Cicle B. DIUMENGE DOTZÈ DE L’ANY

L'evangeli que acabem de llegir ens ha explicat el miracle que Jesús va fer en el mar de Galilea, fent canviar la tempesta en una calma admirable.

Voldria jo que féssim una mica de composició de lloc i ens imaginéssim a Pere explicant aquest miracle a la primera comunitat.

La primera comunitat sabia molt bé que Pere era un gran pescador i un dia els explicà que el Senyor els va dir : passem a l'altra banda del mar.

Un dia cap al tard, Jesús diu als deixebles: passem a l’altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. (Mc 4,35-36)

Pere pensava que feia molt bona mar i que no hi havia cap perill.

Ell començà l’explicació dient que el Senyor tenia son i que és va quedar adormit, confiant en la destresa d’ell, però de sobte, es va girar una gran tempesta i malgrat els esforços dels apòstols, l'aigua entrava a la barca.

Diu l’evangeli. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a la popa dormint, en el cap reclinat en un coixí. (Mc4,38)

Pere i els apòstols varen començar a tenir por. Sabien molt bé que era una mar abarrotada i el perill que corrien. Tenien por de veritat. Jesús dormia i no el volien despertar, però va arribar un moment que ells el criden i li diuen: Mestre, ¿ no veieu que ens enfonsem?

Jesús es desvetllà renyà al vent i digué a l’aigua: calla i estigues quieta. El vent amainà i seguí un gran bonança. (Mc 4, 39-41)

Pere els explicaria que van quedat admirats com el vent i la mar el van obeir. Ell sabia molt bé, que el vent i la mar no obeeixen mai, sinó que fan el seu fet i que l'home no els pot dominar. !Gran admiració! Els devia explicar, també, que llavors una vegada més van entreveure la divinitat de Jesús, perquè com ens ha dit la primera lectura és Déu, el qui posa els límits de la mar i és el Senyor del cel i de la terra.

Una de les manifestacions del poder del Crist, que ha rebut del Pare, és el domini sobre les forces de la naturalesa. El domini de la mar i del vent, en concret, és una conseqüència del poder de Jesús. Aquest acte serveix per expressar el domini de Jesús sobre tota la creació.

Pere continuaria explicant la reacció de Jesús. Ell els preguntà: ¿ Per què sou tan porucs? (Mc 4,40). Aquesta és la primera reacció de Jesús.

Pere explicaria el per què tenien por. Perquè estàvem a punt d'ofegar-nos. Ell i els apòstols, mestres en la mar, sabien molt bé el perill que corrien, però Jesús, també, sabia que Ell estava al seu costat i que no havia motiu de tenir por.

La segona reacció de Jesús va ésser la seva poca fe.¿ Encara no teniu fe? (Mc 4,40)

Ell confessava que encara tenien poca fe en el Senyor, per això Jesús els renyà.

L’evangelista acaba dient: Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a altre ¿ Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? (Mc4,41)

Segurament que Pere va explicar moltes vegades aquest miracle de Jesús i volia transmetre, principalment dues coses , que jo avui també us voldria transmetre.

-1. Jesús, encara que sembla que dorm, no està dormint.

-2. Que la nostra fe sigui tan forta, que no ens pugui dir que som homes i dones de poca fe.

Nosaltres de vegades, en la nostra vida hem trucat i el Senyor no ha respost i ens hem enfadat, hem pensat que estava dormint, o que no ens volia escoltar. Jesús mai no dorm i sempre ens escolta.

Anècdota.

Recordo que una noia em va dir que havia perdut la fe i deixat d’anar a missa perquè el seu pare havia mort molt jove, malgrat que ella havia demanat al Senyor que li conservés la vida i el Senyor no la va escoltar

No podem demanar al Senyor que resolgui tots els nostres problemes. Quan tinguem algun problema, que tots en tenim, sapiguem acostar-nos al Senyor i dir-li que no dormi, que ens escolti, però sempre en la confiança que el Senyor ens estima i que té cura de les coses creades i sempre hem d’acabar dient: facis la vostra voluntat, Senyor.

Demanem al Senyor que mai ens pugui dir homes de poca fe. ¿No sabem que Ell sempre està al vostre costat per ajudar-nos i donar-nos la mà?.

El Senyor sempre ens ajuda en les grans dificultats com va ajudar als deixebles en aquella tempesta.

San Pere va escriure: Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres .(1Pe 5,7)

Voldria per acabar dir-vos unes paraules del gran periodista , que ha mort fa poc, el Pare Martín Descalzo. Té escrita la vida de Jesús, d’una manera moderna, molt piadosa i fàcil de llegir, .en el nom de " Vida y misterio de Jesús de Nazaret".

Durant set anys, dies sí dies no, tenia d'anar a fer diàlisi, Ell deia que els seus dies eren com un taulell d'escacs, que hi ha blanques i negres, dies bons i dies dolents i que el més gran do, que Déu li havia fet era aquella malaltia.

Quan vaig sentir això vaig pensar que aquell home era molt valent, però després he pensat que sí que era valent, però que aquesta valentia era perquè era un home de fe i el Senyor estava al seu costat.

Res més, que passeu un bon diumenge.