Cicle B. DIUMENGE VINT-I-CINC DE L'ANY

(Sols text per imprimir)

INTRODUCCIÓ

Jesús abans de la seva entrada solemne a Jerusalem, anuncia tres vegades els seus sofriments i la seva mort i sempre acaba amb la seva resurrecció. Dóna entendre que és conscient del que passarà i que hi anirà amb tota llibertat. Avui l’evangelista ens parla del segon anunci profètic de la seva passió. Prescindint de la seva ciència divina, Jesús sabia molt bé el que tramaven els dirigents del poble per no ignorar el que li esperava si es presentava públicament a Jerusalem.

EXPLICACIÓ DE L’EVANGELI

Després d'aquesta introducció parlem, doncs, de l'evangeli d’avui.

Les primeres paraules de Jesús són: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes (Mc, 9,31). ¿I què faran els homes amb Jesús?.

Judes, el seu apòstol, amb un petó el lliurarà als gran sacerdots. Un del Dotze, anomenat Judes, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: "Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús. Ells li van oferir trenta monedes de plata.

(Mt 26,14-15).

El Sanedrí l’entrega a Pilat. I després de fer-lo lligar se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador ( Mt 27,2).

Pilat l’entregarà als qui el crucificaran. Llavors els deixà lliure a Barraràs, i després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat ( Mt 27,26).

Jesús abraça la creu i s'entrega a si mateix per nosaltres, com diu sant Pau: Viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable (Ef,5,2). També escriu : Em va estimar i es va entregar ell mateix per mi (Gal 2-20). Jesús accepta la creu voluntàriament.

Estem tan avesats a veure la imatge de Jesús crucificat, que no li donem la importància que mereix. Jesús va morir a la creu, perquè nosaltres tinguéssim vida eterna. Déu ha estimat tan el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn.3,16).

Els deixebles no entenien res del que Jesús els parlava referent a la seva mort i a la seva resurrecció. Després de la vinguda de l'Esperit Sant, el dia de la Pentecosta, llavors ho entendran.

Potser, a nosaltres també ens passa com els deixebles, però els sants sí que ho entenien, com per exemple sant Joan de la Creu, Teresa de Jesús i Andreu Kim Taogan de Corea que en una carta dirigida, des de la presó als cristians, pensant que aniria al cel, els hi deia que estimessin de veritat Jesucrist mort i ressuscitat, perquè un dia es poguessin mútuament felicitar a dalt del cel.

Jo també espero que tots nosaltres que estimem de veritat Jesús ens puguem felicitar a dalt del cel.

JESUS ENS DIU QUE HEM DE SER ELS DARRERSS I SERVIDORS.

Una altra idea, que ens dóna l'evangeli d'avui, és que quan arribaren a Cafarnaúm, Jesús els preguntà als seus deixebles què discutien pel camí. Ells que eren homes imperfectes com nosaltres i com és l'Església, discutien qui seria el primer en el regne del cels.

Tots volem ser els primers, manar i tenir la raó, som així, la culpa mai no és nostra. L'evangeli ens diu que Jesús va seure, cridà els apòstols i els digué: "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots" ( Mc 9,35). Quina resposta més adequada. El darrer i servidor de tots. Jesús, que és el nostre model diu: El Fill de l’home que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom (Mc 10,45) !Quanta pau entre els homes no hauria, si tots imitéssim Jesús en aquest sentit!. Generalment tots volem ser servits, però no servir. Per posar a la pràctica el que diu Jesús, hem d'ésser humils i estimar de veritat, perquè estimar és donar i donar-se, el que no es pot fer sense la virtut de la humilitat.

EXEMPLE DE JESÚS.

Continua l'evangeli. Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: " Qui acull un d’aquest nois, perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat" ( Mc 9,37).

Què bonica és la imatge de Jesús en un infant als seus braços!

Jesús vol que siguem com infants. L'infant no confia en les seves pròpies forces, sap que és dèbil i necessita dels altres. Tots nosaltres som dèbils i necessitem de Déu i dels nostres germans.

L'infant és innocent, no té malícia, no sap dissimular. Nosaltres no hem ser maliciosos, ni mal pensats, sinó nets de cor. Benaurats els nets de cor, ells veuran Déu ( Mt 5,,8).Ser infant és posar-se a les mans de Déu, com l'infant es posa a les mans dels seus pares. Sta. Teresita de l'Infant Jesús ens ensenya un camí molt fàcil per arribar a la santedat, el camí de la infància espiritual.

Permeteu-me, ara, que us doni una idea molt bonica de la Mare Teresa de Calcuta. Ella deia que volia ser el llapis de Déu. Quan una persona fa un dibuix amb un llapis, aquest es posa a les mans del dibuixant i ell és qui mana, dirigeix i fa el dibuix. Quan s' ha acabat el dibuix ningú pensa en el llapis, que és un petit instrument a les mans del dibuixant. Tota l'obra s'atribueix a la persona. Així volia ser la Mare Teresa de Calcuta, un petit llapis en les mans de Déu.

Jo també voldria ser un petit llapis a les mans de Jesús. També vosaltres heu de ser llapis de Jesús.

Tres idees fonamentals podem treure de l'evangeli d’aquest diumenge:

- Estimar la creu de Jesús i portar la nostra creu.

- No voler ser els primers.

- Fer-se com infants per entrar en el regne del cel.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana