Comentari sobre l’evangeli. És pot fer, també, sobre la segona lectura. Vegeu Internet 30 any 2.
DEU ACTITUDS PER COMENTAR.1. El cec està assegut vora el camí
Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut un cec demanant caritat, que es deia Bar-Timeu.
(Mc 10,46).
El pobre cec demana caritat, és a dir, diners, sense pensar que podia demanar la curació de la seva ceguesa. Quan va sentir molt de soroll va preguntar què succeïa, i li van dir que passava Jesús, i ell va pensar que Jesús el podia curar. Estava en el camí per on passava molta gent que peregrinava cap a Jerusalem a la festa de la Pasqua.
Hi ha moltes persones cegues, que no ho volen reconèixer. L'Esperit Sant, que rebem en el baptisme, ens obre els ulls, en moments determinats: la mort sobtada d'una persona estimada, una inspiració per seguir el Senyor o fer una obra bona, etc.
La ceguesa d'aquest pobre home és un símbol clar d'una altra ceguesa l’espiritual, que és més greu que la que tenia aquell pobre cec.De la mateixa manera que quan anem a l'oculista per fer-nos una revisió, avui, podem reflexionar sobre com va la nostra vida espiritual. És podria dir que nosaltres som cecs? Per què no acabem de veure el que Déu vol que vegem, i no sabem aprofitar el pas de Jesús, en la seva paraula i, en els seus sagraments; en la seva comunitat, en el bon exemple de tantes persones que ens envolten? No arribem a sentir la nostra vocació cristiana, o ens conformem a caminar entre penombres, quan tenim a prop el que és la llum, el Metge, Crist Jesús.
2. Quan va sentir que passava Jesús, va començar a cridar (Mc 10,47).En sentir el soroll de gent, el cec s'interessa per saber què passa. Li diuen que és Jesús de Natzaret,
Hi ha moltes persones que s'interessen per saber què passa, però falta alguna que li digui que passa Jesús de Natzaret, l'Home-Déu, que passà pel món fent el bé.
Deia sant Agustí, a propòsit d'aquest miracle: "Temo el Senyor que passa". Evidentment no és que li feia por que el Senyor passi, sinó de no fer cas d’Ell quan passa. En el cec de naixement, el pas de Jesús era una ocasió única, segurament no repetible, i per això no va escoltar els qui el volien fer callar.
El nostre problema pot ser que Jesús passa al costat nostre, tan sovint, que no en fem cas. Sabem que el tenim a l'abast, i pensant que sempre hi serem a temps, podríem deixar passar tota la nostra vida sense invocar-lo. O bé, encara pitjor, no tenir consciència de ser cecs i malalts, no creure que tenim necessitat de salvació.
Això és el què feia por a sant Agustí: que passi i que el deixem passar sense llançar-nos cap a ell.
3. El cec comença a cridar. "Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi" (Mc 10, 47).També en la nostre vida, hem de dir "Jesús Fill de David tingueu pietat de mi. 'Kyrie eleison'. ¿Per què no us estimo com mereixeu?".
4. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort". Fill de David compadiu-vos de mi" (Mc 10,48).
No tothom fa callar quan es parla de Jesús. Recordo que un dia vaig visitar un malalt i aquest em va dir que la seva mare era molt piadosa i que moltes vegades li parlava de Déu i de la Mare de Déu. D’aquestes mares en tenim molta necessitat. Les paraules de la mare queden gravades en el cor del fill i difícilment s’esborren.
.5.Jesús s’aturà i digué. "Crideu-lo" (Mc 10,49). Jesús té temps per atendre'l : "Crideu-lo". L'actitud de Jesús és admirable; la nostra, moltes vegades, no. No tenim temps per atendre els cecs, els malalts. La mare Teresa de Calcuta en tenia. Una vegada va trobar al carrer una dona mig menjada per les rates, se la va carregar al coll i la va portar a l'hospital. Ella tenia temps, nosaltres no en tenim.
6. Ells criden el cec i li diuen. "Anima’t i vine, que et crida" (Mc 10,49).La nostra missió de batejats és portar les persones a Jesús, perquè el coneguin i l’estimin. Vosaltres, pares i avis, porteu els vostres fills i néts a Jesús.
7. El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada, i anà cap a Jesús (Mc 10,50).
Qui troba Jesús troba un gran tresor. Anima't, si encara no l'has trobat.
8 Jesús li preguntà. "Què vols que et faci?" Ell respon: "Rabuni, feu que hi vegi" (Mc10,51). Sant Marc ens ha conservat, en la llengua materna, l’exacte vocatiu amb que el cec es dirigeix al Senyor: Rabuni! 'Mestre meu'. També a nosaltres, per dirigir-nos al Senyor, ens agrada més i ens es més fàcil fer-ho amb la llengua materna.
9. Jesús li digué: "La teva fe t’ha salvat". A l’instant hi veié (Mc 10,52).
Generalment, els malalts de l’evangeli hi van en actitud de fe i confien en el seu poder diví. La nostra pregària ha de ser aquesta: "Senyor, augmenteu la meva fe", i sempre que demanem quelcom que sigui fet amb molta fe i acabant dient: "Faci’s la vostra voluntat i no la meva".
10. I aquell cec "El seguia camí enllà" ple d'alegria (Mc10,52).
La gent, principalment els que li deien que callés, quedaria admirada,
Nosaltres, també, hem de seguir Jesús amb molta fe i molta alegria.
Res més per avui. Que tingueu un bon diumenge.