Comencem avui l’any litúrgic, en el primer diumenge d’Advent.

Encara ressonen a les nostres oïdes aquestes paraules de sant Pau a la segona lectura: "Prou de dormir, ja és hora d’aixecar-nos" (Rm 13, 11). L’Església ens recorda aquestes paraules de sant Pau perquè moltes vegades estem adormits per a les coses de Déu. És un toc d’atenció. Apa!, desperta’t, no dormis més! De vegades fa la impressió que la majoria dels cristians estan, o estem, adormits, que fem les coses d’una manera rutinària, sense manifestar la joia i l’alegria d’aquella persona que busca i treballa en la vinya del Senyor.

Les nostres comunitats estan mig adormides i ja és hora que es despertin.

L’altra invitació d’aquest temps d’Advent és la paraula: "Vetlleu perquè no sabeu el dia que vindrà el vostre Senyor" (Mt 24, 42). "Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada" (Mt 24, 44). Són paraules de Jesús. Després ens posa aquesta comparació: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no s’hauria adormit, i Jesús acaba dient que estiguem a punt, perquè a l’hora menys pensada vindrà el Fill de l’Home.

Aquest diumenge d’Advent té un sentit escatològic. L’Església vol que, en preparar la vinguda de Jesús a la cova de Betlem, preparem i tinguem present l’última vinguda de Jesús a la fi del món, en la qual el Crist vindrà ple de majestat i glòria per judicar els vius i els morts. Llavors hi haurà una separació de bons i de dolents, i mentre els bons sentiran aquestes paraules del Crist: "Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que Ell us tenia preparat des de la creació del món" (Mt 25, 34), els dolents "aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna" (Mt 25, 46).

No podem perdre de vista aquest final. Com un vaixell que es dirigeix a una ciutat, no pot perdre l’orientació, i tot els seus moviments han d’anar guiats cap al port de la ciutat on desitja arribar.

També com aquell que puja una muntanya no es pot equivocar de camí, perquè altrament no arribarà a la carena.

Nosaltres som pelegrins que anem cap a la casa del Pare. No podem perdre l’orientació o equivocar-nos de camí.

Per no equivocar-nos de camí, sant Pau ens diu que el nostre vestit sigui Jesucrist: "Revestiu-vos de Jesucrist" (Rm 13,14). Quina metàfora més bonica!

Aquest Crist que és sempre en nosaltres i d’una manera especial l’experimentem en la nostra oració. Quan resem bé, sentim la presència de Jesucrist, que ens parla com un bon amic.

Aquest Crist que ens acompanya en aquest camí cap a l’eternitat en l’eucaristia, quan el rebem amb fe i amb devoció.

Aquest Crist que veiem pobre i humil a la cova de Betlem en aquest temps de Nadal.

Aquest Crist que trobem quan fem una bona confessió. Recorda que, si estàs en pecat greu, no pots "trobar-te" amb Jesucrist, a la Comunió Eucarística.

Aquest Crist que hem de trobar o retrobar en aquest temps d’Advent si volem celebrar, com Déu mana, la gran festa de Nadal que ja s’acosta .

Molta gent viu el moment present sense cap desig d’establir un projecte de vida mínimament coherent, de tipus humanista o cristià. Tal vegada per això la carta als Romans, en paral·lelisme amb l’evangeli, diu enèrgicament, en negatiu: "Fora l’abús de menjar i beure. Fora els plaers i les impureses. Fora les renyines i les enveges" (Rom 13, 13). I, en positiu, exhorta que siguem conscients dels moments que vivim.

No hauríem de sortir d’aquest temple sense el ferm propòsit de preparar la vinguda del Crist, sent homes i dones d’oració, de revestir-nos de Jesucrist i donar-nos als germans, aportant pau i goig en el món familiar, en el treball i en la vida pública.

Recomanació final: Feu un bon pessebre a les vostres llars.