DIUMENGE TRENTA-DOS DE L'ANY - Cicle A
(Sols text, per imprimir)

INTRODUCCIÓ

Ens acostem al final de l'any litúrgic, ens queden tres setmanes perquè iniciem el nou any. Es nota en les lectures que tenen un sentit escatològic, amb la mirada posada al futur, i ens inviten a la vigilància de cara al final del temps.

Jesús en pronunciar aquesta paràbola que suara hem escoltat, es va inspirar en una senzilla festa de unes noces.

A Galilea, en un poble petit, unes noces eren tota una festa major. Tot el poble en participava, perquè la majoria dels habitants eren parents i amics del nuvi, o de la núvia. Hi havia música, cants, les noies belles s'arreglaven per fer la cort d'honor a la núvia, els carrers estaven guarnits i també les cases.

La paràbola ens descriu unes noces del temps de Jesús. El nuvi anava a la casa de la núvia on l'esperava la núvia i les amigues de la núvia i quan arribava el nuvi el sortien a rebre. Quan el sol anava a la posta, amb gran gatzara, els acompanyaven a la casa del nuvi amb torxes enceses d'oli.

EXPLICACIÓ DE LA PARÀBOLA

Jesús vol explicar el que és el regne de Déu, que comença aquí la terra i acabarà al cel. El compara a unes noces, on regna l'alegria, el goig i la felicitat.

S'enganyen aquells que presenten el missatge de Jesús, trist i opressor. Jesús el presenta en unes noces, on hi ha molta alegria

Jesús ens diu en la paràbola: que n'hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per les torxes, però cadascuna de les prudents se=n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit, quan se sentí cridar: L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l " (Mt 25,2-5)

HEM D'ESTAR SEMPRE PREPARATS.

Jesús en aquesta paràbola ens vol dir que hem d'estar sempre preparats perquè no sabem l'hora que arribarà l'espòs.

Un dia, preguntaren a sant Lluís Gonzaga que faria si sabés que en aquell moment moriria. Ell va contestar, seguiria jugant, perquè aquesta és la voluntat de Déu. Ell estava preparat sempre. Altres digueren que anirien a confessar-se, o a la capella. Ell va repetir jo seguiria jugant. El cristià és aquell que sempre ha d'estar preparat per rebre el Senyor.

TENIR L'OLI A PUNT.

Hem d'ésser com aquelles noies prudents que tenien oli en les llànties, i actualitzant la comparació, com aquell conductor que ha de fer un llarg viatge, revisa el cotxe i posa benzina per no quedar-se a meitat camí.

El que aguanta i dóna llum a la llàntia és l=oli. El que aguanta i dóna vida al cristià el l'oli de l 'amor.

La vocació cristiana és vocació a amor.

ALGUNS EXEMPLES D'AMOR:

L'amor de fills de Déu.

Aquest és fonament de tot, altres amors hauran de créixer i desenvolupar-se com a prolongació i expressió d'aquest amor. Sóc fill de Déu i haig d'estimar-lo amb tot el cor.

Escriu sant Pau: La prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill que crida: " Abba, Pare" (Ga 6,4)

L'amor apostòlic.

És capaç de proclamar la fe i d'atraure amb una vida que sigui signe transparent.

Jesús digué:" Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat" (Mc 16,15)

L'amor eucarístic.

Jesús eucaristia ens donarà força perquè la torxa de l'amor no s'apagui. Jesús digué: " Jo sóc el pa de vida" (Jn 6,35)

L'amor misericordiós.

Jesús al final de la nostra vida ens jutjarà sobre l'amor, les obres de misericòrdia, que descriu l=evangeli:

Llavors els justos li respondran: Senyor, )quan et vàrem veure afamat, i et donarem menjar, o que tenies set, i et donàrem beure.....? Us asseguro que tot allà que fèieu a un d'aquest germans meus més petits a mi m'ho fèieu. (Mt 37-40)

VIGILÀNCIA

Jesús ens adverteix que hem de vigilar. Vigilar vol dir estar despert, no dormir, perquè no sabem ni el dia ni l'hora que ens hem de presentar davant de Déu. Quantes persones han mort d'una manera sobtada, sigui per accident, o mort natural.

A mitjanit es va sentir un crit que deia, "El nuvi ja és aquí sortiu a rebre'l. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres : doneu-nos oli del vostre., que les nostres torxes no s=encenen. Però les prudents els respongueren: Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne. Mentre hi eren, arribà el nuvi i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa I la porta quedà tancada"(Mt 25 6-10 )

Moltes persones viuen, com si el nuvi no hagués d'arribar mai i pensen: mengem i bevem i passem-ho bé i visquem despreocupats, sense pensar que a l'hora menys pensada s'hauran de presentar a la presència de Déu i que ningú els podrà ajudar, perquè la salvació és quelcom personal. Ningú els podrà prestar l'oli per entrar al regne dels cels amb els llantions encesos.

Quan tot ens surt bé, tenim el perill de viure despreocupats.

Avui Jesús ens recorda que la nostra vida és fràgil i que sempre hem d'estar a punt per quan vingui l'espòs, ja que la porta es tancarà.

Som pelegrins que anem a la casa del Pare, que fem el camí cap a la vida eterna i per arribar hi hem de portar els llantions encesos i per portar-los encesos, necessitem de la gràcia de Déu i el nostre esforç per

complir els dos grans manaments d'estimar de tot cor Déu i els nostres germans com el Crist ens ha ensenyat.

La nostre oració personal i també com a parella i familiar ens ajudarà, juntament amb l'eucaristia per seguir i no perdre el camí que porta al cel.

I per acabar vull explicar el que em digueren un matrimoni que feien en anar a dormir." Ens donem les mans i resem un parenostre ben a poca poc, meditant les paraules que el Crist ens va ensenyar i ens diem bona nit i d'aquesta manera acabem el dia que el Senyor ens ha donat.

Tres afirmacions fonamentals trobem en les paraules de Jesús:

Senyor, ajudeu-me a tenir sempre la meva torxa encesa i que, mentre visc a la terra, faci provisions abundants de bones obres i sobretot d'amor, que és l'oli que alimenta la torxa de la meva vida i fa que pugui ser llum que ilAlumina el camí de Déu pe a mi i als germans.

Us desitjo que passeu un bon diumenge i bona setmana.