Comença l’evangeli dient: Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac. Molta gent es reuní al seu voltant i es quedà vora de l’aigua. (Mc 5,21) Veiem Jesús rodejat de molta gent quan se li presenta el cap de la Sinagoga, anomenat Jaire, tot desesperat i afligit, perquè la seva filleta, de dotze anys se li està morint. Ell ha sentit parlar de Jesús i pensa que Ell la pot curar.

Així que el veu se li llença als peus, i suplicant-lo amb tota l’ànima li diu. "La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori" ( Mc 5,23) Jaire era un home important a Cafarnaüm com a cap de la Sinagoga i davant de tothom es llença als peus de Jesús, amb fe i esperança, confiant que Jesús l’escolti i curi la seva filleta.

Voldria remarcar les paraules: "se li llençà als peus" La seva actitud és una manifestació externa del gran respecte que tenia vers Jesús i de l’amor a la seva filleta. Que també nosaltres, alguna vegada, sapiguem llençar-nos als peus de Jesús.

Jesús l’escolta i deixant de predicar, se n’anà amb ell i el seguia molta gent. (Mc5,24) El pare, ple de confiança estava al costat de Jesús i esperançat, quan una dona els interromp, era una dona que estava malalta, patia hemorràgies, i pensava que si podia tocar el mantell de Jesús quedaria guarida. Veia Jesús com un home i creia que podia fer el que els metges no havien pogut fer. S’havia gastat tota la seva fortuna en metges. Havia consultat molts metges. que l’havien fet sofrir molt. I s’hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor.( Mc 5,26) Ella toca Jesús i Ell la cura. Jesús alaba la fe d’aquella dona.

Estant així les coses arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen:" La teva filla es morta. ¿ Què en trauràs d’amoïnar el mestre? (Mc 5,35) Era una mala notícia. No hi ha res a fer, deixa d’amoïnar el mestre i vine corrent a casa. Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: " Tinguis fe i no tinguis por" (Mc 5,36) Ell sabia molt bé que tenia poder de ressuscitar a aquella noieta de dotze anys. Per això li demana que tingui fe i que no tingui por. Ell digué: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. (Jn14,6)

Quan a casa nostra hi ha un difunt es guarda un rigorós silenci i tothom dóna el condol a la família amb una cara de circumstàncies, molt diferent com ens descriu l’evangeli sant Marc en l’evangeli d’avui. Quan arriben a casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: "¿ Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no es morta sinó que dorm" Ell se’n reien (Mc 5,39).

Les ploraneres mercenàries, que volien guanyar-se uns diners, ploraven i cridaven com si tinguessin el cor desfet amb molts de crits i els flautistes tocaven la flauta fent escoltar aires tristos i lúgubres.

Jesús tot seré fa entrar a l’habitació de la nena els tres deixebles preferits, Pere, Jaume, Joan i els seus pares i amb tota delicadesa dóna la mà i li diu:" Talita cum, que vol dir. " Noia aixeca’t". (Mc 5,41) Aquestes paraules són aramees, la llengua familiars de tots ells, que l’evangelista ha guardat i és una paraula afectuosa, com dient, bonica aixeca’t. Alguns la tradueixen com nineta aixeca’t.

Mireu la delicadesa de Jesús. Li dóna la mà, presenta la nena als seus pares i els diu que li donin de menjar. La nena va ser obedient a la veu de Jesús, per això va tornar a la vida. A l’instant, la noia que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. (Mc 5,42)

Penseu en l’alegria dels pares, quan aquella nena, tornada a la vida per la paraula de Jesús els abraçaria, els besaria, i ells li prepararien una bona menjada. No deixeu de remarcar l’alegria de Jesús, que és portador d’alegria pels qui creuen en ell i l’admiració dels tres apòstols i els comentaris de tot el poble.

Els pares van donar la vida a aquella nena, Jesús li torna la vida per uns anys i la vida eterna per a sempre. Els pares ens donen la vida que ve de Déu i Déu aquesta vida la fa eterna.

Hem vingut al món, per estar-hi una temporada, més llarga o més curta, i després fruir eternament de la visió beatífica al cel. Aquesta és la nostra fe, que és la font de la vida i la nostra resposta al projecte de Déu.

Demanem que el Senyor ens doni la gran fe de l’Hemorroïsa, especialment quan anem a combregar, que mengem i bevem el cos i la sang de Jesús.

Quan tinguem una necessitat sapiguem acudir a Jesús com ho va fer Jaire.

Que la idea de la mort, ens faci pensar en la resurrecció i la vida eterna, ja que per això hem vingut al món.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana, Fins diumenge, si Déu vol.