CICLE B. DIUMENGE ONZÈ DE L’ANY
(Sols text, per imprimir)

QUÈ ENTENEM PER REGNE DE DÉU

Comencem aclarint què entenem per regne de Déu.

Per mi el regne de Déu és el missatge de Jesús, que comença aquí la terra i acabarà quan tindrem la visió beatífica al cel.

En altres paraules. El regne de Déu és mirar la persona venerable de Jesús, imitar les seva manera de ser i posar a la pràctica el que ens diu en les seves paraules.

El regne de Déu és el projecte de vida de Déu pels homes i dones en aquest món: germanor, llibertat, justícia, pau, felicitat, joia, amor etc.

JESÚS ÉS EL SEMBRADOR

Jesús era un home del terrós. La seva vida havia crescut a Natzaret i moltes vegades havia contemplat com els sembradors sembraven, com la llavor passava un temps sota terra i com començava a créixer, primer l'espiga, després el gra i finalment la recol·lecta. Jesús havia observat l'esperança del llaurador que sembra, la força de la llavor i el goig de la sega. L’evangeli ens diu. Jesús deia a la gent: En el regne de Déu passa com quan un home sembra un gra a la terra. De nit o de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra tota sola, produeix primer els brins, després les espigues, finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribar el temps de la sega. (Mc 4,26-29)

Jesús va sembrar, i la seva paraula ha donat molt de fruit. Molts són els cristians que estimem Jesús i moltes són les persones que han donat la vida per estendre el regne de Déu. !Quan missioners han deixat la pàtria i han anat a terres llunyanes per estendre el regne de Déu!. Recordeu a sant Francesc Xavier, que va anar al Japó i volia anar a la Xina.

L'obra de Jesús mirada de prop i reconstruïda en el temps, va ser una petita llavor colgada, que la tempesta al final de la seva vida volia anul·lar i destruir completament. Els deixebles d’Emmaús diuen al caminant que se’ls va acostar, que era Jesús : Els nostres grans sacerdots i altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. (Lc 24,20-21) Noteu la paraula"esperàvem", ja no esperen.

Humanament parlant Jesús tenia motius sobrats per morir sentint-se fracassat i inútil. Però Jesús sabia que la seva mort seria com la llavor colgada i que ressuscitaria i que el seu regnat no hauria fi i tenia fe en altres llavors que som nosaltres que brotarien i que donarien testimoni del regne de Déu.

El punt central de la paràbola és que el llaurador està dormint i d'una manera misteriosa la llavor comença a germinar i va creixent sense que ell sàpiga exactament la manera que és produeix.

ELS CRISTIANS HEM DE SER TAMBÈ SEMBRADORS

Jo voldria remarcar que és Déu el que dóna l'increment. Nosaltres podem ser instruments de Déu, però la força ve de Déu.

Jesús és el sembrador i nosaltres també som els sembradors de la bona nova, que ens ha portat Jesucrist. Cadascú on Déu l'ha posat. La planta dóna flor on Déu la fa créixer. En la família, en el temple, en el veïnatge, en el treball etc. Som els continuadors de l'obra de Crist. Aquesta és la nostra gran missió.

El sembrador pot ser bo, la llavor també pot ser bona, però recordem aquelles paraules de sant Pau: Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu que fa créixer.(1 Cor,3,7)

Molts de nosaltres voldríem veure el fruit del nostre treball i ens falta la paciència que té el llaurador. Moltes vegades he pensat en la meva vida sacerdotal, que tantes primeres comunions que he donat, tantes parelles que he casat, tants sermons que he fet i ¿quina és la realitat?.

També és veritat que alguna vegada m'han dit que unes paraules meves, en un sermó o en una xerrada, els havia ajudat a canviar de vida.

Anècdota

Quan vaig cantar missa vaig trobar un sacerdot en el tren, que llavors deuria tenir la meva edat d'ara i jo estava molt il·lusionat i em va dir: Mira, noi, el món l'hem trobat malament i els deixarem pitjor. Jo vaig pensar que era un sacerdot molt pessimista, però davant de com està la família, parelles de fet, divorcis, separacions, mal viure, guerres que no s’acaben, drogues i que moltes persones viuen apartades de Déu, de vegades, penso que tenia raó

També m'he trobat molts pares que m'han preguntat.¿ per què ha servit tota l'educació cristiana que hem donat als nostres fills, si ara no s'acosten al temple.?

Als pares que estan tristos perquè els seus fills no segueixen el camí que els ensenyaren els dic amb tot el cor. Reseu, reseu, perquè els camins de Déu són inescrutables, com és inescrutable el creixement de la llavor que els heu sembrat.

S'explica de santa Teresa de l'Infant Jesús que tenia una amiga que anava pel mal camí i va demanar a la seva superiora poder escriure-li un carta, la superiora, dona de fe, li va contestar dient que no ho fes, sinó que resés molt per ella ,ja que l' Esperit Sant té més força que una carta.

LA LLAVOR HA DE CRÈIXER

No n'hi ha prou en plantar la llavor. Aquesta ha de créixer, com el gra de mostassa que es transforma en un arbre frondós. Jesús també deia: ¿ A què compararem el regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar ? És com quan sembren un gra de mostassa que és la més petita de totes les llavors de la terra.; però un cop sembrada va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. (Mc 4,30-32)

Tots nosaltres portem dins nostre, la llavor de la fe, de l'esperança i de la caritat sembrada en el nostre baptisme. Durant la nostra vida, aquesta llavor s'ha de transformar en un arbre frondós, perquè com ha dit sant Pau en la segona lectura, tots hem de presentar-nos davant del tribunal de Crist per rebre el premi de les nostres bones obres. Perquè nosaltres hem de comparèixer davant del tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrar vivint en el cos. (2Cor 5,10)

Cristians que m'escolteu. Reviseu la vostra vida espiritual, Examineu el que heu fet cada dia, l'examen de consciència no el deixeu, i passeu pel món fent el bé, perquè la llavor plantada en els vostres cors, és transformi en arbre frondós.

Jesucrist ens diu que el gra de mostassa, que és una llavor molt petita, és transforma i que els ocells del cel, que ningú els controla, ni els força es poden ajocar i acollir a la seva ombra, així mateix hem de presentar la nostra vida cristiana i les nostres comunitats, perquè siguin acollidores , obertes i que moltes persones s'hi acullin i es trobin bé.

Hem d’esforçar-nos perquè les nostres comunitats cristianes siguin vertaderament obertes i acollidores i això depèn de tots nosaltres

Que passeu un bon diumenge.