CICLE B PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA

(Sols text per  imprimir)

El dimecres de Cendra començava la Quaresma. El sacerdot imposava la cendra amb aquestes paraules: "Convertiu-vos i creieu en l’evangeli", o amb aquestes altres: "Recorda’t, home, que ets pols i que a la pols retornaràs".

La Quaresma és el temps extraordinari de preparació per a la Pasqua de Resurrecció. La paraula de Déu, l’oració, la penitencia, l’almoina constitueixen tot un programa quaresmal per a les nostres vides de batejats.

L’Església ens ho diu bellament en el prefaci de Quaresma d’aquesta manera: "Perquè Vós ens concediu d’esperar, cada any, amb alegria i conversió de cor, la celebració de la Pasqua. Així, lliurats més intensament a l’amor i al servei dels germans, arribarem a ser plenament fills de Déu, per una participació més assídua dels sagraments que ens han donat la vida". Podrem celebrar la Pasqua si hem celebrat amb eficàcia la Quaresma.

El salmista diu: Els que sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria duent a coll les seves garbes (Sl 126, 5-6).

El pagès que té un camp d’arbres està content i alegre quan recull els fruits. Ara penso en un camp de taronges. Quan les recull i ha tingut una bona collita i les pot enviar al Mercabarna i les hi paguen bé, està satisfet i alegre, però penseu en el treball que ha tingut, quants mals de cap, esforços i sacrificis li han costat aquelles taronges.

No sols al pagès, sinó també a l’arbre, que ha sofert el fred i les inclemències del temps, i quan era el temps oportú ha estat podat. Part de la seva vida ha estat arrencada violentament.

Per què? Perquè el pagès sap molt bé que els arbres han de ser podats, a fi que donin fruit. Podar és l’acció de tallar les branques supèrflues per tal que l’arbre doni més fruit.

Si tu mires un arbre acabat de podar, sembla que el tronc protesti perquè li fan mal les ferides que el pagès li ha fet, però, si pogués parlar diria que, interiorment, n'està content, perquè d’aquesta manera podrà donar més fruit. Ell sap que podia ser un arbre molt esvelt , perquè tot se n’aniria per les branques, si no hi hagués la mà podadora del pagès.

Germans que m’escolteu. El temps de Quaresma és temps de poda. Tenim molts defectes, moltes imperfeccions, molts pecats, que hem de podar en aquest temps quaresmal.

El salmista escriu :Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que m’estimes tant; tu que ets tan bo, esborra les meves faltes; renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats (Sl 51,3-4).

Quan arribi la Pasqua ens podrem presentar, davant del Senyor, amb les mans curulles de fruits per a la vida eterna, de la mateixa manera que l’arbre es presenta ple de fruits al temps de la collita.

Aquesta pot ser la part negativa d’aquest temps de Quaresma.

I la afirmativa? Mirem Jesús. Ser cristià és mirar Jesús, seguir les seves petjades i posar a la pràctica les seves ensenyances.

Jesús, abans de morir, a la muntanya de les Oliveres va dir als apòstols: Pregueu, demanant de no caure a la temptació (Lc 22,40).

Avui veiem Jesús, mogut per l’Esperit Sant, que se’n va al desert. També l’Esperit Sant ens mou, a nosaltres. No siguem sords a l’acció de Déu. El salmista diu: Tant de bo que, avui, sentíssiu la seva veu: "No enduriu els cors" ( Sl 95,7-8). Quantes vegades l’Esperit Sant ens mou a ser més bons, a fer més oració, perdonar, visitar una persona malalta, canviar de caràcter, tractar amb més amabilitat les persones.

Per acabar, posem alguns exemples:

- Anar a missa els dies feiners.

- Fer visites al Santíssim Sagrament.

- Donar alguna almoina.

Exemples:

En acabar una reunió, els amics invitaren el seu amo a prendre una copa, i ell va respondre, que en Quaresma no prenia copes.

Un obrer, fumador empedreït no fumava durant la Quaresma.

Una noia, sàviament no feia ús de la colònia en aquest temps de Quaresma.

Un jove, els diumenges, es proposava d'anar a tocar la guitarra en una residència.

Un marit deia que rentaria el plats després de sopar, solament fins a la Pasqua.

Diu sant Pau: No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa , però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur. L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà. (1 Cor 1,24-25)

Que el Senyor faci que en aquest temps de quaresma correm bé

Que tingueu un bon diumenge i procureu fer el Vía crucis.

Tots, en acabar aquesta missa, hauríem de sortir amb un propòsit concret.

Que tingueu un bon diumenge i una bona setmana.

.