Cicle B DIUMENGE 10 DE L’ANY

INTRODUCCIÓ

Les festes s'han acabat amb la Pasqua, l’Ascensió, la Pentecosta, la Trinitat, i Corpus. I tornem als diumenges ordinaris de l'any, que acabaran per l’Advent i també acabarà el cicle B, per començar el cicle C, doncs la litúrgia del diumenges està dividida en tres cicles, o tres anys, indicats en A,B,C.

La mirada de la gent senzilla.

La mirada dels familiars de Jesús.

La mirada dels mestres de la Llei

L' evangeli ens presenta tres mirades ben diferents dels grups de persones, que estaven escoltant Jesús quan entrà a casa amb el deixebles.(Mc 3,20)

La gent senzilla, de bon cor, que seguien Jesús amb sinceritat i sense prejudicis trobaven que ho fèieu tot bé. L’evangelista sant Mateu escriu que la gent quedava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. ( Mt 7,28,29)

Els seus familiars que en veure que tanta gent estava a l'entorn de Jesús, escoltant-lo i que ni tan sols el deixaven menjar, anaren per endur-se’l, perquè deien que havia perdut el seny (Mc 3,21). Més d'una vegada he sentit aquesta exclamació d'una mare: el meu fill treballa tant que es tornarà boig. Els familiars de Jesús el volien posar a ratlla, perquè pensava massa en els altres i no us reservava un temps suficient per a ell mateix.

Finalment la mirada del grup religiós dirigent que el volien desprestigiar, dient que estava posseït del dimoni. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beel-Zebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús es defensa dient:¿ com pot ser que Satanàs vulgui treure Satanàs? (Mc 3,23).

Jesús, veiem que us deien de tot, posseït del dimoni, que menjàveu amb els pecadors, que bevíeu vi, que éreu golut i altres coses. Penso que el deixeble no pot ser menys que el mestre com Vós dèieu: El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si el cap de casa l’han tractat de Beel-Zebul, molt més hi tractaran els altres de la casa. (Mt 10, 24, 25).

No es d’estranyar que es critiqui el sant pare, els bisbes,, els sacerdots i les persones que van a missa, perquè l’home és bo però està inclinat cap al mal. El salmista diu que hem estat engendrats en pecat : Tu saps que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador.(Sl 50,7) Si veus un lladre te’n vas amb ell, si veus adúlters t’hi ajuntes, obres els llavis per dir mal i la teva llengua calumnia. (Sl 49,16-19). La primera lectura de la missa d’avui ens parla del pecat dels nostres primers pares. (Gn 3,9-15)

Després d'aquesta introducció la idea que vull ressaltar en aquest diumenge és que existeix el mal i el Crist era contradit i calumniat i ara també és contradit i calumniat i que la nostra postura de seguidors de Jesús ha de ser una postura de lluita contra el mal i en defensa de Jesús.

El mal i el pecat existeixen des de el començament. El gènesis ens ha explicat d'una manera popular, amb un diàleg molt viu, com els nostres primers pares pecaren i el càstig que Déu els donà. Una primera caiguda que és símbol del que ha estat i continua essent la història de la humanitat. Només cal veure els mitjans de comunicació per assabentant-se de quines notícies ens ofereix la nostra història.

No fa molt que vaig veure una exposició sobre Hiroshima, on es palpa les destrosses i les víctimes que va fer la primera bomba atòmica. Horroritzeu-vos, 140.000 homes, dones, nens, nenes ,joves i vells van morir en un instant.

Dins de nosaltres mateixos experimentem el mal, per exemple, els mals pensaments, el no poder perdonar, el tenir enveja etc. i no cal dir al nostre voltant, a l'Església, a la societat, a la família. On hi ha l'home hi ha el mal. És una experiència que tenim tots: petits i grans, religiosos i laics. La tendència de l'home és donar la culpa a l'altre. En la primera lectura veiem que l'home, Adam, la dóna a la dona; Eva, la dóna a la serp i el mateix fem nosaltres moltes vegades, sense reconèixer que tots som dèbils i cal que ens donem cops al pit dient el " mea culpa "

En el món hi ha molta malícia i molta crítica. Abans d’afirmar una cosa d’alguna persona n’hem d’estar segurs i més si és d’una persona revestida d’autoritat. Si és veritat cal tenir molta caritat

Al fet de l'existència del mal correspon una actitud per part dels seguidors de Jesús: la lluita contra el mal.

Als cristians, seguidors de Crist, se'ns convida a mantenir una actitud de lluita. Davant del mal no podem està apàtics, indiferents o desanimats. Actualment jo diria davant de l'avortament i les parelles de fet. En la Vetlla pasqual l'Església ens recorda les promeses del baptisme . la renúncia al pecat i la fe en Déu i en Crist.

Finalment una idea molt bonica treta de les últimes paraules de l’evangeli: Jesús pregunta. ¿ Qui són la meva mare i els meus parents? Llavors, mirant als qui seien tot el voltant, diu: Aquest són la meva mare i els meus familiars: tot el qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare. ( Mc 3-35 ) Els cristians, com que som la nova família de Jesús, som la seva mare, els seus germans i germanes, si ens esforcem en complir la voluntat de Déu. El baptisme ens fa fills de Déu i hereus del cel.

La celebració eucarística, que estem realitzant, és l'aliment per aquesta lluita i vèncer el mal..

- comencem en l'acte penitencial,

- a les lectures, la paraula de Déu ens ajuda a discernir on és el camí del bé i on el del mal,

- al parenostre demanem a Déu : no ens deixis caure en la temptació ans deslliura'ns de tot mal "

- i som convidats a combregar amb Crist, qui lleva el pecat del món "

Jesús, a Vós no us preocupava el que deien la gent, perquè solament buscàveu fer el bé i la voluntat del vostre Pare. Feu que jo sigui semblant a Vós, i que sàpiga lluitar contra el mal que hi ha dins en el meu cor i la societat.

Que passeu un bon diumenge