DÉU VEU EL NOSTRE INTERIOR
El dia d'avui, que molts ja hem tornat de vacances, hauríem de donar gràcies a Déu per aquest lleure que hem gaudit, ja que moltes vegades, demanem coses al Senyor i ens oblidem de donar-ne gràcies. També hauríem de pensar el què podem fer per a la nostra Comunitat i per als nostres germans en aquest curs que comença.INTRODUCCIÓ.
Els fariseus eren persones piadoses i observants, però tenien un defecte greu. Donaven més valor als actes externs que a la intenció amb què es feien.
El cor, segons la sagrada Escriptura, és el més profund del nostre ésser, allà on prenem les decisions més personals i responsables que marquen l’orientació de la nostra vida.
Segons sigui el nostre cor, els nostres actes seran positius, donaran fruit, o seran estèrils i fins i tot dolents.
Per millorar-nos a nosaltres mateixos i per millorar el món només hi ha un camí: renovar el nostre cor i el de les persones que ens envolten.
REFLECCIÓ SOBRE L’EVANGELI D’AVUI
Després d'aquesta introducció, passem a fer un petit comentari de la paraula de Déu que, suara, hem escoltat.
La vida de Jesús no va ser fàcil. El qui diu la veritat, moltes vegades, és contradit.Els fariseus tiren en cara a Jesús que el seus deixebles mengen sense rentar-se les mans, el que vol dir que tenien les mans impures i no seguien la tradició. Les mans impures feien impur el menjar i el menjar a l’home.
Jesús aprofita aquesta ocasió per dir clarament que res que entra de l'exterior és impur. Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia "Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home el pot contaminar" ( Mc 7,14-15).
Déu no s'acontenta en la façana, o en el rebedor, entra a donar una ullada a l'interior de la casa. No és fia de la bona cara que fas, sinó que penetra en el teu cor i en dóna una mirada. Jesús es refereix al cor, com la font del nostre obrar.
Els cristians mengem de tot, perquè Jesús ho diu clarament. En canvi el musulmans, per exemple, no mengen porc, els hindús no mengen carn de vaca, els testimonis de Jehovà no mengen sang. Jesús declara obertament que no hi ha res impur.
Preguntaren uns cristians de Corint a sant Pau, si podien menjar carn de les víctimes ofertes als déus i la seva resposta va ser : Si un que no és creient us invita i vosaltres accepteu la invitació, mengeu de tot el que us ofereixi, sense preguntar res per escrúpols de consciència. Però si algú us diu: " això és carn sacrificada en un temple pagà", no en mengeu per consideració al qui us ho ha advertit i que en fa un cas de consciència ( 1 Cor 10,27-28) No en mengeu, no per ser carn sacrificada als déus, sinó per no escandalitzar el teu germà.Moltes vegades volem imposar als nostres germans coses que no tenen cap altre fonament que la tradició, o el què sempre s’ha fet així. La vida canvia, la vida no s'atura i de vegades perdem el temps en coses que no tenen cap importància i els cristians ens discutim per res. ¿Qui de vosaltres no recorda les disputes sobre les casulles gòtiques, la mantellina, o el combregar a la mà, etc. ?
Jesús aprofita aquesta ocasió per dir clarament que la religió no consisteix en actes solament externs. Aquests ajuden, però aquests solament no salven.
Anècdota.
Recordo que un obrer em va dir un dia, que el seu amo era molt de donar-se cops al pit i que mai no faltava a missa, però que els estafava tant com podia. Jesús digué: No tothom que em diu" Senyor, Senyor, entrarà al regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel ( Mt7,21).
Jesús aprofita aquesta ocasió per dir el que purifica a l'home. Jesús sabia molt bé, que l'home és bo, però que contínuament és temptat i moltes vegades sucumbeix a la temptació. La vertadera religió consisteix en tenir el cor net. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu ( Mt 5,8).
Finalment Jesús enumera una llista de coses que fan que el nostre cor no sigui net: Del seu cor, en surten els pensaments dolents, que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home ( Mc 7,21-23).
Acabo, recordant la carta de sant Jaume.
La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes, i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món ( Jm1,27)
Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres, és una paraula que té el poder de salvar-nos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos : l’heu de posar en pràctica (Jm 1,21-22).
Cada diumenge en la primera part de la missa, escoltem la paraula. L'escoltem per posar-la en pràctica, perquè sigui una llavor que penetri a la nostra vida i la renovi.
Demanem que sigui així avui i cada diumenge.
RECORD DEL PAPA JOAN XXIII
Ara fa anys, el tres de setembre del 2000, que el papa Joan Pau II va beatificar el papa a Joan XXIII, que va convocar i començar el Concili Vaticà II, que tanta transcendència ha tingut a l'Església del nostre temps. Per acabar em plau recordar la imatge d'església que tant agradava a Joan XXIII: L'església és pot compara a la font d'aigua fresca de la plaça del poble, perquè tothom pugui veure de la bona nova de l'evangeli de Jesús.Adéu-siau. Que passeu un bon diumenge.