex.14,15).

Sant Pau dóna gràcies perquè el Senyor l’ha fet fort: "Dono gràcies a aquell que m'ha fet fort, Jesucrist , Senyor nostre" ( 1 Tim.12.); i hi afegeix: "Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyissis de donar testimoniatge de nostre Senyor" (2 Tim.1,7).

A més, Sant Agustí en les seves confessions reconeixia: "Jo buscava la manera d'adquirir la fortalesa que em fes apte per a gaudir de Vós; només la vaig trobar tot abraçant Jesucrist, que és Déu per damunt de tot i és el camí, la veritat i la vida".

Finalment, en la litúrgia de les hores preguem: "Feu-nos experimentar, Senyor, la vostra misericòrdia, que el vostre goig sigui la nostra fortalesa" (Laudes del dijous de la primera setmana).

El do de la ciència ens dóna un coneixement profund de les coses divines, ens fa penetrar en el sentit de les sagrades escriptures i, en profunditzar en les coses creades, ens ajuda a descobrir el Creador.

Sant Joan de la Creu pinta Déu passant per l'espai, per l'Univers i, en passar, va deixant gràcies, i en reflectir la seva divina figura en les coses creades, les va revestint de llum:

Si mirem el vitrall en què es representa aquest do, podem recordar allò que ens diu el catecisme tridentí sobre l'Esperit Sant: "és una font de bondat" (part . 1, cap. 9). També quan una persona és molt sàvia diem que és un pou de ciència.

Jesús digué: "Si algú té set que vingui a mi i que begui qui creu en mi. Rius d'aigua viva brollaran de les seves entranyes, diu l'Escriptura. Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en Ell". (Jn.7.39-40 )

El do de la ciència ens fa entendre les paraules de Jesús. Sant Joan ho escriu d'aquesta manera: "Us he dit això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre " (Jn.14,25-26).

L' església prega dient: "Regueu la humanitat amb l'aigua de l'Esperit Sant que brolla del Cor de Crist". (Litúrgia de les hores de la Pentecosta).

El do de pietat ens inclina a donar culte a Déu com a Pare, orienta el nostre cor envers Déu i com a fills de Déu ens uneix al Crist, a la Verge Maria, als sants i ens fa sentir l’amor als germans.

El cristià, pel do de pietat, té una confiança gran en el Pare, li lliura el seu cor i cerca la seva glòria.

La definició que en proporciona Sant Tomàs en la Summa Thealogiae (2, 2. q 121) és que al do de la pietat pertany donar culte a Déu com a Pare per inspiració de l’Esperit Sant. Aquestes paraules ens han recordat la posició de les mans quan el sacerdot celebra la missa, principalment durant la pregària eucarística. Per aquesta raó al vitrall s’han posat dues mans en senyal de pregària i devoció.

Sant Pau en la carta a Tito escriu: "Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, per conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat en la pietat" (Tito, 1-1).

Per pietat també entenem compassió, misericòrdia, com la manifestada per Jesús al llarg de la seva vida: "Quan Jesús arribava a Jericó hi havia Bartimeu, el fill de Timeu, cec i captaire que s’estava assegut vora el camí. Va sentir a dir que passava Jesús de Natzaret i va començar a cridar: Fill de David, Jesús, tingueu pietat de mi. Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: Fill de David, tingueu pietat de mi. Jesús el va curar dient-li: Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà" (Mc 10, 46-52).

El gran artista Miquel Àngel representa la pietat de la Verge en la immortal imatge de la Pietat que es troba a Sant Pere del Vaticà.

Si no som piadosos és de la nostra incumbència ja que diu Sant Pere: "El poder diví ens ha donat tot el que és necessari per a la vida i la pietat" (2Pe, 1-3).

També l’evangelista Lluc ens presenta un home just i piadós quan Josep i Maria portaren l’infant Jesús al temple: "Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i piadós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. En una revelació l’Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple guiat per l’Esperit. Prengué Jesús en els seus braços, i va beneir el Senyor dient: Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havies promès" (Lc 2, 25-29).

Finalment, recordeu la nostra pregària en la missa: "Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat; Senyor, tingueu pietat".

L’últim do de l’Esperit Sant és el sant temor de Déu. Aquest do fa que no ens apartem de la persona que ens estima de veritat, Déu. és un temor filial, del fill que estima i respecta el Pare.

L’Esperit Sant, mitjançant el temor de Déu, en la seva presència, ens ajuda a apartar les males temptacions i el perill de pecar.

Diu Sant Joan: "Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell la vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’Ell" (Jn. 3, 13-18).

Aquestes paraules de Sant Joan han inspirat el vitrall del do de l’Esperit Sant que comentem. Els israelites, que pecaren, van trobar la salvació mirant la serp, nosaltres els cristians la trobem mirant la creu de Jesucrist, Salvador del món.

Sant Joan més endavant afegeix: "On hi ha amor no hi ha temor, ja que l’amor que és complert treu fora el temor. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament" (1Jn. 4, 18)

Sant Pau, dirigint-se a la comunitat de Filips, els deia: "Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació" (Fil. 2, 12).

El temor del Senyor és joia i alegria, així ho llegim en el llibre de l’Eclesiàstic: "El temor del Senyor és glòria i satisfacció, és joia i corona d’alegria. El temor del Senyor dóna joia, alegria i llarga vida" (Ecl. 1, 11).

Que l’Esperit Sant us doni els seus dons i faci que en sigueu devots de veritat.

ELS FRUITS DE L’ESPERIT SANT

Què són?

Els fruits de l’Esperit Sant són perfeccions que formen en nosaltres com primícies de la glòria eterna.

Quins són els fruits de l’Esperit Sant?

Sant Pau als Gàlates 5,23. diu quins són:

Amor, goig, pau paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix.

Els fruïts de l’Esperit Sant segons :

EL Concili Vaticà II en la Lumen gentium diu que l’Esperit Sant embelleix l’Església amb  els seus fruits.

Sant Tomàs d’Aquino en la Suma Teològica  I-II-q.70 diu que els fruits de l’Esperit Sant  són els productes de l’Esperit Sant en nosaltres, i els compara  amb els fruits que es recullen al final de les rames que provenen d’una saba vigorosa  que ens agraden i ens alegren.

Els  fruits de l’Esperit Sants són la collita de l’Esperit Sant, diu el pare Congar en el seu llibre sobre l’Esperit Sant.

1. Amor

És el fruit que ens dóna Déu mateix. Nosaltres som temples de l’Esperit Sant pel  baptisme.

2. Goig.

Qui estima Déu, frueix de la seva presencia i la seva manifestació d’amor.

3. Pau.

La pau és un regal de Jesús ressuscitat: Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus ( Mt 5,9).

4. Paciència.

Ens ajuda a suportar els sofriments  físics i morals per amor a Déu.

5. Benvolença

És la fruïció de fer  bé als germans.

6. Bondat.

La disposició de buscar  sempre el bé dels altres.

7. Fidelitat. 

Saber mirar  i estimar amb els ulls de Déu.

8. Dolcesa

Ser amable, no enfadar-se, tenir bon tracte.

9. Domini d’un mateix

Ajuda de Déu a l’home per dominar les seves passions.

Segons la Vulgata són dotze.

1.Caritat.                   

2.Joia.

3 Pau.

4.Paciència.

5.Benignitat.

7. Longanimitat. Que suporta amb magnanimitat les adversitats.

8. Mansuetud.

9. Fe.

10.Modèstia.

11.Continència.

12.Castidad

La Vulgata posa doble fruits  degut  al doble significat  del substantius grecs  de tres fruits:

Paciència i magnanimitat; mansuetud i modèstia; domini de sí mateix i castedat.

Mn Joan Serra