DIUMENGE TERCER D’ADVENT - CICLE A
Si jo us preguntés quina persona és la més gran entre tots els homes que ara vivim a la terra, segurament que les respostes serien diverses i quasi segur que assenyalaríem les persones que tenen més poder o més fama. Contesta interiorment: Quina és la persona més gran per a tu? Les respostes, n'estic segur, serien: Bush, el rei, un gran polític, un gran escriptor, el papa, potser un futbolista o un cantant, etc.
Si nosaltres ho preguntem a Jesucrist, aquest ens dirà que és Joan el Baptista. Jesús no mira l'exterior, sinó el cor dels homes, les seves actituds i les seves obres.
Si em preguntéssiu a mi quina és la persona més gran de la nostra comunitat parroquial, us diria que és una dona senzilla, que no té massa cultura, humil i que, quan hi ha un malalt, el visita, i moltes vegades, quan jo hi vaig, ella ja en torna. És una d'aquelles persones que no fan soroll, però que la seva bondat atreu les persones.
Una altra és Teresa de Calcuta. Aquella dona vella, lletja i que humanament valia molt poca cosa, però a qui tothom admirava, i l’admira.
Joan
el Baptista és gran. Diu Jesús: "Entre tots els que les mares han
portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista" (Mt
11,10). És gran perquè és un home d'oració, un home auster, un
home humil. No és digne de desfer la sandàlia de Jesús i, sobretot, perquè
prepara els camins del Senyor i és un home valent, que diu la veritat, encara
que li costi anar a la presó. Avui el veiem a la presó perquè va dir a
Herodes que no li era permès viure amb la muller del seu germà, i el va posar
a la presó, i la seva concubina, Herodies, va demanar el seu cap en una safata:
"(...) i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata,
el donaren a la noia i ella el va portar a la seva mare" (Mt 14, 10-11).
Els cristians, alguns, no tots, gràcies a Déu, no són valents. Quan una cosa, segons la nostra consciència, està mal feta, no podem callar i no hi podem contribuir.
Permeteu-me que us posi un exemple actual. La filla demana als pares anar a passar un cap de setmana amb el promès a la torre que tenen. El pare dubta, en sap les conseqüències, mira de buscar-hi una justificació i, al final, li dóna les claus. Hi ha un pecat de cooperació, i, en el mal, no hi podem cooperar.
Imita Joan. Sigues valent, encara que et costi ser menyspreat i anar a la presó.
Jesús diu als deixebles de Joan: "Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu. Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la Bona Nova" (Mt 11, 4-5). També Jesús s’adreça amb aquestes paraules a nosaltres en aquestes festes de Nadal.
Jesús fa dos mil anys que va néixer a la cova de Betlem. Ara Jesús tornarà a néixer d'una manera espiritual el dia de Nadal, i jo pregunto: Qui el farà néixer en el cor dels homes del nostre segle? Sens dubte la seva gràcia i la força del seu missatge, però d'una manera especial pel nostre comportament, la nostra conducta i les nostres paraules. La bona mare, que explica el naixement de Jesús; aquell bon pare, que beneeix la taula, amb solemnitat, el dia de Nadal, fa néixer Jesús. Aquell catequista, que parla amb unció de Jesús als nens, fa néixer Jesús. Aquell que fa caritat, fa néixer Jesús. Aquell que fa veure la persona admirable de Jesús al seu germà. Aquell que fa escoltar la paraula de Déu als sords; aquell que ressuscita els morts que estan en el pecat, potser serà un drogoaddicte, o una persona que no vol perdonar el seu germà; aquell que evangelitza els pobres amb el seu testimoni d'amor i caritat: i d'aquesta manera podríem posar molts exemples. I tu, com fas néixer Jesús a casa teva, a la família, a la societat?
Perquè tu puguis fer néixer Jesús, primer ha de néixer en el teu cor. Per això et proposo que facis una bona confessió, que contemplis l'amor de Déu envers els homes i que hi hagi molta alegria en el teu cor en aquestes festes de Nadal.
Recorda de fer el pessebre a casa.