DIUMENGE TERCER D'ADVENT - CICLE B
 

Aquest diumenge tercer d'Advent és diu "el diumenge de l'alegria", perquè el Senyor és a prop, tot recordant les paraules de sant Pau en la segona lectura.

Una de les coses boniques de la vida és parlar de l'alegria, sentir alegria i portar alegria.

Molts són els motius que té l'home per sentir i portar alegria als altres.

L'home sent alegria quan té salut, quan ha tingut un èxit en la seva vida. Un estudiant està satisfet si ha obtingut excel·lent. Quan hom se sent estimat. La mare que el dia de la mare rep una prova d'afecte dels seus fills sent alegria.

L'home se sent alegre després d'una festa o d'un bon dinar.

L'home se sent content i alegre quan té diners. En aquests dies, els que trauran la loteria se sentiran alegres.

Altres se senten alegres quan guanya el Barça.

Hi ha moltes maneres de sentir alegria.

Però, avui, jo no us voldria parlar d'aquestes alegries, sinó de l'alegria de què ens parla sant Pau en la segona lectura, que hem acabat de llegir. Viviu sempre alegres, pregueu contínuament. Doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist (1Te 5,16-18). Sant Pau és a la presó, i sembla que hauria de parlar de tristesa, però no, parla de l'alegria i ens exhorta a estar sempre alegres en el Senyor. I la raó fonamental d' aquesta alegria és que Déu ens estima. La prova de l'estimació de Déu, la tenim a la cova de Betlem. En l'Infant Jesús, recolzat en una menjadora. Es l'alegria que Déu s'ha fet present en la nostra vida.

Però no n'hi ha prou de saber que Déu ens estima, sinó que també és molt important sentir-se estimat per Déu. Déu m'estima a mi particularment. Déu ha donat la seva vida per mi.

L'alegria envaeix les pàgines de la Bíblia, especialment en el Nou Testament.

Desperta alegria el naixement de Jesús (Lc 2,10. Les seves paràboles, els seus miracles, la seva transfiguració, la seva resurrecció (Lc 24,41). Maria, plena de l'Esperit Sant, s'exalta amb el seu Déu (Lc 1,47); els pastors glorifiquen Déu; els mags tenen una alegria immensa (Lc 2,10); Zaqueu rep el Senyor a casa seva amb alegria (Lc 19,6); els setanta-dos deixebles tornen amb molta alegria després de la seva missió.

El salmista diu: El cel se n'alegra, la terra ho celebra...en veure que ve el Senyor a judicar la terra (Sl 96,11-13).

Jesucrist és el fonament de la nostra alegria cristiana. Si no hem descobert això, no hem entès res del nostre cristianisme.

Chesterton deia que el gran secret del cristià és l'alegria.

Permeteu-me que us digui que hi ha tres maneres per aconseguir aquesta alegria que ve de Déu.

Quan ens comuniquem amb Déu, en la nostra oració personal. Si hem fet una bona estona d'oració i ens hem comunicat amb el Pare que està en el cel. Sortirem de l'oració amb una alegria i pau interior que no ens pot proporcionar cap més criatura.

El goig i l'alegria espiritual que podem sentir d'anar cada diumenge a la casa de Déu per celebrar el dia del Senyor i trobar-nos-hi amb els nostres germans que tenen la mateixa fe que nosaltres,

Quan ens posem en les mans de Déu. El cristià que creu en la providència i es posa en les mans del Senyor, en les mateixes penes sent l'alegria de saber que aquella és la voluntat del Déu i que el Senyor li dóna forces per tirar endavant.

I la tercera, quan reconeix les seves faltes i en demana perdó. Quina pau i alegria interior sent hom quan s'ha confessat. Jesús ens recorda que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se (Lc 5,7).

Però per a un cristià no n'hi ha prou de sentir aquesta alegria personal, sinó que ha de portar aquesta alegria als altres, com els setanta-dos que van tornar (Lc 10,17) després de la seva missió.

La persona que estima porta alegria als altres.

Si tens dues túniques, com ens diu sant Joan, i en dones una al teu germà, ara diríem, si tens dues cases, dos cotxes, dos televisions, dos rellotges, dues sabates etc. i en dones unes al teu germà, sentiràs alegria. Sant Pau escriu: Que cadascú doni allò que ha decidit , no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria (2Co 9,7), i el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria (Rm 12,8).

Si t'esforces a tenir bon caràcter, i no fer la cara d'enfadat sempre, com algunes persones fan, si ets saps guardar les teves penes per a tu i no ser profetes de calamitats, etc, sentiràs l'alegria d'ésser un cristià autèntic. Així podríem fer una llista immensa , però ja n'hi ha prou.

Preparem el Nadal, sentim-nos estimats de Déu i essent portadors de l'alegria als altres.

En aquest diumenge d'Advent, l'evangeli ens diu que, com Joan el Baptista, hem de preparar els camins del Senyor.

Acabo amb aquestes paraules de sant Pau a la comunitat de Roma: Que el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant (Rm 15,13). L'alegria i el goig són un fruit de l'Esperit Sant.

VOLEU QUE US PREPAREM EL CAMÍ.

Jesús,
no teniu necessitats dels homes,
per fer arribar la Bona Nova,
als homes i dones de bona voluntat.
Tal com vau fer amb Joan Baptista,
ara compteu amb mi
i em demaneu que
en la vida i en la paraula
faci conèixer la vostra existència.
Sou el Salvador de l'home
que pot curar els cors adolorits
i alliberar els captius del mal.
La vostra presència
porta pau i alegria al cor
perquè ens fa experimentar l'amor de Déu
i ens impulsa a ser fidels.
Us agraeixo la vostra bondat:
compteu amb mi.

Josep Codina