Si preguntéssim a un jueu qui és el seu Déu, ens respondria que el seu Déu és el Déu de Moisès; un Déu totpoderós, que es revelà al Sinaí entre llamps i trons, tot significant la seva omnipotència.

Si preguntéssim a un musulmà qui és el seu Déu, ens respondria que el seu Déu és Al·là, creador i senyor de totes les coses.

Si preguntéssim a un agnòstic qui és el seu Déu, ens respondria que no ho sap; precisament l'agnosticisme consisteix en el no coneixement de Déu. Si Déu existeix, jo no el puc conèixer.

Si preguntem a un cristià, com tu que m'escoltes, qui és el teu Déu, em respondries: "el meu Déu és el Déu que ens ha revelat Jesucrist".

Avui podríem fer una classe de teologia i explicar que el Déu que ens presenta Jesucrist és un Déu Trinitari, que en Déu hi ha tres persones iguals i distintes: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. El Fill procedeix del Pare, i l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill per via de l'amor, i que, malgrat que són tres persones iguals i distintes, no hi ha tres déus, sinó un sol Déu, perquè tenen la mateixa naturalesa divina.

En el Credo diem:

S'explica de sant Agustí que un dia estava passejant per la platja i meditava el misteri de la Santíssima Trinitat. No l'entenia. Va veure un nen que jugava a la platja amb una galleda i que posava l'aigua del mar en un clot. Li va preguntar què feia i li va respondre aquell nen, o millor dit, aquell àngel, que estava posant l'aigua del mar a dins del clot. Agustí li va respondre que això era impossible. "Així també --li va contestar l'àngel--, és impossible que tu entenguis el misteri de la Trinitat. La teva intel·ligència és limitada, i Déu és infinit."

Deixem la teologia per als savis i mirem quina lliçó pràctica podem nosaltres treure d'aquesta festa de la Santíssima Trinitat, per a nosaltres cristians.

La nostra vida cristiana comença en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Fórem batejats en nom de la Trinitat Santíssima (Mt 28,19). Tots els sagraments que hem rebut se'ns han donat en el seu nom, i el bon cristià comença el dia i l'acaba en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant.

Reflexionem detingudament, una mica, aquestes paraules de sant Pau, que acostumem a dir en començar la santa Missa. Potser no hi donem la importància i el sentit teològic que tenen. El sacerdot diu: "La gràcia de Nostre Senyor Jesucrist, l'amor del Pare i el do de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres".

L'amor del Pare. L'evangeli d'avui ens ha explicat quin és l'amor del Pare: Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" (Jn 3,16). Estimar és donar. No hi ha estimació sense donació. Déu Pare ens dóna el millor que té, que és el seu propi Fill. Tenim la gran prova que Déu ens estima en Jesucrist. Si els pares de la terra estimen els seus fills, molt més encara el Pare del cel ens estima a nosaltres que som els seus fills.

Moltes altres proves de l'amor del Pare podríem afegir: la creació d'aquest món admirable de què fruïm, la vida eterna que esperem, etc.

També diem: "La gràcia de nostre Senyor Jesucrist". Jesucrist és una gràcia del Pare, un do de Déu. Com ens ha dit l'evangeli: Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell" (Jn 3,17). Déu vol que tots els homes se salvin. Déu no ha creat a ningú per a l'eterna condemnació. Jesús ha mort per la salvació de tots els homes. Només es condemnen els qui volen condemnar-se, no per la voluntat de Déu, sinó per la voluntat de l'home.

Jesús deia que convenia que Ell marxés, altrament no vindria l'Esperit Sant. El diumenge passat dèiem que, si som cristians, és per la vinguda de l'Esperit Sant. L'Esperit Sant és l'ànima de l'Església. Un cos sense ànima és un cadàver. L'Esperit Sant dóna vida a l'Església. Gràcies a l'Esperit Sant, els apòstols sortiren a predicar, i nosaltres hem rebut el baptisme i som cristians gràcies a aquesta predicació.

Quantes vegades no sentim les inspiracions de l'Esperit Sant, que habita dins de nosaltres, ja que som temples de l'Esperit Sant pel baptisme?

Sant Pau diu: Ningú no pot dir "Jesús és el Senyor" si no el mou l'Esperit Sant" (1Co 12,3).

Moltes altres coses podríem afegir, però jo voldria que sortíssim del temple amb la idea principal de la Trinitat. El Pare Déu ens estima, i ho sabem perquè ens ha donat Jesucrist, i l'Esperit Sant ens inspira a correspondre a aquest amor, ja que amor amb amor es paga.

Acabem dient: amb la intel·ligència creiem en el Pare que ens estima, en el Fill que és el nostre germà i amic, i en l'Esperit Sant que ens guia pel camí que porta al cel.

Propòsit : diguem amb més devoció aquesta setmana el Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.