En les lectures que suara hem escoltat, dos personatges ressalten: Abraham i Jesucrist, posats per l'Església per a la nostra consideració i imitació en aquest temps quaresmal.

Si diem que Abraham era un home de fe, primer de tot hem de saber què entenem per fe. Sant Pau ens ho diu d'aquesta manera: La fe és la seguretat de les coses que hom espera, i la convicció de les que no veu (He 11,3 ).

Abraham va viure com un estranger i pelegrí a la Terra promesa. Per la fe li va ser concedit, a Sara, de concebre el fill de la promesa. Per la fe, finalment, va oferir el seu fill únic en sacrifici (Catecisme de la Església Catòlica, núm. 145).

Abraham va creure en Déu, i li va ser comptat per a la justícia (Rm 4,3).

És Abraham un home gran, que en la seva vellesa va tenir un fill, Isahac, i estava content perquè Déu li havia promès una descendència més gran que les estrelles del cel i els grans de sorra de la mar.

De sobte, Déu li demana que sacrifiqui el seu únic fill, Isahac. Ell és disposa a fer la voluntat de Déu i es posa en camí. Imagineu-vos els pensaments d'Abraham tot fent el camí cap al mont Morià. D'una banda, Déu li promet una gran descendència, i, de l'altra, li mana que sacrifiqui el seu fill. Però ell confia en la paraula de Déu, perquè és un home de fe, de molta fe, i sap bé que Déu l'estima i que no el pot enganyar.

Prepara totes les coses: els ganivets, la llenya, el foc i tot el que cal per al sacrifici. En el moment culminant, tot fent camí cap al mont Morià, és quan el seu fill, Isahac li pregunta: "Pare, veig que heu preparat totes les coses per fer el sacrifici, però on és la víctima? Diu el Gènesis: Isahac parlà al seu pare, i digué: "Pare!" "Aquí em tens fill meu", li respongué. "Portem, doncs, el foc i la llenya, però, on és l'anyell per a l'holocaust?" Abraham respongué: "Déu ens proveirà de l'anyell per a l'holocaust". I continuaren caminant plegats (Gn 22,7,8). El professor de Sagrada. Escriptura ens deia: "Quin cop més fort per al pare, no van ser les paraules del seu fill".

En arribar el mont Morià, fa un altar i ajeu sobre la llenya el seu únic fil,l i quan aixeca la mà per sacrificar-lo, una veu del cel, clama: "Abraham, Abraham" . Ell li respongué: "Aquí em teniu". L'àngel li digué: "Deixa anar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic (Gn 22,11-12.) Déu ha vist la seva voluntat, i llavors Abraham va sacrificar un anyell.

Estaries tu disposat a sacrificar el teu fill, o filla, si Déu t'ho demanés?

La fe d'Abraham és gran, i la seva confiança, també. Es posa en les mans de Déu i tot i que no la compren, tira endavant.

Demanem a Déu que ens doni de fe d'Abraham i que sempre estiguem disposats a complir la seva voluntat, encara que, moltes vegades, no la comprenguem del tot.

L'altre personatge de l'evangeli d'avui és Jesucrist, que es transfigura en el mont Tabor. Jesús, després de la confessió de Pere, va començar a parlar que calia que el Fill de l'home fos condemnat a mort i que el tercer dia ressuscitaria. En aquest context hem de posar l'episodi de la Transfiguració de Jesús.

La litúrgia bizantina diu: Tu t'has transfigurat a la muntanya, i, a la mida que ells n'eren capaços, els teus deixebles han contemplat la teva glòria, oh Crist, Déu, a fi que quan et veiessin crucificat i mort en una creu, comprenguessin que la teva passió era voluntària i l'anunciessin al món i que Tu ets la irradiació del Pare. Sant Tomàs d'Aquino diu: Que tota la Trinitat s'hi manifesta: El Pare en la veu, el Fill en l'home, i l'Esperit Sant en el núvol lluminós.

Atanaci el Sinaïta escriu: Que Ell s'havia revestit de les nostres miserables túniques de pell, i s'ha posat el vestit diví, i la llum l'envoltà com un mantell.

El missatge que ens porta Jesús transfigurat són les paraules del Pare: Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo (Mc 9,7 ). Escoltar vol dir fer la seva voluntat, contemplar la seva persona, imitar-lo, posar a la pràctica els seus consells, agafar la nostra creu i seguir-lo.

Jesús manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'Home hagués ressuscitat d'entre els morts (Mc 9,9).

Els tres apòstols contemplen Jesús transfigurat, signe de la seva divinitat, però no vol que ho escampin fins després de la seva resurrecció.

Permeteu-me una vivència. No fa gaires dies, vaig anar a visitar el cementiri, on estan enterrats els meus pares, i desprès de pregar per ells, quan ja sortia, em vaig aturar davant d'una tomba . Hi havia a sobre unes flors i aquesta inscripció: Com sent tot i mort, encara parla. Els familiars la comentaven dient que era veritat que encara parlava a aquells que l'havien estimat, i la seva filla afegia: en les seves bones obres i en la meva bona educació que em va donar.

Aquesta inscripció, la podem aplicar a Jesucrist, no el Crist mort, sinó el ressuscitat. El Crist ens parla a l'Evangeli, quan fem oració i podem repetir les paraules de Pere: Rabí, que n'estem de bé aquí dalt (Mc 9,5 ), i sobretot després d'anar a combregar.

El prefaci de la missa d'avui en dóna un resum molt bonic, de la transfiguració de Jesús. Diu així: Perquè Crist, Senyor, havent anunciat la seva mort als deixebles, revelà, a la muntanya sagrada, la seva glòria i, tenint també la Llei i els profetes com a testimoni ,els féu comprendre que la passió és necessària per arribar a la glòria de la resurrecció.

Temps de quaresma, temps de transformar la nostra vida, d'humana a divina com Jesús transfigurat, de pujar a dalt d'una muntanya per trobar Déu i per estimar més els germans. Així sia.

Que passeu un bon diumenge.