INTRODUCCIÓ
Ser cristià vol dir mirar moltes vegades la vida de Jesús, escoltar les seves ensenyances i dur-les a la pràctica.
Ser cristià vol dir que Jesús sigui el centre de la nostra vida, i que aquesta vida s'assembli, en tot el possible, a la seva; cadascú segons la seva vocació.
Ser cristià és estar amb Jesús.
Exemple
Santa Tereseta deia que ella estava sempre amb Jesús. Un dia li digueren que, quan seria al cel, estaria sempre amb Jesús i que el veuria. Ella va contestar que estaria amb Jesús en el cel de la mateixa manera que hi estava aquí a la terra, es a dir, sempre, ja que ella sempre el tenia present aquí en la terra, i que llavors el veuria personalment, i ara solament amb els ulls de la fe.
Mirem la vida de Jesús, que ens ha explicat l'evangeli que suara acabem d'escoltar.
Jesús sortia de la sinagoga d'escoltar la paraula de Déu. Tu, aquest matí, també has vingut al temple per escoltar la paraula de Déu. Aquesta paraula de Déu, que avui s'hi ha exposat, principalment del llibre de Job i de l’Evangeli.
REFLEXIÓ SOBRE LA PRIMERA LECTURA
Job presenta a Déu les seves queixes del dolor i sofriment. Li parla amb sinceritat, a vegades sembla una protesta a Déu, perquè l'ha creat i el deixa patir d'aquesta manera. Job es va posar a parlar i va maleir el seu dia, tot dient: "Que mori el dia que em va veure néixer, la nit en què es va dir: Heus aquí un mascle! Que aquella nit sigui tenebres, que esperi la llum i no n’hi hagi" (Jb 3,1-3). No troba una explicació satisfactòria al seu estat i és veu obligat a acceptar un Déu incomprensible; a estimar un Déu lluny de les explicacions humanes. Job acaba dient: "Reconec que ets superior i que res no és massa alt per a tu; per això he parlat sense intel·ligència de meravelles que em sobrepassen i no sabia" (Jb 42,2-3).
Job accepta Déu tal com és i no de la manera que ell voldria.
Moltes vegades he sentit a dir aquestes expressions: Per què Déu permet aquestes coses; per què no m'envia la mort; què hi faig en aquesta vida; per què Déu permet aquestes guerres horribles, en les quals moren molts innocents; per què Déu ha permès la mort del meu pare, o de la meva mare o del meu fill?
Job sembla que s'encara a Déu, però només ho sembla; la realitat és que l'accepta. Hi ha moltes persones que s'encaren a Déu i voldrien un Déu al seu gust, que fes sempre la seva voluntat. Voldrien un Déu a la seva mida. La persona que té fe, accepta Déu tal com és i se'n fia; no creu en un Déu de la manera que voldria que fos.
Algunes persones diuen que han perdut la fe, perquè Déu no ha fet llur voluntat.
Recordo que, en una conversa amb una noia, em deia que havia perdut la fe, perquè el seu pare havia mort molt jove i hi havia patit molt. Després de la meva senzilla reflexió, em va contestar: si Déu fes sempre la meva voluntat, jo seria més que Déu, i tenia raó.
REFLEXIÓ SOBRE L’EVANGELI
Jesús, després escoltar la paraula de Déu a la sinagoga, anà a casa de Pere, amb Jaume i Joan. Sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu (Mc 1,29).
Jesús tenia temps per estar en família
A Jesús li agradava estar en família. Havia viscut trenta anys en família, a Natzaret. Acostumava d'anar a casa dels seus amics, Llàtzer, Marta i Maria. En aquesta ocasió, a la casa de Simó, sobresurt el seu gust per la invitació afectuosa del seu apòstol Pere, l’acompanyament de Jaume i Joan, la curació miraculosa que obra el Senyor a favor de la sogra de Pere, i la gratitud d’ella, que es tradueix en el servei que presta a la taula en aquella reunió festiva. Diu l’evangelista que ella mateixa els servia a taula (Mc 1,31).
La casa de Pere era la casa de Jesús. En arribar, li diuen que la sogra de Pere estava malalta i tenia febre. No es suposar gaire, pensar que el dinar no estava fet. Llavors Jesús se li acostà, i, agafant-la de la mà, la va fer aixecar. Ella, tota contenta, fa el dinar i es posà a servir-los.
Quina cosa més bonica, veure Jesús amb els seus amics, parlant, descansant i curant la sogra de Pere! Jesús tenia temps per estar amb els amics, i passar-s'ho bé. Tenia temps per estar en família.
El cristià és aquella persona que ha de tenir temps per estar amb la família i els amics.
Un dels mals de la nostra societat és que tenim tanta feina, que no hi ha temps per estar amb la família i els amics.
Jesús tenia temps per curar els malalts
Jesús es donava als altres, es relacionava amb la gent i curava malalts. L’evangelista ens diu avui: Al vespre, quan el sol s’havia post ... tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts que patien diverses malalties (Mc 1,32-34). Jesús no passava de llarg quan veia les necessitats del germà. Nosaltres no podem deixar de banda les necessitats dels nostres germans.
Es parla molt dels diners que es llencen per fer guerres espantoses, i és veritat. Si aquest diners fossin empleats per ajudar a resoldre les necessitats del tercer món, aquestes desapareixerien.
La majoria de nosaltres fem això mateix amb les nostres coses. Quantes joguines, roba, mobles, viatges, canvis de cotxes, etc., no comprem amb tota naturalitat, sense pensar que hi ha moltes persones que moren de fam. L'Església, en el dia d 'avui, et diu: ajuda'ls, segons les teves possibilitats.
Finalment. Jesús, de bon matí, s'aixecà i anà a fer oració. Jesús parlava molt de Déu i necessitava parlar amb Déu.
Hi ha moltes persones que no saben parlar de Déu, per exemple els pares amb els fills, i la raó fonamental és que no parlen amb Déu.
Heus aquí quatre aspectes fonamentals de la vida de Jesús, trets de l'evangeli d'avui: Jesús escoltava la paraula de Déu, sabia estar en família i amb els amics, curava els malalts i de bon matí feia una bona estona d'oració.
Aprenguem la gran lliçó que ens dóna el Senyor.
Que passeu un bon diumenge.