SOLEMNITAT
DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT - C (III)
El diumenge passat celebràvem la festa de la
Pentecosta i avui ens reunim per contemplar i meditar el misteri més gran de la
nostra fe, el misteri de la Santíssima Trinitat.
Què és un misteri?
Parlant en un sentit general un misteri és quelcom
incomprensible, i en un sentit religiós una veritat de fe que amb les nostres
forces naturals no podem comprendre, ja que la nostra intel·ligència no està
preparada per comprendre-ho. Si nosaltres poguéssim comprendre totes les coses
de Déu seríem igual que Ell. Déu és el creador i nosaltres som les seves
criatures.
L’home per la raó pot arribar a un coneixement de Déu
i solament per la revelació als misteris propis de Déu.
La Santíssima Trinitat un misteri revelat per
Jesucrist
En el dia d’avui, no dic a Moisès que ens parli de
Déu com deien els israelites, sinó a Jesucrist que ens parli de Déu i ens
reveli algunes coses de Déu que nosaltres en realitat no podem comprendre i ho
acceptarem per la persona de Jesucrist, Fill de Déu, que és el camí la
veritat i la vida (Jo 14,6).
S’explica de sant Agustí que un dia tot passejant per
la platja va veure un nen, que era un àngel, que intentava posar tota l’aigua
del mar en un clot que havia fet i sant Agustí li va dir que era impossible
posar tota l’aigua del mar en aquell clot i l’àngel li va contestar que també
era impossible que ell comprengués el misteri de la Trinitat.
Què és el misteri de la Santíssima Trinitat?.
El misteri de la Santíssima Trinitat és que en Déu hi
ha tres persones, iguales i distintes, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, no
tres déus, sinó un sol Déu
El prefaci de la missa d’avui ens ho explica de la
següent manera:
És el nostre deure i és la nostra salvació, Pare Sant, Déu omnipotent i
etern, que sempre i en tot lloc us donem gràcies. A vós que en el vostre
Unigènit i l’Esperit Sant sou un sol Déu, un sol Senyor; no una sola persona,
sinó tres en una sola substància.
Jesucrist compara a Déu en el pare del fill
pròdig en aquella paràbola tant bonica
del pare de la misericòrdia o del fill pròdig. Quan el fill petit marxa de casa
i torna, l’abraça, el petoneja, i fa preparar un gran banquet per celebrar-ho
perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem
retrobat (Lc 15, 11-24).
El misteri de la Trinitat el trobem en sant Mateu
quan Jesús envia a predicar i batejar els apòstols en aquestes paraules: He
rebut tota autoritat al cel i a la terra. Aneu ,doncs, a tots els pobles i fer-los
deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant
i ensenyeu-los a guardar tot allò que
us he manat. Jo estic amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món (Mt
28,19-20).
Qui és el
Pare?
En el Credo diem: Crec en un sol Déu, Pare
totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i
invisibles.
Jesucrist ha revelat que Déu és Pare en un sentit
desconegut. No ho és solament com a Creador, és Pare eternament en relació amb
el seu Fill únic, el qual recíprocament, només és Fill amb relació al Pare (C.E.C 240).
Nosaltres som fills de Déu pel baptisme, però fills
adoptius.
I en un sol Senyor, Jesucrist. Fill unigènit de Déu nascut del Pare
abans de tots el segles.
Què entenem quan diem nascut del Pare abans de tots
el segles?
D’acord amb
la Tradició apostòlica, l’any
325, en el primer concili ecumènic de Nicea, l’Església va confessar que el Fill és consubstancial al Pare, és a
dir, un sol Déu amb ell. El segon Concili ecumènic reunit a Constantinoble,
l’any 381, va conservar aquesta
expressió en la forma del credo de Nicea i va confessar el Fill Unigènit
de Déu, nascut del Pare abans de tots el segles, Déu nat de Déu, Llum
resplendor de la Llum, Déu veritable, engendrat, no creat, de la mateixa
naturalesa del Pare, consubstancial al Pare (C.E.C. 242).
Qui és la segona persona de la Santíssima Trinitat ?
La segona persona de la Santíssima Trinitat és el
Fill Unigènit de Déu. EL Fill encarnat és Jesucrist de qui ja en sabem moltes
coses.
Permeteu-me que us presenti un petit resum del Fill
fet home, Jesucrist:
Jesucrist fou concebut per obra de l’Esperit Sant,
nasqué de Maria Verge.
Patí sota el poder de Ponç
Pilat, fou crucificat,
mort i sepultat.
Davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d’entre
els morts.
Se’n pujà al cel.
El Catecisme de l’Església Catòlica diu:
Les freqüents afirmacions del Nou Testament segons les qual Jesús va
ressuscitar entre els morts (Ac 5,15;Rm 8,11, Co 15,20) pressuposen prèviament
a la Resurrecció, que va sojornar entre
els morts, és el primer sentit que la predilecció apostòlica va donar a la baixada de Jesús als inferns. Jesús va
conèixer la mort com tots els homes ,i en la seva ànima, es reuní amb ells en el lloc del morts. Però hi baixà com a
Salvador, proclamant la bona nova als
esperits que s’hi trobaven retinguts (C. E. C. 632).
Pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare Totpoderós.
La dreta del Pare s’ha d’entendre com una imatge que
ens pot ajudar.
D’allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en
l’Esperit Sant
que és Senyor i infon la vida.
Que procedeix del Pare i del Fill I juntament amb el
Pare i el Fill és adorat i glorificat.
Pel nostre baptisme, el primer sagrament de la fe, la
Vida, que té la seva font en el Pare i
ens és oferta en el Fill, se’ns comunica íntimament i personalment per
l’Esperit Sant dintre l’Església (C.E.C. 683).
L’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill per via
d’amor i com a Déu és adorat, solament
s’adora Déu, i és glorificat, a qui donem glòria i honor per ser Déu.
En l’evangeli del dia d’avui Jesús ens diu: Encara tinc moltes coses per dir-vos,
però ara seria per a vosaltres una càrrega
massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà
cap al coneixement de la veritat
sencera (Jo 16 ,12-13).
Serà ’Esperit Sant que vindrà, ens guiarà cap el
coneixement de la veritat plena. D’ara endavant l’Esperit Sant serà el
nostre Mestre. L’Esperit Sant ens
donarà a conèixer Jesucrist.
Diu sant Pau: No sabeu que el vostre cos és temple
de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i habita en vosaltres (1 Co 9,6).
Pregària
Veniu, Esperit Sant,
ompliu el meu cor de la vostra presencia.
Enceneu-hi la flama del vostre amor
perquè sàpiga estimar com Jesús.
Il·lumineu la meva intel·ligència,
perquè conegui la grandesa de Déu
i la grandesa de les persones.
Enfortiu la meva voluntat,
perquè segueixi amb fidelitat
el camí que m'ha mostrat Jesús.
Que tota la meva vida
estigui amarada del vostre amor
perquè, ja aquí a la terra,
visqui una vida de comunió
amb Déu i amb els germans.
(Noves pregàries de Josep Codina i Farrés).
Que passeu un bon diumenge de la Santíssima Trinitat