Cicle B. DIUMENGE VINT-I-VUIT DE L’ANY

(sols text per imprimir)

SEGUIR JESUSCRIST DE VERITAT

L'evangeli que hem acabat d'escoltar, el podem dividir en tres seccions:

a) la història d'un home que per inclinació a les riqueses no va acceptar ser deixeble de Jesús.

b) reflexió de Jesús entorn de la possessió dels béns temporals.

c) felicitat del que renuncia a tot per seguir Jesucrist.

HISTÒRIA D’UN HOME RIC.

Aquell home de l’evangeli era sincer. Creia en Déu i era observador de la llei. Veia Jesús com el mestre bo. Li preocupava la vida eterna i per això li fa aquesta pregunta: Bon mestre, ¿què haig de fer per posseir la vida eterna? (Mc 10,17).També a nosaltres ens preocupa la vida eterna. Estem convençuts que no tot acaba en el sepulcre, o en el crematori dels difunts. La resposta de Jesús és que guardi els manaments i en cita alguns.

Ell li contesta que des de la infantesa els observa. El camí per aconseguir la vida eterna és guardar els manaments, cosa que no és completament fàcil.

¿Qui pot dir que estima sempre Déu sobre totes les coses? ¿Qui guarda sempre les festes com Déu vol?, etc.

Aleshores Jesús se’l va quedar mirant amb afecte. Repeteixo amb afecte. De vegades una mirada expressa millor el que pensem, que moltes paraules. Llavors, Jesús li va dir: Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi. Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric (Mc 10,21-22).

Jesús volia que lliurement el seguís, potser, volia fer-lo un apòstol. Jesús no l’obliga a quedar-se, com no ens obliga a nosaltres a seguir-lo. Si el seguim és perquè som lliures, el reconeixem com a mestre, l’estimem de debò i volem gaudir de la seva companyia en el Regne dels Cels. Aquell home no el va seguir, perquè en el seu cor pesaven més les riqueses que el seguir Crist. No va saber adonar-se que en el canvi hi sortia guanyant.

La condició de seguir Jesús, és deixar-ho tot. Però això no significa quedar-se pobres, sinó més rics que abans. Crist és la gran riquesa: és l’únic que pot omplir el nostre cor en aquella joia i esperança, que ningú ens podrà prendre mai.

També a nosaltres ens passa el mateix. Estimem Jesús i el seguim, però alguna vegada el deixem per les riqueses.

EXEMPLES

A un home, que era practicant i va posar un negoci, que li anava molt bé i li ocupava tota la seva vida i descuidava Déu i la seva família, li vaig dir: Pere, això no va bé; tu has de menjar els diners i no deixar que el diners et mengin a tu. ¿com és possible que deixis Déu i la teva família per culpa dels diners?

També he conegut un altre home, molt intel·ligent, que li van oferir un alt càrrec en un banc i molts diners. Ell després de consultar-ho a la seva esposa, hi va renunciar, dient que vivien bé, podien educar els seus fills i que la responsabilitat i el diners que li oferien no farien més feliç la seva vida, el seu matrimoni i els fills, sinó tot el contrari, perquè hauria de dedicar molt més temps al treball i descuidaria la família.

REFLEXIÓ DE JESUS SOBRE LES RIQUESES.
Jesús ens diu que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que no pas un ric entri al Regne de Déu (Mc 10,25). La mare Teresa diu que també els rics han de ser evangelitzats.

Els deixebles van quedar espantats davant de tal afirmació. Jesús els contesta que amb l'ajuda de Déu tot es pot. Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot ( Mc 10, 27).

RECOMPENSA I FELICITAT PER SEGUIR JESÚS.

Pere, que estava molt atent, li pregunta: ¿i a nosaltres que ho hem deixat tot i t'hem seguit, què? Jesús contesta: Us ho dic amb tota veritat. Ningú dels qui per mi i per anunciar l’Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna (Mc 10,29-30).

No siguem com aquell deixeble frustrat. Seguim Jesucrist amb amor i anem amb compte amb el diners, ja que no podem servir a dos senyors: a Déu i a les riqueses.

LA VIDA ETERNA SEGONS SANT TOMÀS

LA VIDA ETERNA CONSISTEIX:

EN LA VISIÓ DE DÉU.

"En la vida eterna, primer hi ha el fet que l’home s’ajunta amb Déu. Perquè el mateix Déu és el premi i la culminació de tots el nostres treballs: Jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran. Aquesta unió consisteix en la visió perfecta: De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara acara."

EN LA LLOANÇA.

La vida eterna consisteix en la lloança, com diu el profeta: On ressonarà la joia vibrant, l’acció de gràcies i la música.

EN LA SATISFACCIÓ PERFECTA DEL DESIG.

Consisteix, també, en la satisfacció perfecta del desig, perquè tot benaurat hi tindrà més del que desitjava i esperava. La raó d’això és que en aquesta vida ningú pot satisfer el seu desig, ni cap cosa creada no sacia el desig de l’home; només Déu el sacia i l’excedeix infinitament, i d’aquí ve que l’home no reposi si no és en Déu, segons la dita de sant Agustí: Senyor ens heu creat per a vós i el nostre cor estarà inquiet fins que reposi en vós.

I ja que en el cel els sants posseiran Déu perfectament, és evident que se saciarà el desig d’ells i que la glòria de Déu l’ultrapassarà. Per això diu el Senyor: Entra en el goig del teu Senyor. I comenta sant Agustí: Tot el goig no entrarà en els qui es gaudeixen, però tots el qui es gaudeixen entraran en el goig. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n. I en un altre lloc: Et corona de felicitat com desitjaves.

Perquè tot el que es delectable, tot és allí abundosíssament. Si desitgem delícies, allí hi ha la delícia màxima i perfectíssima, ja que ve de Déu, que és el bé màxim: Al vostre costat delícies per sempre.

EN LA CONGREGACIÖ JOIOSA DE TOTS ELS BENAURATS.

La vida eterna consisteix, finalment, en la congregació joiosa de tots el benaurats, congregació en la qual hi haurà la màxima delícia, perquè cada benaurat posseirà el bé més alt juntament amb els altres benaurats. Cadascun d’ells estimarà els altres tant com a sí mateix, i així cadascun d’ells es gaudirà del bé dels altres com del bé d’ell mateix. D’aquí vindrà que la joia i el goig d’un de sol seran iguals al goig de tots."

(Dissabte de la setmana XXXIII de la Liturgia de les Hores. De les Col·lacions de sant Tomàs d’Aquino.)

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana