Festivitat de l'apòstol sant Jaume.

1. Explicació de l'evangeli

2. Espanya i l'Apòstol Sant Jaume

JESÚS HA VINGUT A SERVIR

CONTEXT DE LA PETICIÓ DE JOAN I JAUME

Jesús i els apòstols es dirigeixen cap a Jerusalem i Jesús els diu el que li espera a Jerusalem: que l’agafaran i el mataran, i afegeix que no acabarà la seva missió en la mort, sinó en la resurrecció. Que la seva mort no és un fracàs, sinó un triomf.

Podem dividir l’evangeli d’avui en tres parts:

-La maniobra dels dos deixebles, Joan i Jaume.

-Reacció dels altres deixebles.

-La gran lliçó que dóna Jesús

PETICIÓ QUE LA MARE I ELS SEUS DOS FILLS FAN A JESÚS

Sembla estrany que en aquell mateix moment que Jesús acaba de parlar de la seva passió i mort se li atansessin els dos deixebles i la mare per demanar un gran privilegi. Afegeixo la mare, perquè en l’evangeli de sant Mateu es diu: Llavors, la mare dels fills del Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició (Mt, 20,20). Sant Marc parla solament dels dos deixebles que :Anaren a trobar Jesús i li digueren: " Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanem". Jesús els preguntà: "Què voleu que faci? Ells li digueren: "Concediu-nos que el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostre dreta i l’altre a la vostra esquerra" (Mc 10,35-36).

Personalment m’inclino a pensar que va ser la mare, instigada pels seus fills, que li va fer aquesta petició. Les mares sempre volen el millor per als seus fills. Potser que la fes sense pensar gaire en la reacció dels altres deixebles, ni que Jesús ho podria prendre malament. Crec que la mare obrava de bona fe.

Jesús els contesta: " No sabeu el que demaneu, podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats en el baptisme que jo seré batejat? Ells li digueren: Sí, podem (Mc 10,38). Jesús era molt diplomàtic, en el bon sentit de la paraula. No s’enfada, no els renya, els diu que poden beure el calze que ell beurà, però que això de seure a la dreta i a la esquerra no depèn d’Ell sinó del seu Pare. Què ben respost i amb quina elegància! Tan de bo  nosaltres sabéssim respondre sempre d’una manera semblant.

REACCIÓ DELS ALTRES DEIXEBLES DAVANT D’AQUESTA PETICIÓ

La reacció dels deixebles és molt diferent de la de Jesús. Ells es varen indignar contra Jaume i Joan. Segurament que els altres deixebles, els deu, entre ells Pere i Judes, també volien ser els primers. El professor de Sagrada Escriptura ens deia que aquesta petició anava principalment contra Pere.

A tothom ens agrada ocupar els primers llocs i ser els primers . Aquesta mentalitat de voler ser sempre el primer és causa de moltes baralles i divisions en tots els ambients, fins hi tot dins de les mateixes famílies.

LA GRAN LLIÇÓ QUE ENS DÓNA JESÚS

Jesús aprofita l’ocasió per ensenyar-nos una nova manera de ser grans. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, ha de ser esclau de tots, com el Fill de l’Home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes (Mc 10,43-45).

Dos estils trobem en la gent dels nostres dies, segons Jesús. La dels governants i grans personatges, i la que ensenya Jesús, tenint present sempre que hi ha moltes excepcions. L’un es caracteritza per les ànsies de poder, la tendència a sotmetre els súbdits, i l’altre per l’afany de servei. Hi ha notables que serveixen servicialment, i deixebles de Jesús que no posen la vida al servei del altres.

L’equilibri entre autoritat, servei i creu és bastant difícil. El podem sintetitzar en aquestes paraules: El servei de la comunitat no està en el fet de portar la creu. L’autoritat porta realment la creu en quant que serveix.. El servei és la seva manera de portar la creu, i no al revés

Tota la vida de Jesús és un servei al Pare i als homes. Quan Jesús es quedà al temple de Jerusalem, i els seus pares, Josep i Maria, el trobaren i li preguntaren per què ho havia fet, la resposta va ser: No sabíeu que en les coses del meu Pare jo hi haig d’estar (Lc 2,49).

El gran exemple de Jesús, el veiem quan el contemplem agenollat davant de Pere, Joan, Judes i els altres apòstols rentant-los els peus: Us he donat exemple perquè, tal com jo he fet, ho feu vosaltres (Jn 13,15).

Un exemple de servei, el trobem en les paraules de Maria a l’àngel: Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules (Lc 1,38). L’esclava és la que serveix el seu senyor.

Tots els sants han sintonitzat en aquesta línia de servei.

El beat papa Joan XXIII, en el seu diari, escriu:

- L’Esperit Sant m’ha elegit. Es veu que vol treballar tot sol.

- De vegades, em sembla que sóc un sac buit. Que l’Esperit Sant l’omple inesperadament de la seva força.

- Ser important o no ser-ho, en la jerarquia, m’és indiferent. I això em dóna molta pau.

- Quan algú ha sabut trepitjar l’orgull i ha posat l’amor sota els seus peus, llavors és capaç d’acceptar el que el Senyor li demana i queda en pau per sempre.

- El soroll que hi ha entorn meu ni tan sols em toca.

Pregària.

Senyor, com Jaume i Joan, moltes vegades, desitjo privilegis, riqueses, honors, pensant que em faran feliç, però el camí que Vós ensenyeu és el camí de beure el calze que Vos vàreu beure i posar a la pràctica el precepte de l’amor: Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat.

Sant Jaume i espanya

Espanya durant segles expressa el seu agraïment per la protecció de l’Apòstol en la defensa de la fe i de la independència de la pàtria i pel seu ajut en l’acció missionera per propagar el missatge de Jesús a tot arreu del món i especialment a l’Amèrica del Sud.

la seva Imatge. iconografia

Jaume és representat com a pelegrí amb un bastó a la mà i  amb l’evangeli.

A SARAGOSSSA

El llibre dels fets dels Apòstols ens explica: que el rei Herodes  decidí fer mal a alguns membres de l’Església i féu decapitar  Jaume, germà de Joan (Ac 12,1-3).

Una tradició ben arrelada, que es remunta a sant Isidor de Sevilla, parla que Jaume va venir a Espanya abans de morir per predicar l’evangeli de Jesucrist.

Els seus habitants no acceptaven molt el seu missatge i Jaume estava desanimats i la verge Maria des de el cel  veient-ho se li va aparèixer amb carn mortal a Saragossa, a la ribera de l’Ebre.

La gran basílica del Pilar commemora aquest fet i moltes són les persones que visiten la petita imatge de la verge del Pilar, que allí es venera.

La devoció a l’Apòstol

La devoció i veneració de l’Apòstol consta abans del descobriment del seu sepulcre en l’himne, “ O Dei verbum patris”, escrit  l’any 783 i en algunes esglésies de Galícia.

El fet de l’evangelització de l’Apòstol a Espanya  consta també en el Breviarium Apostolorum del segle VII.

A SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

El cos de l’apòstol sant Jaume va ser portat a l’Espanya i descansa a Santiago de Compostel·la, en aquella magnífica catedral gòtica i es venerat per una gran multitud de pelegrins de tot el món

Segons el Codex Calixtinus, de segle XII, i la llegenda Aurea  del segle XIII, diuen els deixebles del sant que van transportar el cos de l’apòstol  a Galícia i el van dipositar prop de  ciutat romana Iris Flàvia.

Des del segle IX  l’Apòstol sant Jaume era invocat com a protector de la fe cristiana i per  defensar-se  dels moros. A l’edat mitjana, va començar el gran pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que es pot comparar amb el que tenia Jerusalem i Roma.

Actualment també és un centre de pelegrinatge, especialment en l’any Jacobeu, i en aquest any, venen pelegrins de tot el món a venerar les relíquies de l’Apòstol.

El Papa Joan Pau II va convocar un gran pelegrinatge, especialment per a joves, l’any 1982,  i en la seva estada va recordant que a Santiago de Compostel·la va néixer Europa i allí té les seves arrels.

Molts són els sants, com Francesc d’Asís, personatges importats com Carlomagne i reis que han visitat el sepulcre del sant, demanant la seva protecció.

Moltes són les ciutats que porten el seu nom, a més a més de Santiago de Compostel·la, el de Cuba, Xile, i altres.

Que tingueu un bon diumenge.