TERCER DIUMENGE DE L'ANY - B
(Sols text per imprimir)

Jonàs i el gran cetaci.Les lectures que acabem de proclamar tenen una idea central, que és la idea de conversió.

Parlem-ne doncs. Jonàs és enviat a Nínive, una ciutat gran i rica que estava molt apartada de Déu, per predicar-hi de part de Déu que, si no es convertia, seria destruïda. Aquesta gran ciutat fa penitència, Déu la perdona i no és destruïda.

La història de Jonàs és molt bonica, divertida i curiosa. Déu el vol enviar a Nínive per predicar-hi. Ell no hi vol anar i agafa un vaixell que direcció contraria, cap a Tarsis. Es forma una gran tempesta, i ell es llençat a la mar; llavors un gran peix se l'empassa i Jonàs va a parar al ventre del peix. Imagineu-vos Jonàs, amb les mans juntes fent aquesta oració des del ventre del peix:

En la meva angoixa he invocat Jahveh i m'ha respost.

Des de l'entranya de la mort, Senyor, he invocat auxili i tu has escoltat la meva veu.

M'has llançat a l'abisme al cor de la mar, i m'ha envoltat el corrent.

La teva maror i les teves onades han passat damunt meu.

Jo he dit: Sóc foragitat davant dels teus ulls,

com podré tornar a contemplar el teu sant temple?...Però tu has tret de la fossa la meva vida, oh Senyor, Déu meu.

Quan la meva vida s'apagava m'he recordat  de Jahveh i arribà fins a tu la meva pregària.

Però jo, amb càntic d'acció de gràcies, t'oferiré sacrificis, compliré les meves prometences.

La salvació ve de Jahveh (Jo 2,1-10).

De vegades, penso que en la nostra gran ciutat, i en el món en general, convindria que el Senyor enviés un gran profeta, perquè, malgrat que hi ha molt de bo, cal reconèixer que hi ha molt de dolent. Quantes guerres, cases de prostitució, estafes, sensualitats, famílies que viuen malament, quants odis, rancors i enveges; ho veiem contínuament en totes les classes socials.

Tots necessitem convertir-nos. Els qui estan en pecat, perquè tornin a Déu, i els qui busquem Déu i procurem d'ésser bons, per millorar. Diu el Senyor: Sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte (Mt 5,48). Si no lluitem, amb l'ajuda de Déu, per assolir la perfecció, mai no arribarem a la meta que Jesús ens proposa.

L 'home és pecador, en el pecat m'ha engendrat la meva mare, diu el salmista.

Contra tu, contra tu sol he pecat, i he fet allò que als ulls teus és dolent.

Tu saps que he nascut en la culpa, que la meva mare m'engendrà pecador.

Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renéixer en mi un esperit ferm (Salm 50, 6-7 i 12).

Tots sabem per experiència pròpia que estem inclinats cap al mal. Com de dolents seríem, si executéssim tots els mals pensaments que ens vénen al cap? El dimoni ens tempta moltes vegades, i algun cop l'escoltem.

Jesús crida Pere a ser pescador d'homes.El gran profeta que Déu ens envia, el tenim en la persona de Jesucrist. En l'evangeli d'avui ens diu: Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1,14).

I què vol dir "conversió"? La Bíblia ho diu amb dos verbs grecs, epistrefein, que vol dir canviar de conducta i anar en busca de Déu. Convertir-se és canviar de vida i de conducta i fer la voluntat de Déu. L'altre verb, metanoien, és canviar de manera de pensar, d'idees i de criteris.

Posem-hi un exemple: una mare, que estava ajuntada amb un home, que no era el seu marit, quan es va ajuntar la seva filla va dir a unes veïnes: "La meva filla ha fet bé, perquè ara serà feliç". Aquesta dona hauria de canviar de vida i de manera de pensar, si volia estar bé amb Déu.

Una conversió sincera comporta estimar Déu de veritat. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix (Lc 10,27). Així va respondre el mestre de la llei, quan, per posar a prova Jesús, li havia fet aquesta pregunta: Mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna? (Lc 10,25).

A nosaltres, com a cristians, Jesús ens demana que estimem: Déu, ell mateix, els germans i els enemics. Estem, doncs, cridats a estimar Déu i Jesucrist que ens ha dit que no som servents, sinó amics. Jesús, per demostrar aquesta amistat i estimació, ha donat la seva vida per nosaltres.

Estimar els germans. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat (Jn 15,12).

També estimar els enemics. Jesús digué: Estimeu els vostres enemics... Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? I si feu el bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! (Lc 6,31-33).

Que el Senyor faci que, en acabada aquesta celebració, sortim amb el propòsit de ser millors i d'estimar-lo més a Ell, els germans i també els nostres enemics, si és que en tenim.

Que tingueu un bon diumenge.