QUART DIUMENGE D'ADVENT (IV)- CICLE A

(sols text, per imprimir)

                                                                                      Falten molts pocs dies per celebrar la festa de Nadal. La ciutat de Barcelona està plena de llums, i tots, sens dubte, ja hem pensat on passarem la festa de Nadal i el sopar o el dinar que farem. La festa ja està preparada. Ens hem preparat també amb una bona confessió, amb l’oració i amb obres de caritat, tal com ens demana l'Església en aquest temps d'Advent?

Us he presentat, en aquest temps d'Advent, en la gran figura de Joan el Baptista i la de Maria, com ells prepararen la vinguda de Jesús. Permeteu-me presentar-vos, avui, la gran figura de Josep, ja que ell és un personatge important en el naixement de Jesús.

Qui era Josep? Era un home de poble, un home de Natzaret que es guanyava la vida fent de fuster i, més que de fuster, feia de tot. La paraula que empra l'evangelista és d'artesà, i sembla que, en un poblet com Natzaret, que tenia unes cinquanta cases, no hi havia molta feina per guanyar-se la vida fent solament de fuster. Per a mi era un home que ho arreglava tot. Era un home bo, en el sentit literal de la paraula. Un home respectat pel poble i reconegut per la seva bondat.

Era un home unit a Maria per acord matrimonial. Segons els costums d'aquells temps, abans del matrimoni tenien lloc les esposalles. Era un acte formal en el qual es reunien les dues famílies a la casa de la núvia i feien els tractes de matrimoni. El nuvi donava unes monedes a la núvia i li deia: "Jo sóc el teu promès", i ella responia: "Jo sóc la teva promesa". Encara que no vivien junts fins després del matrimoni, quasi ja es consideraven casats.

Josep era l'escollit per Déu per fer de pare a Jesús. Què poc es podia pensar ell el gran paper que tindria en la història de la salvació!

Era un home creient, que freqüentava la sinagoga cada dissabte i coneixia la sagrada escriptura. Per tot això, Déu l'escollí per fer de pare adoptiu de Jesús.

I com va saber que Déu l'havia predestinat per aquesta gran missió? No ho va saber per Maria. Potser alguna veïna li va fer notar que Maria esperava un fill, i ell no en sabia res. Llavors va començar a preguntar-se què hauria de fer. Ell sabia que Maria era una santa i no comprenia com podia esperar un fill. Com que era bo, no volia denunciar-la. Maria seria apedregada per adúltera. Què fer-hi? Va resoldre abandonar-la. "Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial, i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial" (Mt 1,18-19).

Ens podem preguntar per què Maria no li va explicar l'aparició de l'àngel. Sant Joan Crisòstom diu que Maria no li va dir res perquè era tan gros el que li havia d’explicar que Josep no s'ho hauria cregut. Ella mateixa, malgrat veure l’àngel, quasi no ho creia i li preguntà com seria això si ella no coneixia baró.

Déu, per mitjà d'un àngel, que se li aparegué en un somni, li va aclarir tots els seus dubtes dient-li que Maria havia concebut per obra i gràcia de l'Esperit Sant, que ell faria de pare i posaria el nom de Jesús al fill de Maria.

Sempre es parla del sofriment de Josep i no parlem del sofriment de Maria. Ella també patia en aquesta situació. En despertar, Josep va anar a veure Maria, i en la cara li va conèixer que Déu li havia parlat. Josep estava content . Ara ja podien parlar de les dues aparicions, confrontar les paraules dels àngels i fer projectes per a la nova vida que començaria en el seu matrimoni. Martin Descalzo diu que mai no han existit dos nuvis més feliços com Josep i Maria passejant sota el sol, aquell dia.

Josep va ser digne de fer de pare de Jesús i tenir-lo en els seus braços, perquè era un home de fe, d'esperança i de caritat. Nosaltres també serem dignes de rebre el Senyor el dia de Nadal, si som homes i dones de fe, d'esperança i de caritat.

Permeteu-me que acabi amb una invitació perquè tots i cadascun de nosaltres sapiguem demanar amb seriositat i profunditat que no se'ns escapi la gràcia de Nadal. Que Maria de Natzaret i també el bon home que era Josep ens ensenyin com acollir la vinguda de l'Infant Jesús. Que el Nadal d'enguany sigui una festa de pau, de reconciliació i de gràcia.

Ja teniu acabat el pessebre?