JESÚS VOL QUE SIGUEM AMICS I HUMILS
L'home naturalment és orgullós. Vol sobresortir els altres i imposar la seva voluntat als demés.
L' home vol ser sol i superior.
Una de les males inclinacions que portem dins és que ens consta compartir, comprendre els altres i ser amics de veritat. Un mestre m'explicava que li era molt difícil que tots els nens de la classe fossin amics.
Un nen de tres anys, parlant amb la seva mare, un dia li va dir que hauria de ser amic d'un nen veí. I aquell infant li va respondre que no s'hi ajuntava :" Yo no me junto con este."
EXPLICACIÓ I APLICACIÓ DE LA PARAULA DE DÉU
En la primera lectura hem escoltat aquestes paraules: El Senyor baixà del núvol i parlava amb Moisès. I llavors prengué part de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians (Num 11,25).
Però l’Esperit de Déu, inexplicablement i contra totes les regles, es posà també sobre dos homes que es quedaren al campament i faltaren voluntàriament a la reunió i aquests es posaren a profetitzar. Llavors, un jove va a dir-ho a Josué i aquest a Moisès demanant que els ho prohibís
L'evangeli ens ha parlat que Joan digué a Jesús: Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom, per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és del qui vénen amb nosaltres ( Mc 9,38) Volia que Jesús prohibís el treure els dimonis a un que no era dels seus i Josué volia que Moisès prohibís profetitzar a Elda i Menad.
La resposta de Moisès és semblant a la de Jesús: Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit! (Nm11,29) Jesús respon: Deixeu-los fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà, després, malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres (Mc 9,39-40).
Jesús és un home lliberal, no vol tenir el monopoli del bé. Una de les coses que admiro més de Jesús és aquest esperit de llibertat, que té i ens ensenya. Jesús no és radical amb les persones, és comprensiu i sap molt bé que cada persona l'ha de seguir segons la seva manera de ser i la seva vocació.
Jesús vol que tots siguem amics, encara que no pensem de la mateixa manera.
DIFERENTS MANERES DE PENSAR EN l’ESGLÉSIA I EN LES NOSTRES COMUNITATS
Si nosaltres mirem les nostres comunitats, veurem que hi ha diferents maneres de pensar i actuar. El Senyor és pot seguir de diverses maneres. Hi ha una gran diferència entre un monjo de Poblet i un missioner de l’Índia, per exemple. Això és bo i ve de Déu. El que és dolent són les enveges i discriminacions que, de vegades, hi ha en les nostres comunitats. Aquella persona no m'agrada i jo no m'hi acosto perquè és conservadora o progressista, catalana o castellana, o no pensa com jo penso.
En les primeres comunitats ja hi havia aquestes divisions. Uns deien: jo sóc de Pau, altres d'Apol
·ló. Pau contesta: Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però el que fa créixer és Déu. Ni el que planta, ni el que rega és quelcom, sinó Déu que fa créixer. Per això no som res. ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer (1 Cor.,3.6-7).De vegades, penso que les nostres comunitats que, gràcies a Déu, tenen molts grups, s'assemblen al regnes de taifes. Pertanyem a una mateixa comunitat, però no ens coneixem i cada grup va per la seva. Jo pregunto, si no ens coneixem,
¿com podrem estimar-nos i posar a la pràctica el manament de Jesús: Això us mano: que us estimeu els uns als altres? (Jo15,17).RESPECTEM LES PERSONES QUE NO PERTANYEN A l’ESGLÉSIA CATÒLICA.
El document de Roma, Dominus Jesus, diu que la única Església fundada per Jesucrist és la catòlica. Això ha portat un enrenou principalment entre els protestants que s’han queixat.
Aquesta doctrina de l’Església és la de sempre. Jesús va fundar la seva església sobre Pere: Jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva església i les portes del Reialme de la mort no li podran resistir (Mt 1618). Aquest document surt al pas d'algunes teories, que diuen que totes les esglésies són igual i que en totes hi ha salvació. L'església no nega el valor de les altres esglésies i que tot cristià es pot salvar, si estima Jesús, compleix els manaments i estima els seus germans.
Les paraules de Jesús en l'evangeli d'avui les podem aplicar als nostres germans protestants, Deixeu-los fer..... els que no estan contra nosaltres estan amb nosaltres (Mc 9,39-40).
SOBRE L’ESCANDOL.
Jesús és comprensiu en les persones, però no admet els fets que poden escandalitzar.
Però, a aquell que allunya de mi a un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll (Mc 9, 42).
No hi ha res que repugni tant a Jesús, com les actituds de menyspreu i d’escàndol que poden desorientar a un d’aquests petits. Jesús es mostra dur i exigent amb els qui escandalitzen els altres, sobretot els petits i indefensos; diu que els valdria més desaparèixer de la terra per no tenir la possibilitat de tornar a escandalitzar un infant.
Hi ha persones que escandalitzen pel seu comportament, per la seva manera de ser o pensar. En el llenguatge bíblic escandalitzar vol dir posar a l'altre en perill de perdre la fe.
Un dels mals actuals és voler justificar uns fets, o comportaments que no es poden justificar, segons la llei de Crist, com per exemple, l'avortament, el divorci, les relacions prematrimonials, les drogues, l'abandonament dels pares, vells i malalts etc etc. Les paraules de Jesús són fortes i clares perquè les entenguem.
Grans lliçons ens dóna Jesús. No voler tenir el monopoli del bé, ser comprensius en les persones, no escandalitzar i tenir el sant temor de Déu, pensant que el Senyor ens pot castigar.
Tingueu un bon diumenge.