DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA

 

INTRODUCCIÓ

Jesús era un gran pedagog, Amb comparacions senzilles i entenedores ens explica com ha d'ésser la nostra vida cristiana de deixebles seus.

El diumenge passat ens ho explicava en la paràbola del bon pastor ( Jn 10,1-21). Ell és el bon Pastor, que coneix, estima i dóna la vida per les ovelles. Nosaltres, ovelles, hem de conèixer, estimar i donar la vida pel bon Pastor.

Avui ens ho explica en una altra comparació, quan ens diu que ell és el cep i nosaltres les sarments (Jn 15,1-8).

El sarment no pot donar fruit sinó està unit al cep.

De la mateixa manera que la sarment està unida al cep, nosaltres hem d'estar units a Jesucrist, si volem donar fruit.

No ni ha prou en una unió i adhesió externa a Crist, com l'ovella s'adhereix al pastor, sinó que Crist ens demana una adhesió interna i vital. La unió de la sarment és una adhesió vital. Arranqueu la sarment del cep i es morirà.

La nostra unió a Jesucrist ha de ser:

- Vital.

- Vertadera.

- Comunicativa.

- Complidora de la seva voluntat.

Jesús digué: Així com la sarment , sinó està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi (Jn 15,4).

Unió vital.

Aquesta unió i adhesió a Jesucrist, la trobem en aquelles paraules de sant. Pau: Ja no visc jo; és Crist qui viu en mi (Ga 2,20), o en aquelles altres paraules, també de sant Pau: Per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany (Fl 1,21).

Vertadera.

La nostra unió amb Crist, si volem ésser cristians de veritat, és fonamental. Si no tenim aquesta adhesió aJesucrist, no som cristians, malgrat estar batejats i aparentar ser-ne, de cristians.

Aquesta unió amb Jesucrist, sant Joan ens ho explicat en la segona lectura, quan ens deia: Aquest és el seu manament: que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat (1Jn 3,23). La fe és el fonament de la nostra unió amb Jesucrist. Creiem que Jesús és Déu i home i que de tal manera ens ha estimat que ha mort per nosaltres en una creu.

Creiem en un Jesús mort i ressuscitat .El just viu de la fe. Per aquesta raó, la nostra pregària ha d'ésser: Senyor, augmenteu la meva fe.

Comunicativa.

La nostra unió amb Jesucrist ha d'ésser una comunicació, real i continuada amb Ell, que és el nostre gran amic. La nostra pregària personal i continuada fa que tinguem aquesta unió amb Jesucrist. Si Jesucrist és el nostre amic, necessàriament hem de comunicar-nos amb Ell. La pregària és com l'oxigen per la nostra vida. Sense pregària no és possible tenir vida cristiana.

Complidora de la seva voluntat.

Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres, i nosaltres amb ell (1Jn 3, 24).

Per a estar units amb Jesucrist, també ens ho diu sant Joan, hem de guardar el seu manament i fer el que a Ell li agrada. El cristià busca sempre fer la voluntat de Déu. És posar a la pràctica el manament de l'amor. Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat! (1Jn 3,18).

Ens hem de preguntar, avui, si nosaltres estem empeltats en Jesucrist, o si ho estem a la droga, al diner, a la comoditat, al poder, a la sexualitat, a l'orgull, a la indiferència, etc.

En escoltar aquestes últimes paraules, potser has pensat interiorment, que no hi estàs empeltat. Que ets un sant. EP!! Però la realitat ens demostra que tots estem empeltats, de moltes coses del món , que hauríem d'arrencar.

La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més.(Jn 15,2).

Per què deixem tant de temps sense anar a confessar, o per què ens costa tant d'anar-hi? Per l'orgull que ens fa veure que no en tenim necessitat, i perquè ens tenim per molt sants i no tenim res per treure en la teva vida.

Feu Senyor, que sempre estiguem units a Vós, que doneu sentit a la nostra vida, ens doneu el do de l'Esperit Sant i ens alimenteu en l'Eucaristia, per tal que siguem sarments que donen molt de fruit aquí a la terra en l'esperança d'anar al cel.

Que tingueu un bon diumenge.