Cicle B DIUMENGE TRENTA-UNÈ DE L'ANY
(Sols text per imprimir)

L'evangeli d'avui ens contesta una pregunta que potser algunes vegades nosaltres ens hem fet. Quin és el primer manament? La resposta de Jesús és: El primer és aquest: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces" (Mc12, 29-30).

A primera vista sembla que és molt fàcil complir aquest manament, però l'experiència ens demostra que sovint anteposem moltes coses a l'amor de Déu i que ens estimem més, a nosaltres mateixos, que al proïsme.

Sabem per experiència que deixem de fer l'oració, o d'assistir a la santa Missa, per les nostres comoditats, o per excuses amb què intentem de justificar-nos.

Aquest principi: "Primer jo, després jo i sempre jo", per desgràcia, sovint el duem a la pràctica.

Tot bon israelita sabia de memòria el que va contestar Jesús, i ho deia en llevar-se, i en anar-se’n a dormir. També ho tenia escrit a la porta de la seva llar.

Jesús diu clarament que hi ha un sol Déu, a qui hem d'estimar. En el llenguatge bíblic, estimar no és solament un sentiment, que de vegades falla, sinó orientar tota la vida envers la persona estimada. Viure, actuar i existir en Ell.

Déu va crear l’home per amor, i vol que l’amor resplendeixi en la seva vida i actuació.

Ens hauríem de preguntar moltes vegades si Déu és realment el centre de la nostra vida.

L'amor a Déu es realitza en l'amor al proïsme. Com pots dir, pregunta sant Joan, que estimes Déu, a qui no veus, i no estimes el teu germà, a qui sí que veus? Si algú afirmava "Jo estimo Déu", però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu (1Jn 4,20).

Parlem de l'amor d'una manera general i no baixem a la pràctica.

Permeteu-me que, el dia d'avui, us doni uns quants consells pràctics, perquè l'amor no sigui una entelèquia, sinó quelcom real.

1. L'amor s'ha de manifestar. Si una persona estima, però no ho manifesta, és com si no estimés. Un dels consells que es fan a la parella quan es casen es que manifestin el seu amor, encara que sigui en coses senzilles.

Un dia, un senyor que em tenia molta confiança em digué: "Estic de mal humor; avui ens hem discutit, la meva esposa i jo. I ella m'ha dit que no l'estimava". Ell li va contestar que sí que l'estimava. Cada any, en l'aniversari del seu casament, li regalava un pom de flors. Ella l'esperava, amb les flors, però ell, enderiat per coses de la feina, no se’n va recordar. Tenia raó, l’esposa, d’enfadar-se?

2. Jesús diu: Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin: aquest és el resum de la Llei i els Profetes (Mt 7,12). Si tu fas al teu germà el que tu vols que ell et faci a tu, és una manera pràctica de saber si obres bé.

3. Estimar també vol dir fer feliç la persona estimada. Penseu que ningú no pot donar el que no té. Una persona pot ser molt feliç enmig de grans dificultats.

Tots coneixem qui és la mare Teresa de Calcuta. Aquesta dona, que sempre estava voltada de pobres i de misèria, malgrat tot això era una dona plena de felicitat. Després d'una entrevista que va tenir amb Reagan, el president d'Estats Units, aquest comentava que no havia vist mai una persona tan optimista i feliç com la mare Teresa de Calcuta.

Hi ha persones que viuen amargades, i que amarguen les persones que tenen al seu costat. Aquestes persones no estimen. Per estimar s'haurien de vèncer i portar la creu elles soles i no carregar-la sobre els altres.

4. Si vols demostrar que estimes, sigues benèvol en els teus pensaments.

No podem tenir bones paraules i bones obres, si abans no tenim bons pensaments.

Aquesta màxima "Pensa mal i no t'equivocaràs" no és cristiana. Sant Jaume ens diu: De legislador i de jutge, n’hi ha un de sol, el qui pot salvar o fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar el teu germà? (Jm 4, 12).

Si volem, sempre podem veure la part positiva del nostre germà. Una vegada vaig sentir explicar aquest exemple que em va fer pensar. Un bon pare va ser acusat injustament per la seva filla, induïda per la seu mare, i el bon pare comentava aquesta injustícia amb aquestes paraules: "És una mala filla, però és una bona noia".

Jesús ens dóna un senyal per saber si som deixebles seus: aquest senyal és l'amor. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres (Jn 13,34).

Ser cristià és estimar de veritat Déu i els germans.

Un dia el Senyor ens preguntarà si l’estimem, com ho va fer a sant Pere. Que nosaltres li puguem contestar, com ell li va contestar :Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo (Jn 21,17), i que m’he esforçat a estimar els meus germans, i també els meus enemics, com Vós voleu.

Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.