DIUMENGE TRENTA-U DE L'ANY - Cicle A

JESUS RECRIMINA ALGUNS DEFECTES DELS ESCRIBES I FARISEUS

En acabar de llegir aquest evangeli, sembla que la nostra reacció pugui ser: ja és hora que el Senyor Jesús ataqui la conducta dels escribes i fariseus, que es mostraven enemics d'Ell, però jo crec que Jesús, més que atacar la seva conducta, volia fer ressaltar els defectes dels que dirigien el poble d'Israel i, en general, de tota persona, perquè els que tenim la missió de dirigir el poble cristià no els tinguéssim, ni tampoc tot cristià. Jesús és un gran pedagog i sabia que l'home sempre cau en els mateixos defectes.

QUI EREN ELS ESCRIBES I FARISEUS?

Els escribes eren jueus que havien estudiat la Bíblia i perits en la Llei de Moisès. Després d'alguns anys d'estudi eren reconeguts com els vertaders interpretes de la Llei.

El fariseus eren persones que volien mantenir la fidelitat i el fervor de la Llei. Sant Pau es declara fariseu davant del sanedrí. Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus (Ac 23,6).

Els fariseus no eren males persones. Eren piadosos, observants de la Llei de Déu, i desitjosos d'agradar-li. Però de tan observants de la llei es feien legalistes. Varen anar absolutitzant les formes exteriors i els ritus, això sí, meticulosament acomplerts fins als més petits detalls, i això els va dur a deixar de banda coses més importants, com era la caritat i la misericòrdia.

Jesús no discuteix la seva autoritat per ensenyar ni la seva legitimitat; no invita a la desobediència. Solament adverteix que no s’imiti la seva conducta.Compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan" (Mt 23,3).

JESÚS ASSENYALA ALGUNS DEFECTES

Jesús ressalta la seva incoherència. El que diuen no és fals, però les seves obres desmenteixen les seves paraules.

Són formoses les paraules en la boca d'aquell que les posa a la pràctica.

Parlar és fàcil, obrar és més difícil. Parlem molt i fem poc.

Un altre defecte que Jesús ressalta és la doble mesura que tenien en jutjar la conducta dels altres. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit" (Mt 23,4). Nosaltres, també, fàcilment donem la culpa al nostre germà i no reconeixem la biga que portem als ulls. Jesús digué: Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà, si tu tens una biga en el teu? (Mt 7,3).

Una vegada va venir a confessar-se una senyora, la vaig escoltar i quan va acabar li vaig dir: ara no confessi els pecats dels altres, sinó els seus.

Un altre defecte que Jesús assenyala és la vanitat que tenien, i que també tenim nosaltres: el voler aparentar i ser sempre els primers. És fan ben grosses les filactèries, i les borles ben llargues, els agrada d’ocupar els primers llocs a la taula i els primers seients a les sinagogues (Mt 23,5-6).

Les filactèries eren estoigs, quadrats, normalment de pell, que contenien tires de pergamí, que recordaven la Llei de Moisès i els duien en el cap i en la mà esquerra.

Ens agrada que la gent vegin les nostres bones obres i ens alabin. Jesús digué: Tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau, i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare que veu el que és amagat, t'ho recompensarà (Mt 6,6).

Altres defectes podríem assenyalar, però no tenim temps. Assenyalem ara allò que demana Jesús de positiu.

En quant a la paraula rabí, que vol dir "mestre", tinc una anècdota molt curiosa. Un dia estava sopant amb una família molt catòlica, quan truquen a la porta. Surt la mestressa de la casa a obrir i eren els testimonis de Jehovà. Ella em crida amb aquestes paraules: "Padre, salga por favor". Quan surto em llegeixen aquestes paraules de l'evangeli d'avui: No heu de donar a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare, només en teniu un, que és el del cel.(Mt 23,9) Jo els vaig explicar que les paraules de la Bíblia no s'han de prendre sempre al peu de la lletra, sinó mirar el sentit i les circumstàncies en què varen ser dites. No els vaig convèncer. Per acabar els vaig preguntar si ells no anomenaven mai "pare" al seu pare. Van callar i marxaren tot molestos.

Jesús ens demana que reconeguem que tots som germans, que Ell és l'únic mestre a qui hem de seguir. Que tots, però especialment els responsables de la comunitat, hem de servir. Hem de ser tots servidors de la comunitat. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre (Mt 23,11).

Finalment, que la humilitat ha d'ésser la norma de la nostra conducta. Qui s'enalteixi serà humiliat, però qui s'humiliï serà enaltit (Mt 23,12).

DOS GRANS EXEMPLES D’HUMILITAT:

Jesús digué:

Jo sóc benèvol i humil de cor (Mt 11,29).

Maria digué: Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada (Lc 1,48).

Res més. Que tingueu un bon diumenge i bona setmana.