CICLE B QUART DIUMENGE DE PASQUA

(Sols  text per  imprimir)

JESÚS EL BON PASTOR

Per començar, fem aquesta pregunta al Senyor Jesús: Què ens vols dir en aquest quart diumenge de Pasqua? I la resposta de Jesús és aquesta: Jo sóc el bon pastor ( Jn 10,11).

L’Església posa a la nostra contemplació la imatge de Jesús com el bon Pastor.

Per a nosaltres, que vivim enmig de blocs de cases i trepitgem contínuament asfalt, segurament aquesta imatge no té la força que tenia quan Jesús deia que era el bon Pastor. Els primers cristians, sí que la tenien, aquesta imatge, com nosaltres tenim el sant Crist. Si alguna vegada aneu a Roma i visiteu les catacumbes trobareu Jesús, com el bon Pastor, representat força sovint.

Heus aquí algunes característiques del bon Pastor:

El bon pastor dóna la vida per les ovelles ( Jn10,11).

No fa gaires dies, contemplàvem Jesús que moria damunt d'una creu. I jo us deia que era la gran prova de l'amor de Déu. Déu ha estimat tant al mon, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell , sinó que tinguin vida eterna ( Jn 3,16).

Sant Pere, en la primera lectura, ens deia que havia curat aquell paralític, en nom de Jesús de Natzaret, a qui els responsables d'Israel havien crucificat i Déu l'havia ressuscitat. El que vosaltres vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar entre els morts (Ac 4,10).

El bon Pastor reconeix les seves ovelles (Jn 10,14).

A Palestina, a la nit, diferents pastors és trobaven i posaven el ramats en una mateixa pleta, i un d'ells vigilava tota la nit. Al matí, cada pastor feia un xiulet, i cada ovella anava amb el seu pastor, i no s'hi equivocava. Jesús és el bon Pastor, que ens coneix pel nostre nom. No necessita el document d'identitat. Recordeu, quan Jesús es va aparèixer a Maria Magdalena, i ella es pensava que era un hortolà. Jesús la cridà pel seu nom, i ella el reconeix per la veu. Jesús li diu: Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni, que vol dir 'mestre'! ( Jn 20,16).

Jesús ens coneix íntimament: les nostres qualitats, les nostres febleses, els nostres pensaments, tot allò que fem i el que deixem de fer. La cosa important és que nosaltres coneguem el nostre pastor com Ell ens coneix.

Elles, les ovelles, em reconeixen a mi (Jn 10,14).

Preguntem-nos si realment nosaltres coneixem Jesucrist i el seguim, com les ovelles coneixen el seu pastor i el segueixen.

Una bona noia deia que els seus pares li van ensenyar moltes coses: llegir, escriure, ser una bona persona, no cometre cap injustícia, però no li ensenyaren a conèixer Jesucrist i a parlar amb Ell com el seu gran amic. Pares, que no es pugui dir això, de vosaltres.

El bon Pastor defensa les seves ovelles.

Quan veu venir el llop, no se'n va, sinó que s'està al seu costat. El qui no és pastor , sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves ( Jn 10,11).

Diria jo, que tot home i dóna porta un llop a dintre seu i que mossega i ens ataca de moltes maneres.

Quantes coses dolentes no fa fer el diner.

Quantes famílies es barallen i malviuen pel diner.

El llop de la televisió.

Si féssim una llista de les coses bones que es veuen a la televisió, i de les dolentes, sens dubte que guanyarien les dolentes, i nosaltres ens les anem empassant i ja les trobem naturals.

No siguem pessimistes. La televisió és un dels invents millors del segle XX. Podem veure les coses que es fan a molta distància, per exemple: no fa gaire vaig veure un gran partit del Barcelona i el Madrid, que es feia a Madrid, i la canonització de sant Josepmaria de Balaguer, que es feia a Roma.

D'això, no cal ni parlar-ne, perquè tots ja n'estem convençuts.

En el nostre temps es menyspreen els valors de la família, el valor de la vida, el valor de la puresa, el valor de la pobresa evangèlica, i els nostres cristians callen, i callen, i callen.

Per què no reses al matí i al vespre? I el diumenge, moltes vegades, no vas a missa o no visites un malalt, etc. etc.? Per peresa.

I referint-me al matrimoni, també hi ha molts llops que volen devorar la família, per exemple: el llop de la infidelitat, de l'avortament, de l'eutanàsia, portar els vells a una residència perquè hi visquin amb més comoditat, marxar els fills de casa quan són menors d'edat, no saber-se aguantar, mirar sempre els defectes de les persones sense veure els propis, tenir mal caràcter, no tenir temps per dialogar, etc.

Per tal que no ens agafi el llop, Jesús és al nostre costat, per defensar-nos, si nosaltres estem al seu costat amb l'oració, les obres de misericòrdia i l'Eucaristia.

Senyor, vetlleu com a bon Pastor sobre la nostra comunitat, i conduiu-me a les prades eternes com a ovella redimida per la vostra sang.

Us vull seguir, Jesús,

vós us compareu al bon Pastor

perquè us preocupeu de mi

i em guieu per camins de vida.

Respecteu la meva llibertat,

però, perquè em voleu ajudar,

no deixeu mai de dir-me:

Jo sóc la llum! Em veus?

Jo sóc el camí! Em segueixes?

Jo sóc la veritat! Em creus?

Jo sóc la vida! Em cerques?

Jo sóc el mestre! M’escoltes?

Jo sóc el teu Déu! Em pregues?

Jo sóc l’amic! M’estimes?

Jo sóc l’amor! M’aculls?

Encara que no sigui sempre coherent,

us dic sincerament

que crec en Vós i que us vull seguir.

 

Josep Codina Farrés