Festivitat de l'apòstol sant Jaume

25 juliol (sols text, per imprimir)

Vocació de Jaume

Un dia, Jesús passava a prop del llac de Galilea i va veure Simó i Andreu, i els va invitar a seguir-lo; un poc més enllà va veure Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que estaven repassant les xarxes dins la barca, i tot seguit els va cridar. Ells abandonaren Zebedeu, el pare, i la barca amb els jornalers, i se'n van anar darrera seu. Jesús els cridà, i ells respongueren a la crida de Jesús. Deixaren el pare i la barca i els jornalers, i el seguiren (Mc 1, 19). No eren pobres, tenien barca i xarxes i jornalers, diríem que eren de classe mitjana. La figura de Jesús tenia tanta força que no dubtaren a deixar-ho tot per seguir-lo. Nosaltres també som seguidors de Jesús, també hem de deixar moltes coses, si el volem seguir de veritat.

Jaume és gran perquè va correspondre a la crida de Jesús, va ser un deixeble aprofitat, que escoltava el Mestre, feia camí amb Ell i va donar testimoni del seu amor a Jesús morint, a espasa, per Ell.

La vida de sant Jaume i la seva relació amb Jesús.

El seu pare era Zebedeu, i la seva mare devia ser Salomé (Mc 16,1, i Mt 27,56).

Jaume era un dels deixebles predilectes de Jesús. En la llista dels apòstols, segons sant Marc ocupa el segon lloc després de Pere, i segons Mateu i Lluc el tercer. Va presenciar molts miracles de Jesús, però els evangelistes destaquen la seva presència en la curació de la sogra de Pere (Mc 1,29) i en la de la filla de Jaire (Mc 5, 37); va contemplar el Crist gloriós a la muntanya de la transfiguració (Marc 9, 2), i el Crist ple de dolor a l'hort de Getsemaní (Mc 14,33).

Joan i Jaume tenien molta confiança amb Jesús, i havent Jesús parlat que anirien a Jerusalem i que el Fill de l'Home seria mort i que ressuscitaria al tercer dia, la mare, segons sant Mateu i Lluc, i ells mateixos, segons sant Marc, se li acostaren per demanar-li quelcom extraordinari.

Sant Marc ho explica: Llavors se li acostaren Jaume i Joan, fills de Zebedeu, i li diuen: "Mestre, volem que ens facis allò que et demanarem". Ell els va dir: "Què voleu que us faci?". I ells li diuen: "Fes-nos seure, l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra, en la teva glòria". Jesús els contestà: "No sabeu pas què demaneu. Podeu beure la copa que jo beuré, o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?". "Podem", li respongueren. "La copa que jo beuré, prou que l'haureu de beure", els va dir Jesús, "i amb el baptisme amb què jo seré batejat prou que hi sereu batejats. Ara bé, seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no en pertoca a mi de concedir-ho, sinó que és per a aquells a qui ha estat reservat " (Mc 10, 35).

El llibre dels Fets dels Apòstols ens ho explica d'aquesta manera: Per aquell temps, el rei Herodes féu per manera de maltractar alguns de l'Església. Així, féu matar a espasa Jaume, germà de Joan (Ac 12,1 ), i féu agafar Pere.

Nosaltres també hem de seguir el Mestre, i escoltar-lo, llegir l'Evangeli tranquil·lament, assaborint les paraules de Jesús i els seus gestos i procurar posar-lo a la pràctica.

Quan considerem la vida dels sants, o dels apòstols, creiem que eren perfectes, però la realitat no és així, eren pecadors i tenien defectes, com nosaltres en tenim. Aquí, ho veiem clarament. Jaume i Joan volien ser els primers, seure a la dreta i a l'esquerra de Jesús, i els altres apòstols se'n van indignar. Quan els altres deu ho sentiren es van indignar contra Jaume i Joan (Mc 10, 41), i Jesús els cridà i els digué: Qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots (Mc 10,44). De fet, com deia el professor que vaig tenir de Sagrada Escriptura, era una indirecta contra Pere.

Un dels nostres mals, i dels homes, en general, és que sempre volem tenir raó i ser els primers. Jesús els contesta que han de beure la copa que ell beurà, es a dir, agafar la creu i fer-se esclaus de tots.

Una tradició, no molt documentada, ens parla que l'apòstol Jaume va predicar a Espanya. El poc temps que va viure després de la mort de Jesús no la fa creïble. Aquesta tradició, del segle sisè, ve de sant Isidor de Sevilla, que en parla en el llibre de la vida i la mort dels sants (De vita et obitu sanctorum, 7,1).

Una altra, de molt més documentada, del segle IX, és que el sepulcre de sant Jaume es troba a Santiago de Compostel·la. El que no és pot negar és que, a partir de l'Edat Mitjana, milers i milers de pelegrins han visitat el seu sepulcre i han abraçat la imatge de sant Jaume per demanar-li la seva ajuda i protecció. Per això es representa sant Jaume com un pelegrí amb el bastó a la mà.

Les nostres arrels són cristianes. Els nostres pares posaren una anella més a la cadena de la fe. Que la nostra no hi falti, i sapiguem transmetre-la, perquè estem enamorats de Jesucrist, tenint en compte que no n’hi ha prou que les arrels siguin bones, perquè l’arbre doni fruit, sinó que cal atendre’l i regar-lo sovint.

El dia d'avui, demanem a l'apòstol que beneeixi Espanya, patró seu, i també dels farmacèutics i droguers, i que tots nosaltres seguim Jesús com ell el va seguir i donem la nostra vida com ell la va donar.

Que tingueu un bon dia de sant Jaume.