EL BAPTISME DE JESÚS
(sols text, per imprimir)

JESÚS COMENÇA LA SEVA VIDA PÚBLICA AMB EL BAPTISME

NOSALTRES COMENCEM LA NOSTRA VIDA CRISTIANA, TAMBÉ, AMB EL BAPTISME

Acabem, avui, les festes de Nadal en l'última manifestació de Jesús al Jordà.

No fa gaires dies que vèiem Jesús que naixia a la cova de Betlem. L’àngel enviat per Déu va dir als pastors: "Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora" (Lc 2,12)

L’acompanyàvem en la seva fugida a Egipte, quan Herodes volia matar Jesús. Seguint la indicació de l'àngel a Josep, aquest es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare i se'n va anar a Egipte (Mt 2,14).

També l'acompanyàvem a la seva anada a Jerusalem, quan Jesús tenia dotze anys. L'evangelista Lluc ens diu: Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de la Pasqua. Quan ell tenia dotze anys hi van anar... i, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem, sense que els seus pares se n'adonessin (Lc 2,41-43); i en la seva estada a Natzaret, on creixia en edat, saviesa i gràcia davant de Déu i els homes. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes (Lc 2,52).

Avui, el veiem ja gran. Tenia uns trenta anys quan s'acomiadà de la seva mare, Maria, per anar a predicar el Regne de Déu. Diu l'evangeli d'avui: Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i Joan el batejà en el riu Jordà (Mc 1,9).

Maria sabia molt bé que Jesús no tornaria a Natzaret, com solia fer-ho abans. Ara anava a predicar, fer el bé i morir en una creu, lluny de Natzaret. Maria estava trista en acomiadar el seu fill, però amb el consol que aquesta era la voluntat de Déu.

A Natzaret, han estat anys de silenci, a la casa paterna, assistint a la sinagoga, i guanyant-se el pa treballant, ajudant el seu pare, que era fuster i segurament tenia una vinya. Allí Jesús hi va aprendre moltes coses que després li serviria per ensenyar amb les seves paràboles. Natzaret era un poble de pagès. Natzaret és una escola per a nosaltres.

Deixem Natzaret, i l'evangeli d'avui ens porta al riu Jordà, on apareix Jesús per a ésser batejat. Joan el reconeix i diu: no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat (Mc 1,7); i l'Esperit, com un colom , baixava cap a ell i es va sentir una veu des del cel: "Ets el meu Fill el meu estimat, en tu m'he complagut" (Mc 1,10-11).

La Santíssima Trinitat es manifesta en el que parla, el Pare; en el Fill, que es batejat, i en l'Esperit Sant, com un colom, que baixava sobre el seu cap.

Després d'aquesta composició de lloc i de persones, contemplem l’adorable persona de Jesús en tres aspectes:

1. Jesús, el Messies,

2. Jesús, el Fill de Déu, i

3. Jesús, com a persona que estima de veritat.

JESÚS, EL MESSIES

Jesús es presenta com el Messies, però no de la manera com els jueus l'esperaven. El poble jueu tenia una noció no gens correcta del Messies. Des de feia molts anys era esperat un Messies sacerdot, i un rei encarregat dels assumptes temporals. Però Jesús, mai no es anomenat sacerdot en l’evangeli, i quan el volien fer rei, després de la multiplicació dels pans i del peixos, va desaparèixer.

Així comença l’evangeli de sant Mateu : Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David (Mt 1,1).

El poble el tenia pel Messies esperat. Alguns del poble que van escoltar aquelles paraules van començar a dir: "Aquest és realment un profeta. D'altres deien, és el Messies" (Jn 7,40-41).

Quan Jesús va preguntar als apòstols què deien la gent, del Fill de l'Home, Pere hi va respondre: "Tu ets el Messies". Però ell els va prohibir que ho diguessin a ningú (Mc 8,29).

Jesús mereix pena de mort perquè ha dit que era el Messies. El gran sacerdot li digué: "Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu". Jesús li respon: "Tu ho has dit" (Mt 26,63-64).

JESÚS, FILL DE DÉU

Jesús es presentat pel Pare com el Fill de Déu.

És va sentir una veu des del cel: "Ets el meu Fill estimat, en tu m’he complagut" (Mc 1,11).

La divinitat de Jesús és quelcom consubstancial amb Ell. L’Evangelista Joan, en el pròleg del seu evangeli, ja presenta Jesús com a Déu: Al principi ja existia qui és la Paraula. La Paraula estava en Déu i la Paraula era Déu (Jn 1,1). El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i veritat (Jn 1,14).

Més tard, quan els jueus el volien apedregar perquè deia que Déu era el seu Pare, ell els va contestar, que miressin les obres que feia, pròpies de Déu: "Us ho he dit, però no ho creieu. Les obres que jo faig, en nom del meu Pare, donen testimoni a favor meu" (Jn 10,25). Jesús, davant del Sanedrí confirma la seva divinitat: "Per tant tu ets el Fill de Déu". Jesús els contestà: "Vosaltres mateixos dieu que ho sóc" (Lc 22,70). I el centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús ... deien: "És veritat. Aquest era el Fill de Déu" (Mt 27,54).

Jesús té molts seguidors, que el segueixen perquè és el Fill de Déu, i les seves paraules són veritat i vida. No seguim un home mort i ressuscitat, sinó un Déu que ha donat la vida per nosaltres.

JESÚS, LA PERSONA QUE ESTIMA I ENSENYA A ESTIMAR

La persona que estima, sap perdonar i no es queda en paraules, sinó en obres.

Jesús estimava de veritat i tenia molts amics. Entre ells, Marta, Maria i Llàtzer. Quan aquest es va posar malalt, les germanes enviaren a Jesús aquest missatge: "Senyor, aquell que estimes està malalt" (Jn 11,3).

Recordeu el nou manament: "Us dono un manament nou. Que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat" (Jn 13,34).

Jesús sap perdonar. Perdona Pere, i a la dona adúltera li diu, quan els acusadors la deixen sola i van desaparèixer: "Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més" (Jn 8,11).

JESÚS ÉS L’HOME BO, QUE PASSA PEL MÓN FENT EL BÉ

Quan els deixebles de Joan se li presentaren per preguntar-li qui era, Ell va respondre. "Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: El cecs hi veuen, els sords hi senten, els morts ressusciten i el pobres reben l’anunci de la bona nova" (Mt 11,4-5).

Tres idees fonamentals sobre Jesús en veure’l batejat per sant Joan: Jesús el Messies, Jesús el Fill de Déu, Jesús la persona que estima de veritat i que ensenya a estimar.

No vull acabar, avui, aquesta reflexió teològica sense recordar el nostre baptisme.

Els cristians, en mirar la gran personalitat de Jesús, hem de treure conseqüències practiques per la nostra vida.

Un dia vam ésser batejats i el sacerdot ens ungí amb els sants olis, com a signe de la nostra consagració a Déu. Tot cristià és una persona consagrada a Déu.

El baptisme ens fa fills de Déu i infon la llavor de les tres virtuts teologals, en el nostre cor: la fe, l’esperança i la caritat.

Jesús digué: "vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom" (Mt 6,9).

Sant Pau diu: "Si som fills també som hereus: hereus de Déu en Crist" (Rm 8,17).

El baptisme ens incorpora a la gran comunitat dels cristians. Diu sant Pau: Vosaltres sou com el cos de Crist, cadascú amb la seva funció corresponent de membre, en la comunitat eclesial (vegeu 1Cor 12,27-28).

Com Jesús hem de passar per el món fent el bé.

En la celebració de l'Eucaristia, l'Església, poble de batejats, troba novament el seu Senyor, sota les espècies del pa i del vi; el trobem quan anem a combregar.

----------------------------------------------------------------------------------

Senyor us dono gràcies pel baptisme que m’heu donat sense cap mèrit meu. Em fa membre de l’Església, que ens recorda que la vida és bella i m’il·lumina el camí cap a Vós.