IntroduccióCicle B. DIUMENGE TRENTA-TRETZÈ DE L'ANY
(sols text
per imprimir)
Introducció
Quan llegim un llibre, i sobretot quan aquest és antic, com la Bíblia, hem de tenir present el temps en què va ser escrit, i l’estil i el missatge que l’autor vol transmetre.
En l’evangeli d’avui, hem de tenir en compte l’estil, que és escatològic, i com diu el doctor Gomà, Jesús, que era un gran pedagog, vestia les idees amb imatges i símbols que el poble podia entendre. Així, per exemple, quan pinta amb colors d’estil apocalíptic l’enfonsament del firmament (Mc13,24-25), vol significar que Déu renovarà l’Univers: un moment decisiu d’aquesta renovació serà la vinguda del Fill de l’Home.
Jesús va pronunciar aquest sermó escatològic poc abans de morir, a la muntanya de les Oliveres: Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del Temple (Mc13,3).
Des d'aquesta muntanya es dominava la panoràmica del temple de Jerusalem, fabulós, com una gran muralla, com un gran alcàsser.
El Diumenge de Rams, en pensar que d'aquell temple no en quedaria pedra sobre pedra, el Senyor va plorar, perquè estimava el seu poble. Noteu que el Senyor plora. Jesús, què gran sou quan ploreu pel vostre poble! (Lc 19,41).
En aquest sermó, Jesús parla de la destrucció de la ciutat de Jerusalem i de la fi del món en un sentit escatològic.
El compliment d'aquesta profecia de la destrucció de Jerusalem va ésser l'any setanta, quan els romans entraren a Jerusalem. Quan serà la fi del món? Jesús diu que ni ell, ni els àngels, ho saben.
Commoció de l'univers
El sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran (Mc13,24).
En la primera lectura hem escoltat: Els justos resplendiran com la llum del firmament; els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més (Dn 12,3).
Vinguda del Fill del l’Home
Jesús vindrà ple de glòria i majestat a la fi del món. Llavors veuran venir el Fill de l’Home sobre els núvols amb gran poder i gran majestat (Mc13,26).
Reunió dels elegits
Implícitament, exclusió dels indignes. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels més llunyans de la terra i del cel (Mc 13,27).
Signes de la parusia
La paràbola de la figuera i la destrucció del temple. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles, sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, ja és a les portes (Mc 13,28). Jesús parla d’una figuera plena de vida, no d’una figuera morta, que donarà molt de fruit. És figura de la vida eterna i de la seva pròxima vinguda.
Finalment, tres sentències:
La primera assegura que la destrucció del temple serà en aquella generació (Mc13,30).
La segona, que les seves paraules són eternes i infal·libles (Mc 13,31).
La tercera, que, pel que fa al dia i l'hora, ningú no ho sap, ni Ell per revelar-ho (Mc 13,32).
Acaba amb una exhortació a estar sempre preparats, perquè no sabem ni el dia ni l'hora (Mc 1, 33).
Anècdota
Un dia em vaig trobar amb un testimoni de Jehovà que em deia que la fi del món estava molt a prop, i jo li vaig citar les paraules de Jesús sobre el dia i l’hora.
Heus aquí un resum de les principals idees de l'evangeli d'avui.
Reflexió
Quan llegeixo aquest evangeli, penso que tots aquests signes de què ens parla l'evangeli, en parlar de la fi del món, jo i vosaltres no els veurem, perquè crec que el món ha de durar més de dos mil anys després del naixement de Jesucrist, però sí que em conto entre aquells que els àngels cridaran per presentar-se a la presència del Crist.
Llavors em faig aquestes i d'altres preguntes: Per què he vingut al món? Quin sentit té la meva vida? Per què i per qui vius? Que hi fas al món? Creus realment en la vida eterna? Per què existeix el mal en el món? Etc. etc. La resposta a totes aquestes preguntes, les trobo en la paraula de Déu i en el magisteri de l'Església; per això us recomano que llegiu el document del Concili Vaticà II Gaudium et spes, que us pot ajudar, i el llibre del papa Joan Pau II Travessant el llindar de l'esperança.
Si parlés a persones no creients, parlaria d'una altra manera, però, com que parlo a persones batejades, que hem rebut les primícies de l'Esperit Sant, els recordo aquelles paraules de sant Pau, quan diu: Ara hi veiem de manera fosca com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix (1Co 13,12 ).
L'home té la idea de futur i viu d'aquesta idea. Tots pensem en el dia de demà. Els animals viuen al dia sense pensar en el dia de demà. Per nosaltres, els cristians, el dia de demà és la vida eterna.
Tota la nostra preocupació cristiana ha d'ésser estar preparats, perquè quan vingui l'espòs tinguem les llànties enceses i puguem entrar a celebrar les seves noces. Tenir la llàntia encesa és posar a la pràctica el manament que ens ha donat Jesucrist: estimar Déu i els germans. Som cristians si estimem, no en som si deixem d'estimar.
Sant Joan de la Creu ens diu que el Senyor, a la posta del sol de la nostra vida, ens jutjarà sobre l'amor.
Charles Péguy, en el seu llibre sobre el Pòrtic del misteri sobre la segona virtut (l’esperança), referint-se a la unió del cos i de l’anima, escriu que participen alhora de la mateixa felicitat:
Participin alhora de la comuna felicitat eterna.
...
Com les dues mans són juntes en l’oració,
I l’una no és més injusta que l’altra,
Així el cos i l’anima són com dues mans juntes,
I l’un i l’altre plegats entraran alhora a la vida eterna.
I seran dues mans juntes, alhora, per allò que és infinitament més que l’oració,
I infinitament més que el sagrament.
O cauran tots dos alhora com dos punys lligats
Per a una captivitat eterna (pàg. 91).
Acabem l'any litúrgic fent balanç de la nostra vida cristiana, com fan els comerciants en acabar l’any.
Fins diumenge que ve, que celebrarem, amb tota solemnitat, la festa de Crist Rei.