Avui,
diumenge segon d'Advent, trobem, com cada any, la gran figura de Joan el
Baptista, que ens demana que preparem els camins del Senyor, perquè el Senyor
vindrà molt aviat i ens ha de trobar preparats. Ell és la veu que clama en el
desert: "Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí" (Mt 3, 3).
Precisament en el desert, vestit de pell de camell, vivia Joan, un home completament auster. Però tenia carisma. Deia la veritat sense embuts i atreia la gent. En una paraula, era un sant, i aquí radicava el seu carisma i el seu secret.
Jo comparo Teresa de Calcuta amb Joan el Baptista: una dona vella, lletja, petita i sense grans qualitats humanes que es presentava als prínceps d'aquest món, i aquests li feien reverència i l'ajudaven quan ella els exposava una necessitat.
Joan demana una conversió, no a persones que eren grans pecadores, sinó a persones completament religioses, com eren els fariseus i els saduceus, que complien la llei i eren tingudes com a persones més o menys bones, i jo diria que ho eren.
L'audiència de Joan es pot comparar a la nostra audiència. No som grans pecadors, gràcies a Déu, i ens esforcem per agradar al Senyor, però, en realitat, moltes són les coses que hauríem de podar perquè sortissin noves branques.
En
la paràbola del fariseu i el publicà, en la qual el fariseu diu que compleix
la llei, i el publicà, que reconeix les seves faltes, aquest surt del temple
purificat i no el fariseu, que, sens dubte, tenia moltes coses per corregir i no
se'n preocupava.
Barcelona es prepara per a les festes de Nadal. La noia que es vol casar com Déu mana prepara les seves noces amb temps; els estudiants es preparen per aconseguir una carrera o un ofici; també nosaltres els cristians ens hem de preparar per a la vinguda de Jesús, no solament d'una manera externa -com veiem que fa la ciutat de Barcelona amb les seves lluminàries-, sinó interiorment.
Com? Dedicant una bona estona a repassar la nostra conducta envers Déu. Aquest Déu que moltes vegades tenim oblidat, i a qui, quan ens demana un petit sacrifici, com és la missa de cada diumenge, no li fem cas.
Envers el nostre proïsme. Principalment amb aquelles persones amb les quals convivim cada dia, com pot ser l'esposa, l'espòs, els germans, els parents, els companys de l'oficina, els veïns, etc.
Els nostres deures amb la nostra comunitat parroquial. Si treballem una mica per estendre el regne de Déu i ajudem la parròquia en les seves necessitats.
Els nostres deures com a bons ciutadans. Si ajudem els pobres i els necessitats i no passem de llarg, com va fer aquell sacerdot de l'antiga llei i no ho va fer el bon samarità.
Per acabar, us vull recomanar una bona confessió en aquest temps d'Advent en què a la nostra parròquia hi haurà la penitència comunitària. No hi falteu.
La idea central d'aquest diumenge d'Advent és la idea de conversió. Conversió vol dir canvi de mentalitat, canvi de postura, canvi d'orientació.
Tota la nostra vida ha d'anar orientada vers Déu, Preguntem-nos: Com tenim orientada la nostra vida? Déu, és el centre de la nostra vida? La caritat envers el proïsme, és la norma de la nostra conducta, tal com ens demana Jesucrist? A un corredor que corre en direcció equivocada no ajuda res el seu esforç, mentre no hi hagi algú que li digui que va malament.
Germans, convertiu-vos, perquè el regne del cel és a prop. Convertiu-vos per preparar la gran festa de Nadal.
Ja feu un pessebre ben bonic?
Hermanos, convertíos, porque el reino del cielo está cerca. Convertíos para preparar la gran fiesta de Navidad.