Diumenge segon de l'any - Cicle B
 

Hem acabat de passar les festes nadalenques i hem vist com el Senyor cridava els àngels, els pastors, els mags, i molta altra gent per adorar l'infant Jesús. Uns respongueren a la crida de Déu; d'altres no en feren cas, com els habitants de Jerusalem, i el rei Herodes que el buscava per matar-lo.

Avui veiem dues crides de Déu. La primera és a Andreu i a un altre deixeble, de qui no consta el nom, però podem dir amb seguretat, que era Joan, l'evangelista. També veiem el noiet Samuel, que estava dormint, i va sentir una veu que el cridava. Ell, pensant-se que era la del sacerdot Elí, es va llevar i li va preguntar si el cridava, per dues vegades, fins que va descobrir la veu de Déu, que era qui el cridava. Llavors li va respondre amb aquestes paraules: Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta (1Sa 3,10).

Vocació profètica de Samuel.

Déu crida, però Samuel no coneix la veu de Déu. Pensa que és la veu del sacerdot Elí.

Quan endevina que és la de Déu, respon amb les paraules que molts de nosaltres hem repetit més d'una vegada: Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta.

1. Joan el Baptista anuncia Jesús. Joan fixant-se en Jesús que passava, digué: "Mireu l’anyell de Déu". Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús (Jn1,36,37).

2. Els dos deixebles segueixen Jesús.

3. Jesús els pregunta què volen.

4. Ells li contesten: Rabí, que vol dir mestre, on us allotgeu? (Jn 1,38).

5. Jesús els contesta: Veniu i ho veureu (Jn 1,39).

6. Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora de les quatre de la tarda (Jn 1,39).

7. Andreu diu al seu germà, Pere: Hem trobat el Messies (Jn 1,41).

Aplicació de l'evangeli a la nostra vida cristiana

Déu crida tots els homes, els bons i els dolents. I crida a cada u de nosaltres, d'acord amb el nostre tarannà i la missió específica que ens encomana.

Déu també parla, però no el podem veure, com veiem un repòrter de la televisió que parla des de terres llunyanes, i la pantalla ens el presenta a prop. Per exemple, quan presenta la beatificació d'un sant feta a Roma, o un partit de futbol que es juga als Estats Units. Però sí que podem descobrir la presència de Déu, com descobrim que fa vent, sense veure'l.

Si volem escoltar un repòrter per tal de saber les novetats que diu, la primera cosa que hem de fer és buscar l'emissora de ràdio, o la cadena de la televisió que ho transmet. Si ens equivoquem de cadena, no el podrem sentir.

Déu parla. Però nosaltres hem de buscar la sintonia amb Déu per escoltar la seva veu, com Samuel la troba i l'escolta.

Jesús preguntà als dos deixebles de Joan. Què busqueu?

Després és buscar Déu per escoltar la seva paraula. Tenir fam de Déu, desitjar veure Déu, com Zaqueu desitjava veure Jesús i sense respectes humans va pujar a dalt d'un sicòmor.

Per menjar, se n'ha de tenir gana. El malalt que no té gana, encara que li donin menjars molt suculents, no els menja. L'home que no busca i no té fam de Déu, no el pot escoltar.

No n'hi ha prou de veure el repòrter; cal, també, que parli. Si no parla, no el podrem escoltar.

Déu parla. En aquests dies de Nadal ens ha parlat pel seu propi Fill.

Diu sant Pau: Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara, en aquests dies, que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món (He 1,1-2).

Déu ens parla de moltes maneres. Hem de conèixer la veu del Senyor. No siguem com Samuel, al principi; Déu parlava, però ell no coneixia la seva veu; es pensava que era la veu del sacerdot Elí.

Déu ens parla, cada dia, en les coses normals de la vida. Però de tant en tant aixeca la veu en els esdeveniments que ens toca viure, per exemple: el naixement d'un infant, la mort d'una persona estimada, el casament d'un parent, o simplement l'exemple bo d'una persona que passa moltes hores de la seva vida anant al Cottolengo (lloc, a Barcelona, d'acollida de nens discapacitas i/o deformes) a donar menjar a aquelles persones paralítiques que moltes vegades no saben el que diuen ni el que fan, perquè són deficients mentals.

Escoltar és important, però encara més importat és capir el missatge del repòrter.

Quantes vegades ens ha passat, que estàvem escoltant i veient la televisió i ens hi hem adormit, o ens hem distret, i no ens hem assabentat res del que s'hi ha dit?

Ja pot parlar Déu. Si nosaltres no volem escoltar, no hi ha res a fer. Els pagesos diuen: "Ja pot xiular l'amo si el cavall no vol beure".

Escriu sant Joan: Sempre que li demanem una cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. Sabent que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat (1Jn 5,14-15).

A més a més de buscar Déu i escoltar la seva paraula, cal també posar-la a la pràctica i viure a prop de Déu. On habiteu?, preguntaren els deixebles de Joan, i es quedaren amb Ell.

L'exemple d’una persona que estimava Jesús i estava asseguda als seus peus i fruïa de la seva paraula, el trobem en Maria. Diu l'evangelista: Mentre feia camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula (Lc 10,38-39). També nosaltres sapiguem asseure’ns als peus de Jesús i escoltar-lo.

Jesús digué: Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden (Lc 11,28).

Escoltem també el gran doctor de l'Església, sant Bernat, que escriu: "Quan Déu estima, l'única cosa que vol és ser estimat; sí, no estima si no és perquè l'estimin; sap que l'amor a ell fa feliços els qui l'estimen" (Dels sermons sobre el llibre del Càntic dels càntics).

Aprenguem aquestes grans lliçons que ens donen les lectures del dia d'avui:

1. Escoltar el Senyor i dir-li: Senyor, parleu, que el vostre servent escolta.

2. Saber veure de quina manera ens parla el Senyor.

3. Estar disposats a complir la seva paraula, com Maria, que va respondre: Faci's en mi segons la vostra paraula (Lc 1,38).