(Sols text per  imprimir)

DÉU ÉS LA FONT DE L’AMOR, DE LA QUAL BROLLA LA DEL MATRIMONI

INTRODUCCIÓ.

Abans de parlar del divorci, diem el que és el matrimoni cristià.

El catecisme de l’Església Catòlica diu que el matrimoni és: L’aliança matrimonial, per la qual un home i una dona constitueixen entre ells una comunitat de tota la vida, ordenada per la seva índole natural al bé dels cònjuges i a la generació i educació del fills, fou elevada pel Crist, el Senyor, a la dignitat de sacrament entre batejats. (C.E.C 1601).

El concili Vaticà II diu: Aquesta mútua unió entre dues persones, com també el bé dels fills exigeixen una fidelitat total i urgeix la seva unitat indissoluble (Gaudium et spes,48).

Crist, amb la seva presència a les noces de Canà, (Jo 2,1-12) va elevar el contracte matrimonial a la dignitat de sacrament..

COMENTARI SOBRE L’EVANGELI D’AVUI

De vegades hi ha preguntes indiscretes. Una d'aquestes, podem dir que va ser la pregunta que van fer els fariseus a Jesús: Si el marit es pot divorciar de la seva dona.(Mc 10,2) No, va contestar Jesús d'una manera rotunda remetent-se al Gènesi. La resposta de Jesús és contundent: EL principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. (Mc 10,7-9).

Quan, al principi de la creació, Déu va projectar el matrimoni, el va projectar com una comunitat de vida i amor i indissoluble. La trobada entre l'home i la dona per formar una comunitat, és el cara a cara de dues persones, d'igual dignitat, que es realitzen en el do de si mateixos, en el lliurament recíproc per al goig de l'altre.
La unió matrimonial no és, com la dels animals en el do solament dels cossos, sinó també de les persones. L'amor, encara que impliqui el cos, no pot reduir-se a la sexualitat.

L'home i la dona són capaços d’aquesta donació voluntària per sempre, que no va contra la llibertat de les persones. Una de les coses que l'Església vol assegurar i assegura és la llibertat dels contraients.
Quan dues persones s'estimen de debò, no pensen en separar-se. Quan preparo les parelles per rebre el sagrament del matrimoni sempre els dic: si no us estimeu de debò, no us caseu, encara teniu temps. Ells riuen i segueixen endavant. Només una vegada m’he trobat amb una parella que em digueren que ho deixaven, perquè veien que no s’estimaven de veritat.

Vosaltres, els casats, recordeu que el Senyor va beneir el vostre amor i com senyal d'aquesta benedicció i del vostre amor porteu l'anell matrimonial que us vau posar el dia de les vostres noces tot dient: Rep aquest anell en senyal del meu amor i de la meva fidelitat. Que el mirar aquest anell, us recordi l'amor que us vau prometre.

L'amor ha de conrear-se, en cas contrari s'apaga, com el foc si no se li afegeix llenya s'apaga.

El Concili Vaticà II diu: Per portar a cap les obligacions del matrimoni es requereix virtut; per això els esposos, fortificats per la gràcia, cultivaran la fermesa en l’amor, la magnanimitat del cor i l’esperit de sacrifici, demanant-ho amb constància en l’oració (Gaudium et spes 49). De vegades hem sentit a dir que tal matrimoni s'ha separat, o s'ha divorciat i mai es podia pensar que arribessin a aquest extrem. Aquesta separació no és conseqüència d'un empipament, o perquè un dels dos s'ha aixecat de mal humor. Ha estat la fi d'un llarg procés.

En realitat vivien junts, però no estaven junts. Si no els dos, almenys un s'havia apartat de Déu i de la persona que tenia al seu costat. No tenien mai temps per dialogar i parlar de les seves coses. Ja no tenien projectes, potser solament havia un egoisme sexual i de vegades ni això i va arribar un moment que la corda es va trencar i gairebé és impossible nuar-la de nou.

Generalment la culpa és dels dos i han oblidat que l’amor sense sacrifici no existeix. Quan l'Església defensa la indissolubilitat del matrimoni defensa la parella, que els drets de l'home són iguals que els drets de la dona, el bé dels fills, el de la societat.

Els casats us heu promès fidelitat per a tota la vida. La infidelitat sempre és destructiva, però quan aquesta infidelitat es produeix després d'haver experimentat l'amor i d'haver gaudit de molts gestos de generositat, amor i bondat per part de l'altre, la persona infidel entra en un procés d'insensibilitat i en aquestes circumstàncies la conversió es fa difícil, solament una conversió de cor i molta oració pot tornar l'amor i la fidelitat promesa el dia de les noces.

Els cristians, tots, estem obligats a defensar els drets de la família. Amb tantes lleis a favor del divorci, les parelles de fet, l'avortament i la facilitat d'adquirir anticonceptius, la família trontolla.

Defensem la família i vosaltres pares eduqueu els vostres fill, doneu bon exemple i reseu en família.

CREDO DE LA PARELLA

que és l’origen de la vida.

Creiem en la força del diàleg

que fa néixer i créixer l’amor.

Creiem en la sinceritat del cor

que dóna autenticitat al diàleg.

Creiem en la confiança

que engendra la sinceritat.

Creiem en la parella

que, confiada i sincera

neix del diàleg;

creix en l’amor;

dóna la vida!

Creiem en Tu

que ets Creador i Pare;

que ets amor

i ens dones l’Esperit d’Amor.

Creiem en Jesús

que és per nosaltres

Camí, Veritat i Vida.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana