Cicle A. CINQUÈ DIUMENGE DE PASQUA

(Sols text per imprimir)

Germans, estem preparant la gran festa de l'Ascensió de Jesús al cel. Després de celebrar amb gran solemnitat la festa de la Resurrecció de Jesús, l'Església posa a la nostra consideració les últimes paraules de Jesús en el cenacle, en la vigília de la seva mort, el Dijous sant, que podríem dir que és el testament de Jesús abans de morir en la creu.

La primera cosa que diu és que se'n va. I on va Jesús? Va a la casa del Pare: "A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?" (Jn 14,2). Jesús, el Fill de Déu, que es va encarnar en les puríssimes entranyes de Maria per poder agafar la creu i oferir el gran sacrifici morint pels nostres pecats i després d'haver complert la seva missió, se'n tornà gloriós a la casa del Pare. D'aquesta manera el veurem el dia gran de l'Ascensió.

I quina és la finalitat de la marxa del Senyor? Ens ho diu Ell clarament: se'n va per preparar-nos un lloc. "A casa del meu Pare hi ha moltes estances". Un motiu d'alegria és pensar que tots nosaltres tenim un lloc preparat al cel, que ens ha guanyat el Senyor morint per nosaltres. No hi ha ningú que tingui preparat un lloc a l'infern; tots nosaltres el tenim preparat al cel.

Si preguntés si voleu anar al cel, la resposta unànime seria un sí. En la vida hi ha dos camins que podem seguir: el camí del bé i el camí del mal. El camí del bé porta cap al cel; el camí del mal cap a la perdició. Som lliures, i podem escollir el camí que vulguem. El camí que porta cap al cel és el camí de la pobresa d'esperit, de la humilitat, de l'amor: "Benaurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el regne del cel" (Mt 5,3).

Però Jesucrist ens indica que el camí que porta a la casa del Pare no és un camí fet pels homes, sinó que és Ell mateix: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida" (Jn 14,6). També ens diu que és l'únic camí: "Ningú no arriba al Pare si no hi va per mi" (Jn 14,6). Sant Pau ens ho diu amb aquestes paraules: "Com a fills molt estimats que sou, mireu d'actuar com Déu, i aneu pel camí de l'amor, seguint l'exemple de Crist, que ens ha estimat i s'ha lliurat per nosaltres a Déu com una ofrena i sacrifici d'olor agradable" (Ef 5,1-2). I més endavant diu: "Viviu com a fills de la llum, perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat" (Ef 5,8-9).

El cristià és aquella persona que sempre té davant seu la manera d'actuar de Jesús, i moltes vegades s'ha de preguntar quina seria la manera d'actuar de Jesús si Ell és trobés en les circumstàncies que jo em trobo, i després d'aquesta reflexió prendre una determinació. Hem de pensar, sentir i obrar de semblant manera com ho faria Jesús.

Jesús, a més a més de ser camí, és vida: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida". Jesús ho manifesta clarament en la resurrecció de Llàtzer, quan diu a la seva germana Marta: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, malgrat que mori, viurà" (Jn 11,25). I Jesús també és vida perquè ens alimenta amb la seva pròpia carn i la seva pròpia sang: "Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre" (Jn 6,51).

Els cristians sabem molt bé que, si volem tenir vida espiritual, ens hem d'atansar a rebre Jesús amb freqüència. Creiem en un Crist mort i ressuscitat, cosa que vol dir que viu i que està present entre nosaltres en l'Església. Jesús diu: "On es troben reunits dos o tres en el meu nom, allí, en mig d'ells, m'hi trobo jo" (Mat 18,20). I d'una manera singular en l'Eucaristia, per això el rebem, i l'anem a visitar en el sagrari.

L'última idea és la que ens dóna Jesucrist quan diu a Felip: "Qui em veu a mi, veu el Pare" (Jn 14,9). Algunes vegades ens hem preguntat com és Déu. Trobem la resposta en aquestes paraules de Jesús. Ell és un reflex real de Déu, perquè els nostres ulls humans en puguem tenir una petita noció. Nosaltres, els cristians, hem de ser un reflex de Jesús. Ara Ell està al cel, no camina pels carrers predicant i guarint malalts, però que Déu faci que es pugui veure en aquella família, en aquella comunitat religiosa, en aquell cristià senzill, però valent, que en el seu costat creix l’amor a Déu, la fraternitat en els seus germans i s’obren els ulls que semblaven tancats, i molts queden guarits de les seves ferides i frustracions.

Quants anys fa que vas fer la primera comunió? Que el Senyor no ens pugui dir aquelles paraules que va dir a Felip: "Fa tant de temps que estic en vosaltres, i encara no saps qui sóc, Felip" (Jn 14,9).

Que Jesucrist sigui, vertaderament per a nosaltres, el camí, la veritat i la vida; d’aquesta manera tots ens podrem trobar un dia a dalt del cel.