DEDICACIÓ DE SANT JOAN DEL LATERÀ

(Sols text per imprimir)

9 de novembre

Diu el Senyor:

He escollit aquest temple i l’he consagrat,

perquè porti per sempre el meu nom (P 7,16)

Avui, dividirem l’explicació:

1er. Motiu de la festa

2 on. Homilia.

3.er. Petita història de la basílica,

Motiu de la festa que passa al davant del diumenge.

Diu sant Cesari d’Arlé, Bisbe:

Germans estimadíssims, celebrem avui, amb la benvolença de Crist, plens de goig i d’exultança, el dia inicial d’aquest temple; però, de fet ,som nosaltres els qui hem de ser temples vius i veritables de Déu. Tanmateix és amb raó que els pobles cristians celebrem fidelment la solemnitat de l’Església mare, per la qual reconeixem que hem renascut espiritualment. (De la litúrgia de les hores).

Explicació de l’evangeli

JESÚS I EL TEMPLE

QUÈ ENTENEM PER TEMPLE.

Per a Jesús, com a Fill de Déu, el temple és la casa del seu Pare

(Jo 2,16). El temple és el lloc on la presència de Déu es fa tangible. Per a nosaltres, els cristians és la casa de Déu, on reservem l’Eucaristia per adorar Jesús, i un lloc d’oració.

Avui, trobem Jesús a l'atri dels gentils, on s'havia instal·lat un veritable comerç d'ovelles i de bous i tendes de canvi de moneda, perquè la moneda romana no servia per al temple. Perquè tingueu una idea de la multitud de persones, de soroll i de discussions que hi havia a l'atri del temple, solament us diré que Flavi Josep, l'any setanta, diu que aquell any es van comprar i sacrificar més de 25O.OOO anyells. Si algú ha visitat un mercat oriental, fàcilment es pot imaginar aquell ambient. Allò era un escàndol. Uns quants de l’alt sacerdoci del jueus hi havien muntat, allí, el seu negoci. Sobretot la família d’Anàs.

El pelegrins, que anaven a Jerusalem per adorar Déu, trobaven al temple aquell aldarull i molts en sortien escandalitzats.

Què fa Jesús? Allí hi havia moltes cordes, i ell n'agafa algunes, fa uns nusos i fa sortir del temple les ovelles i els bous, als que canviaven monedes els tira les taules, i als que venien coloms els diu que retirin les gàbies. Jesús no pot consentir que aquell lloc que hauria de ser un lloc per trobar Déu s'hagués convertit en una cova de lladres. Jesús no pega a cap persona, solament tomba les taules i fa marxar les bèsties.

INTERPRETACIÓ DEL FET.

Tres són les interpretacions que hi ha a l'Evangeli sobre l'acció de Jesús. Els deixebles interpreten aquell gest com un acte de zel, es a dir, d'amor, de diligència i d’interès pel temple per part de Jesús. Diu l’Escriptura: El zel del vostre temple em consumia ( Jo 2,17 ).

Els jueus no troben justificació d'aquell acte, i pregunten amb quina autoritat Jesús ha obrat d'aquella manera. Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això? ( Jo 2,18).

Jesús interpreta aquell fet referent al seu cos, dient: Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies. Els jueus respongueren: Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies? (Jo 2,19-20 ).

Els deixebles no van entendre les paraules de Jesús fins que va ressuscitar d'entre els morts.

Recordeu que en el procés de la condemna de Jesús davant Caifàs l'acusen de voler destruir el temple. Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta acusació: Nosaltres vam sentir que deia: Jo destruiré aquest santuari fet per mans d’home i en tres dies en reconstruiré un altre , no fet per mans d’home. Però ni així concordava la seva declaració ( Mc 14 , 57-59). Sant Agustí comenta molt bé, quina força podia tenir aquell argument quan Jesús va dir destruir i reedificar en tres dies.

APLICACIÓ A LA NOSTRA VIDA CRISTIANA.

Apliquem la paraula de Déu a la nostra vida cristiana. Hem d'estimar el temple del Senyor, i no servir-nos-en per fer negoci material, o espiritual. Quan dic espiritual vull dir que de vegades venim al temple, no per donar gràcies a Déu, sinó per demanar-li coses que no convenen a la nostra ànima, o a la nostra vida espiritual o van contra la llei de Déu.

Recordo que el rector de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, on hi ha algunes cases de prostitució, m’explicava que de tant en tant hi anava alguna prostituta a portar un ciri a santa Rita per demanar-li feina.

Jesús es referia el temple del seu cos (Jo 3,21). Sant Pau diu que nosaltres som temple de Déu. No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i habita en vosaltres ? (1 Cor 6,19), i afegeix que no profanem aquest temple pel pecat. No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? Puc agafar doncs, els membres de Crist per fer-ne membres d’una prostituta ? De cap manera ! (1 Cor 6,15). Per a mi, aquestes paraules de sant Pau són un gran argument per apartar-nos de tot allò que pot ofendre Déu.

I finalment hi ha una idea molt bonica sobre els seguidors de Jesús. Molts el seguien, però Jesús no es fiava d'ells, perquè coneixia el cor de cadascú. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home (Jo 2,25).

Ens podem preguntar. Jesús, que coneix el nostre cor, és pot fiar de nosaltres.? Pot confiar en nosaltres ?

Els cristians fem temples, catedrals i basíliques, perquè tenim necessitat d’un lloc per adorar a Déu. Tota persona té necessitat de Déu.

Déu i la ciència

Es va presentar un científic davant de Déu i li va dir:

Ara ja no et necessitem. Ens valem per nosaltres mateixos.

Abans per canviar el cor, per exemple, i els altres membres del cos humà, necessitàvem que algú es morís. Ara ho fem nosaltres mateixos.

Déu li va preguntar si podien donar la vida

Ell va respondre que sí. Fem els diversos membres i després li donem la vida.

Déu li va dir: Fes-me una demostració.

Un moment que vaig a busca terra per fer-ho.

Déu li replicà: La terra és meva, perquè jo l’he creada i tu la necessites per fer el cos humà.

El científic li va contestar. Tens raó, la terra no és meva perquè Vos l’heu feta i jo no puc crear la terra .

Llavors, Déu li digué: Veus com em necessites i no pots prescindir de mi

Nosaltres, tampoc podem prescindir de Déu perquè és el nostre Creador i Pare que ens estima


Història

Interior de la Basílica

DEDICAJL.jpg (46156 bytes)

Aquesta basílica va ser construïda per l’emperador Constantí que la va donar al papa Silvestre, que la consagrà, perquè fos la Catedral de Roma. És considerada la mare de totes les esglésies i que en frase de sant Ignasi d’Antioquia "presideix totes les esglésies en la caritat.

Fou la residència habitual dels papes fins l’any 1304 que el papa va deixar Roma fugint del caos en què es trobava la ciutat i els estats papals. Quan va tornar a Roma, l’any 1376 va fixar la seva residència al Vaticà.

Relíquies

Segons la tradició els caps dels apòstols Pere i Pau estan a l’altar papal. Segons la llei romana, els caps del executats eren lliurats als familiars i amics.

També hi ha una relíquia de l’altar usat per sant Pere a la casa de Pudens a Roma.

El baptisteri.

El baptisteri fou construït per l’emperador Constantí, en el segle IV, per recordar el seu bateig. Ha estat reconstruït diverses vegades pels papes.

L’obelisc

És troba a la sortida de la basílica i totes les mirades, en sortir, es dirigeixen al gran obelisc, que amb 522 tonelades de pes és el més important de Roma i va ser portat d’Egipte En el seu peu hi ha una inscripció que recorda que l’emperador Constantí va ser batejat en aquesta basílica.

La façana

A la façana de la Basílica veiem quinze imatges de set metres d’alçada. La central és una imatge de Jesús tenint al seu costat sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista i doctors de les esglésies llatines i gregues que ens han explicat i profunditzat la paraula de Déu.

Que passeu un bon dia de la festa de la dedicació de la Basílica de sant Joan de Letrà.