Cicle B DIUMENGE TRENTA-DOSÈ DE L’ANY
(Sols text per  imprimir)

Els ornaments sacerdotals: Els sacerdots corrents vestien uns calçotets blancs coberts amb una llarga túnica blanca lligada al cos amb un cinturó i un barret blanc. Aquest també era el vestit del sacerdot suprem, però vestia damunt la túnica blanca una túnica blava que li arribava fins als peus i amb penjolls a la vora fets de campanetes daurades i magranes. A sobre portava un mantell (efod) brodat amb franges d'or, porpra, blau i escarlata. Portava penjada del pit una bossa d'or, amb dotze pedres precioses encastades, lligada a dos fermalls d'or amb ònixs encastats col·locats als muscles.Fàcilment podem fer una composició de lloc de l'evangeli del dia d'avui. Jesús s'estava assegut al Temple, davant la sala del tresor, mirant com la gent hi passava. Jesús era un bon observador .

M'imagino Jesús contemplant aquella multitud de persones i reflexionant sobre la seva conducta i maneres de fer.

Els tres evangelistes Mateu, Marc i Lluc descriuen les paraules de Jesús. Heu-ne aquí un resum:

Vuit persones passen davant Jesús

1-. Passa un doctor de la llei, home docte i coneixedor de la llei i de les escriptures, molt ben vestit, que busca les lloances dels altres. L’evangeli diu: Els agrada de passejar-se amb els seu vestits i que la gent els saludi a les places (Mc 12,39).

2-. Un altre que està preocupat per ser el primer i aconseguir un bon lloc. Això li fa cometre moltes injustícies:

Que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets (Lc 20,46).

3-. Un que busca l'honor en la sinagoga, que tothom el reconegui i li deixi el primer lloc:

Els agrada ocupar...els primers seients a la sinagoga (Mt 23 6).

4-. Un altre que, quan el conviden, sempre és posa a la presidència:

Els agrada ocupar els primers llocs als banquets (Mt 23,6).

5-. Un que és un lladre. Amb motiu, o excusa, de l'oració devora els béns de les vídues:

Devoren els béns de les vídues i fan veure que preguen (Mc 12,40).

6-. La persona a qui tothom saluda i li fa reverència, i ell n'està molt satisfet pel títol de mestre.

Que la gent els saludi a les places i que els doni el títol de rabí, o sigui, 'mestre' (Mt 23,7).

7-. La persona rica que tira una gran quantitat de diners al Temple, perquè tothom ho vegi i l'alabi:

Jesús es va asseure davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt (Mc 12,41).

Jesús ens diu: Vosaltres, no sigueu com aquestes persones. Aquestes rebran una sentència molt rigorosa.

Tots nosaltres en coneixem, de persones d'aquestes característiques.

8-. Finalment passa una pobra vídua, de què ningú no en fa cas, perquè és pobra i vídua. Ella, amb tota humilitat, s'acosta a la safata i hi tira dos rals. És a dir, una quantitat molt petita:

Però vingué una vídua pobra que hi tirà unes monedes de les més petites (Mc 12, 42).

Jesús ens dóna una gran lliçó, quan ens diu que aquella pobra vídua és millor que totes les persones que han passat pel seu davant. Jesús cridà els deixebles i els digué: "Us dic amb tota veritat, que aquesta vídua pobra és la que ha donat més que tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia" (Mc 12,42). Els diu que aquella pobra vídua és la millor de totes les persones que han passat abans, i en dóna la raó, perquè ha donat, no de les sobres, sinó tot el que tenia per viure. Repeteixo, tot el que tenia per viure. No és dir poc. Ha donat tot el que tenia per viure.

Aplicació de la paraula de Déu a la nostra vida cristiana

Sabem el que Jesús pensava de totes aquelles persones, que quan Ell s'estava assegut a l’atri del Temple passaven pel seu davant. A mi, i a vosaltres, sens dubte, ens plauria saber què pensa el Senyor de molts cristians i de tots nosaltres que també, avui, som a la seva presència.

Tots nosaltres ens podem aplicar les paraules del Senyor. A tots ens agrada que ens alabin, i quan ens menyspreen, ens enfadem; ocupar el primer lloc; tenir sempre la raó; aparentar el que no som, i no sabem reconèixer les nostres flaqueses i misèries, i, si donem almoina, no ho fem com la vídua de l’evangeli.

Per què els nostres cristians no és confessen, o és confessen poc? Perquè anar a confessar-se és reconèixer que tenim vanitat, que alguna vegada som hipòcrites i egoistes, o que hem fet alguna malifeta.

Recordo que una persona que tenia molt bon humor, quan anava a confessar-se deia que anava a desacreditar-se.

Si som realistes veurem que poques persones donen del que necessiten per viure. Generalment donem de les sobres i moltes vegades no donem res. No em refereixo solament a diners, sinó també a temps, per exemple: visitar algun malalt i sobretot donar amor, cosa que no és fàcil. Hi ha moltes persones, que, malgrat estar acompanyades, tenen necessitat d'amor, però ningú no els en dóna. Necessiten ser escoltades i no ho són.

Anècdota

Recordo que un dia va venir una senyora plena de problemes i me'ls va començar a explicar. Ella anava parlant i jo escoltant. Interiorment pensava: "quan acabarà, tanta feina que tinc i hi estic perdent el temps". La dona continuava parlant, i jo personalment no hi podia fer res del que m’explicava. El Senyor va fer que no la interrompés, malgrat que cada vegada em posava més nerviós. En acabar em va dir: "Gràcies, mossèn Joan, perquè m'heu escoltat". Que moltes persones us puguin donar les gràcies per haver-les escoltat.

Recordeu algunes sentències de Jesús

-El qui vulgui ser el primer, que sigui el darrer.

-Quan et convidin, posa't a l'últim lloc.

-No vulguis ser servit, sinó servidor dels germans.

-Si no us feu petits com infants no entrareu al Regne del cel.

Aquestes són algunes lliçons que podem treure de la paraula de Déu que hem escoltat. La cosa important és que l'apliquem a la nostra vida.

Per acabar, vull remarcar que Jesús critica els homes i alaba una dona pobra i vídua. Moltes vegades Jesús alaba les dones. Per exemple: quan portava la creu.

Avui són precisament dues dones les protagonistes de les lectures. La viuda de Sarepta i una pobra dona que ha passat a la història, sense que en puguem saber el nom. Una que dóna a Elies un vas d'aigua i el poc pa que tenia per ella i el seu fill, i la pobra del evangeli que dóna del que tenia per viure.

Res més, que passeu un bon diumenge i bona setmana. Fins diumenge que ve, si Déu vol.